L’Anton no utilitza la capseta per a fer les seves necessitats. Des de fa algun temps la mestressa ha d’arrossegar-se i netejar rere el sofà.

No és maco, però és normal, perquè el ‘bany’ del seu gat té un sostre decorat amb dibuixos de flors, que va agradar a la seva mestressa però que per a l’Anton és absolutament impropi i, per tant, ell s’estima més seguir fent-lo prop del sofà.

A la natura els gats no anirien mai a una cova per a fer els seus assumptes. Necessiten una vista panoràmica, per si s’apropen enemics, aclareix la psicòloga d’animals Gabriele Zuske. La seva bogeria animal comença per una gran passió pels animals. Amb els anys, aquesta ama de gats, gossos i cavalls ha guanyat molta experiència en l’educació d’algunes espècies. Finalment, ha fundat una associació anònima, ha creat una pàgina web i ha obert una consulta mòbil de psicoteràpia. La seva missió: ajuda per a gats i companyia.

Gos o amo?, aquí la qüestió

Els problemes més comuns són agressivitat, transtorns d’ansietat, manca d’higiene o l’anomenat ‘overgrooming’, el llepar-se constantment parts del cos. “La majoria de les vegades els amos no tenen la menor sospita que el seu animal pateix trastorns de conducta. Només després d’uns quants anys se’ls acudeix sol·licitar ajuda professional per a l’estrany comportament del seu animal”, diu Gabriele Zuske. Entre les teràpies que ofereix destaca la de comportament, una entrevista intensiva amb l’amo en la que es s’esbrinen l’origen i les

causes del desordre.

La majoria dels amos d’animals demanen que la seva estimada mascota s’adapti a les seves vides i conductes: com un gos que és accessori de moda, amb una corretja brodada amb or; o un gat que llepa quan l’amo vol. Però com a molt tard quan espatlla el darrer parell de sabates,

tiren les orelles enrere i mouen la cua frenèticament, és hora d’anar al divan.

En realitat, la psicòloga no parla amb l’animal, sinó amb l’amo. Els amos han d’aprendre a comportar-se de manera diferent abans que el

Muschi, el Bello i l’Anton puguin canviar el seu comportament. “Això és el més dificil de la meva feina, perquè la majoria d’amos no volen entendre que estan fent quelcom malament”, diu Zuske.

Homeopatia per a gossos i comunicació per a gats

Quan els ‘pares’ dels animalets sóon espavilats, la majoria de les vegades n’hi ha prou amb una sola cita. Encara que aquesta té el seu preu: la consulta costa uns cent euros. “A la majoria dels casos, però, els clients et visiten una sola vegada”, diu sense orgull. A menys que es decideixin per una teràpia a llarg termini amb flors de rierol, homeopatia, massatges o una teràpia de colors. Així mateix, Gabriele Zuske ofereix comunicació per animals. Aquí de fet se sol·licita una conversa amb l’animal. “Els animals es comuniquen en imatges, així que he de parlar amb ells en imatges”.

Abans de la teràpia està el diagnòstic: no sempre fàcil. En un veritable treball de detectiu, Gabriele Zuske va trobar, per exemple, la causa de la mania d’un gat, que sempre s’estirava al sostre de la veïna. La raó? L’animal buscava un contacte visual amb l’ama quan aquesta volia quedar-se sola a casa. De vegades l’ajuda arriba molt tard, com en una família que havia tingut sempre els seus quatre gats en habitacions separades. Estant tancats va començar l’infern i aleshores la teràpia no va poder canviar res. Les fòbies no són tampoc rares en els animals. De forma semblant als humans, desenvolupen pors als espais tancats o a certs objectes: bosses cruixents, paraigües, cotxes. Aleshores l’únic ajut el proporciona la teràpia de confrontació, que exigeix temps i paciència.

La moda és clarament dur l’animal al divan. Cada vegada més amos es decideixen per enviar els seus quadrúpeds de comportament inusual a una teràpia. Sovint els neuròtics no són els animals, sinó els seus amos. Quan la relació no funciona, el treball és molt estressant o els

amics ja no truquen, la mascota s’ha d’ajustar.

Especialment els solters de les grans ciutats consideren els gats de moda, sense sospitar que la responsabilitat de tenir un animal no és en absolut romàntica. “De tal riu, tal aigua. Sigui obès, patològicament nerviós o colèric: l’animal és tan ‘psicòpata’ com el seu amo.

I quan la senyora Zuske no riu de les manies dels seus petits pacients, si que ho fa dels seus clients. Una visita al psicòleg d’animals ajuda no només l’animal sinó també els amos. En el cas de l’Anton, la terapia ha valgut doblement la pena i, quan tot surt bé, funciona també al servei del gat.