“Els meus editors americans tenien por de què els meus últims llibres escrits en un anglés britànic no es vengueren bé als Estats Units”, remarca Lindsey Davis, a la recepció de l’Hotel Forum de Roma. La història de la capital italiana juga un paper vital a les exitoses sèries detectivesques, històriques i còmiques a la vegada, situades al primer segle abans de Crist, a l’Imperi romà i sota el poder de l’emperador Vespasià. Si els llibres es traduïssin, “perdria la meva identitat i la veu com a escriptora. Nosaltres, els britànics, no insistim en què llibres o pel•lícules situats en una petita ciutat americana, deuen ser traduïts a l’anglés britànic!”.

Davis és famosa pels seus debats. Les enèrgiques remarques en la seva pàgina web debaten sobre els problemes als que s’enfronta com a escriptora guanyadora d’un premi. Entre altres, ha rebut el premi Ellis Peters Historical Dagger l’any 1999 i el premi Sherlock “al millor detectiu còmic” per seu heroi Marcus Didius Falco, a qui l’audiència de la BBC ha votat recentment com el “caràcter de ficció més atractiu”.

Els començaments

Nascuda i criada a Birminghan, l’interés de Davis per la política va ser estimulat per un pare que ensenyava Ciències Polítiques, mentre que el seu professor de Llatí li va transmetre l’amor pels clàssics i l’arqueologia. Des de petita llegeix novel•les històriques. “En aquestes aventures hi havia gent que sobrevivia en un món injust amb els que eren diferents”, observa. Va estudiar anglès al Lady Margaret Hall de la Universitat d’Oxford (famós perquè les seves estudiants femenines han acabat sent artistes, escriptores i polítiques d’èxit). En una nota a la seva pàgina web, contesta a una lectora “Sento molt que hagis abandonat els teus estudis. Crec que totes les noies haurien de tenir un diploma sota el braç que els recordés que podrien haver anat a qualsevol lloc i haver fet qualsevol cosa, en lloc d’anar a parar on han anat a parar, generalment amb la persona equivocada”.

Davis va continuar la seva passió per escriure després de graduar-se. “De vegades escoltava la gent de l’oficina on era una esclava”, diu en la seva pàgina web sobre els 13 anys que ha passat com a buròcrata. “Ells estan molt envejosos de la meva vida actual”. Ser famosa no l’ha feta canviar la relació amb els seus veritables amics, però amb la resta de gent, Lindsey remarca “he de ser més prudent en les noves relacions”. El moment decisiu (o com Falco diria verto cuspis) va ser al 1985, quan va ser finalista en el Georgette Hayer Historical Novel Prize. “Em va costar anys de lluita aconseguir èxit com a escriptora professional a temps complert”, diu sobre el temps d’abans de publicar el seu primer detectiu Falco, a la novel•la The Silver Pigs (1989). Aquesta tracta d’un complot per enderrocar el govern de l’emperador Vespasià (del 79 al 69 a.C.). Les seves novel•les han vist les aventures de Falco i la seva dona Helena Justina des del nord de Britània fins a l’est de Grècia, d’una punta de l’imperi a l’altra. La novel•la actual, Saturnalia (2007), és la que fa vuit de la sèrie i tracta sobre escàndols polítics, assassinats i malifetes durant el període romà equivalent al Nadal.

Davis és evidentment una dona molt moralista, que comparteix moltes, “però no totes” les peculiaritats i opinions dels seus herois antihipòcrites, Falco i la seva dona Helena Justina. “Els utilitzo tant com el paper d’alumini, per a provar o fer bromes sobre les convencions d’aquella època” diu satisfeta.

L’heroi Falco

Davis consulta els antics escriptors europeus, incloent Suetoni, Juvenal, Marcial i Virgili per a guanyar sentit històric. Utilitza l’Oxford (Amanda Claridge) o la Blue Guide, “però tinc un nou Time Out al qual deuria estar endollada!”. El seu estil no és el cansós de les novel•letes d’Agata Christie. “És diferent i original”, remarca. “No és l’horrible forma moderna d’escriure com a teràpia personal. Jo odio encasellar-me. No escric com ningú. He estat per tots els països on he establert les meves aventures, visitant els llocs de les novel•les, sovint més d’una vegada, per a donar un sentit d’espai, escala, llum i ambient a la història”. No menciona que les seves històries proveeixen una guia entremaliada del desconegut Imperi romà, mentre ens porta un món que, avui en dia, Machiavelli trobaria semblances amb els actuals poderosos corredors de borsa a Berlín, Brussel•les, París o fins i tot, la moderna Roma.

Els lectors dels llibres de Falco, certament, han de conéixer els perills del treball en una mina de plata, veient els exemples a la Grècia antiga o del soldat en els obscurs i amenaçants boscos de Germània. Però per a molts fans, inclós jo mateix, potser seria benvinguda una anàlisi més detallada de la política real d’aquells temps.

Les darreres publicacions

L’últim projecte de Falco és una història curta encarregada per la BBC Ràdio 4. És part d’una nova iniciativa que emparella escriptors amb grups de lectura en la regió central d’Anglaterra, per a ser radiada el 2008. “Tinc molt més interés en els contractes que en molts autors (frustrats calçasses!)” diu rient-se. Ella no és com alguns autors que envien el seu darrer llibre per a ser editat com si fóra el final del procés. “Obtenir un editor, una paga correcta, uns llibres d’alta qualitat i una publicitat que asseguri que els llibres són convenients, és el mateix en cada país –molt dur!”.

Davis admet que és una entusiasta europea, que ven el seu treball i és benvinguda per tota Europa. I de l’adhesió de Turquia a la Unió Europea, “per què no? –era una part de l’Imperi romà! Estic agraïda de tenir, per cert, un fan i eficient editor turc”. No obstant això, admet ser com la majoria d’anglesos, “vergonyosament ignorant de la moderna literatura europea– encara que he llegit Simenon!. Però no tinc més temps; l’antic far i la llibreria d’Alexandria em criden”.

La novena novel•la de la sèrie de Falco se situarà a l’Alexandria romana i es lliurarà a juny del 2009 a Gran Bretanya i Espanya. Els llibres editats en audio es podran trobar a Dinamarca i Alemanya, encara que Davis desanima pel que fa a les adaptacions cinematogràfiques: “No estic interessada a tenir versions inferiors!”.