Lisboa. Després del 25 d’abril del 1975, la Revolució dels Clavells que va alliberar Portugal de les manilles del règim de Salazar. Un estudiant de la llei, de 19 anys, a la Universitat de Lisboa, anomenat Manuel Durão Barroso, és entrevistat com a cap de la Federació dels Estudiants Marxistes-Leninistes. Ell s’oposa al treball comunitari com “una mesuraque reflecteix la crisi d’un sistema d’educació burguès.” Amb un sistema d’universitat de postrevolució en el desordre, el nou govern democàtic decidí que les 28.000 persones que varen acabar l’escola secundària aquell any van haver de fer el treball comunitari en comptes de començar la universitat directament.

Barroso ha estat el president de la Comissió Europea des del 2004, i ha servit com el primer ministre portuguès de la dreta a partir del 2002 fins el 2004.

Una traducció anglesa de les seves de vegades incomprensibles paraules de saviesa:

‘L’oferta aprovada en el plenari d’avui (contra el treball comunitari) pels primers candidats d’universitat i presentat per ells ‘les intercomisions de lluita, un grup que té la intenció de propossar la lluita, és completament correcta. Aquest fet fa referència a l’ús immediat i exigeix a les autoritats governamentals la seva legislació. Hem de considerar aquesta una qüestió de lluita contra el treball comunitari. Volem el Ministeri d’educació i la investigació científica, anomenem-los així, per a aprovar aquesta mesura. El treball comunitari és una mesura que reflecteix la crisi d’un sistema d’educació burguès. És totalment incorrecte, l’antitreballador i antipopular, i empeny a estudiants contra treballadors i treballadors contra estudiants.’

Sembla que la nostra retòrica presidencial ha progressat molt…