Durant tota la campanya electoral, Llei i Justícia (PiS), el partit conservador que va guanyar les eleccions parlamentàries al 2005, es va esforçar per crear una divisió entre la Polònia solidària i la Polònia liberal. Per a aconseguir el triomf, es va valer de fórmules com “purificació”, “restauració de la moral”, “descomunització”, “lluitacontra la corrupció”, però, sobretot, contra el que el partit denomina el “contuberni”. Parlen de “crear la IVª República”, una república nova i millor, més alliberada dels comunistes.

En la setmana de les eleccions encara es tenia l’esperança que es formés una coalició, però la divergència -no tant entre els programes sinó entre els alts càrrecs polítics dels adversaris del PiS- va impedir que s’arribés a qualsevol acord. Al final, el PiS va aconseguir la majoria parlamentària gràcies al recolzament de dos partits ultraconservadors controvertits, el LPR (Lliga per les Famílies Poloneses) i el Samoobrona (Autodefensa), tot i que durant la campanya electoral Jarosaw Kaczyski va declarar que mai cooperaria amb Lepper (líder de Samoobrona i ara ministre dimitit per acusacions de corrupció). Primer signe de la ruptura de les promeses electorals del PiS.

En els mesos següents, l’ús de càrrecs públics, de sobtades i “casuals” fuites d’informació dels arxius de l’Institut de Memòria Nacional (IPN) per les que informació confidencial de rivals polítics comunistes sortien a la llum sense necessitat, la crítica del Tribunal Constitucional, el nomenament de persones incompetents per a tasques importants de l’Administració i els Ministeris, com la ministra d’esports Elbieta Jakubiak, coneguda per no fer més que el que ordena el PiS, les declaracions de mal gust en boca de representants del govern, l’acomiadament de ministres sense motius clars, les constants disputes en el sí de la coalició…, no son més que algunes de les ‘fites’ del govern de Jarosaw Kaczyski. Totes aquestes accions foren realitzades en nom de la lluita contra el “contuberni”.

Fuites d’informació

La vertadera crisi ha estat en saber-se la veritat sobre el “pacte contra el contuberni”. El més curiós és que no es tracta d’un pacte entre postcomunistes i antics oficials dels serveis secrets, sinó entre persones de gran confiança del Primer Ministre Kaczyski. En primer lloc, es va inculpar al Viceprimer Ministre Andrzej Lepper, a qui li van posar el parany d’oferir-li un suborn de 3 milions de zlotys per a que modifiqués la naturalesa d’uns terrenys de cultiu inexistents a terrenys per a fins turístics. L’acció fou una provocació mal traçada i Lepper va dir en una entrevista televisada que Zbigniew Ziobro, Ministre de Justícia i mà dreta del Primer Ministre, el va avisar de la situació. Es va començar així a cercar un culpable i la recerca dugué a la més gran crisi política des de la caiguda del comunisme, la dissolució del Sejm (congrés) i a avançar les eleccions.

El principi del fi

De sobte, Janusz Kaczmarek, Ministre de l’Interior i Administracions Públiques -i persona de confiança del President, del Primer Ministre i del Ministre de Justícia- es va convertir en el principal inculpat per les fuites d’informació.

Donat que es trobava de vacances, Kaczmarek es va defensar acusant el Govern d’utilitzar mètodes d’espionatge i d’utilitzar la fiscalia, l’Agència de Seguretat Interior (ABW) i la Oficina Central de Anticorrupció (CBA) per a fins polítics. El Primer Ministre i el Ministre de Justícia van explicar en les entrevistes l’error que va suposar el seu nomenament com a membre del govern. El President va arribar fins i tot a declarar: “Janusz Kaczmarek ha estat el més gran desengany de la meva vida”. Les conferències de premsa diàries amb les persones implicades anaven destapant els embolics del govern. Per a completar-ho, el fiscal i l’ABW van ordenar l’arrest d’alts càrrecs ministerials, entre ells el Ministre de l’Interior i Administracions Públiques –posat en llibertat més tard perquè el tribunal va considerar que es tractava d’un arrest injustificat–, el Comandant general de la policia, el president de la més grande les empreses poloneses d’assegurances, PZU S.A., i un dels empresaris més importants de Polònia. Un parell de setmanes abans, totes elles eren persones de confiança del President i del Primer Ministre, i l’empresari era l’únic home de negocis considerat “bo i honrat”. L’oposició criticava els atemptats contra la moral, la ús per part del Govern de mètodes similars als de la Stasi i d’atemptar contra la democràcia. Responent-li, el Primer Ministre va explicar que d’aquesta manera el PiS lluita contra el “contuberni”.

“Tornada a la normalitat”

La situació política no sembla preocupar-li molt al Primer Ministre polonès, qui amb gran tranquil•litat contesta que tots aquests actes tenen, precisament, per objectiu la tornada a la normalitat a Polònia. Li sembla normal arrestar persones sense motiu, trucar als periodistes ‘rapaços’ i dir dels ciutadans que no són d’acord amb la política governamental “acadèmics resaviats”. A ulls d’Europa, Polònia es un país cada vegada més estrany; i no és difícil estar d’acord amb la tesi de la premsa estrangera que afirma que la democràcia a Polònia està en perill. Encara comptem amb tribunals independents, que no mostren problema en fallar en contra del dictat per un fiscal, així com amb uns medis de comunicació en els que tots poden expressar-se lliurement.