Des del maig del 2007, Ucraïna viu sota la tensió de les confrontacions entre el President Viktor Yushenko i el seu primer ministre Viktor Yanúkovich.

Viktor Yuchenko, conegut per les seves inclinacions pro-occidentals, incita el seu país a mirar cap a Europa. No obstant això, sense majoria en el parlament, no ha pogut aplicar un programa polític coherent. Davant d’ell, l’estratègia del seu adversari, Yanúkovich, que ha reconegut la seva derrota en aquestes darreres eleccions, consisteix en teixir llaços cada vegada més estrets amb la Rússia de Vladimir Putin, mentre distrau els funcionaris de Brussel·les.

Fa mesos, a Kiev, les respectives competències polítiques del president, primer ministre i parlament presenten uns límits cada vegada més confusos, mentre el país s’enfonsa en el caos. El problema va sorgir amb el text votat a mode de constitució, massa imprecís pel que fa al repartiment del poder polític. L’objectiu actual d’Ucraïna consisteix a modificar aquesta constitució i redefinir el rol de cada institució.

Entrebancant-se

La UE té interès a comptar amb una democràcia estable en les seves fronteres immediates. Ucraïna podria així servir d’exemple per a les antigues repúbliques soviètiques i constituir un element estabilitzador en la regió del Mar Negre. La instauració d’una democràcia a Kiev fins i tot podria canviar les polítiques relatives a la qüestió energètica de Moscou.

La UE ha de ser conscient del paper que representa en el desenvolupament de la democràcia a Ucraïna. El 2003, Brussel·les va endegar la seva política comunitària de veïnat (PEV) avantsala d’un acord d’associació més estret. Tot i així, quan Ucraïna s’ha pronunciat en favor d’adherir-se a la UE s’ha trobat amb el silenci de les instàncies comunitàries. Les modalitats d’entrada en territori comunitari també han estat enteses com un insult per part dels ucraïnesos, però des del juny del 2007 s’ha reduït l’espera i el cost per a obtenir un visat.

Encara que aquestes temptatives d’apropament són valorades des de Kiev, els ucraïnesos demanen senyals més clares: que les ajudes no es limitin a l’economia, sinó a l’enfortiment de la democràcia en el país. Per la seva banda, el Kremlin afirma en to irònic que els ucraïnesos són a favor d’Europa, però Europa no està favor seu.

Ucraïna a les portes d’Europa

Cal que reconeguem que no hi ha perspectiva concreta d’adhesió per a Ucraïna a dia d’avui. Abans de l’adhesió de qualsevol altre país, cal que els membres firmin un pacte i que es perfeccioni la integració dels darrers que s’han afegit al club.

El que compta avui és entrar en una nova fase de negociacions amb el nostre veí. Cal que sigui Ucraïna, pel seu propi peu, qui desenvolupi projectes de creixement en comptes de limitar-se a cercar ajudes de la UE.

Aprendre dels errors

Fa 16 anys, la UE va cometre un greu error: durant la reunió del G7 l’any 1991, en en comptes d’assegurar-li a Mijaíl Gorbachov suport incondicional, Brussel·les va deixar l’ex-cap soviètic amb les mans buides.

Els caps d’Estat occidentals va n preferir agenollar el gegant en comptes d’oferir-li una ajuda econòmica a llarg termini susceptible de mantenir la calma i la tranquilitat en els Estats ex-soviètics. Rússia suporta encara les conseqüències d’allò. La democràcia a Rússia retrocedeix amb una boira del renaixement del nacionalisme, la xenofòbia, l’exclusió social i la corrupció. Occident, per la seva passivitat, en té part de la responsabilitat.

És cert que Ucraïna no pot ser comparada amb Rússia en matèria de llibertat de premsa i respecte dels Drets Humans. Raó de més per a que una política d’apropament en favor del nostre veí més gran impulsi una nova dinàmica i impedeixi que la població d’Ucraïna perdi els seus somnis en matèria de democratització.