Roberto Saviano: ‘La Camorra? Un problema europeu’

“Condemnat a mort”, titulava el diari italià Espresso. I això és cert, ja que els clans que Roberto Saviano ha denunciat amb noms i cognoms en el llibre-investigació Gomorra, no s’obliden d’ell. Tot i això, el jove de 28 anys originari de Casal di Principe (fortalesa de la Camorra, o més ben dit del “Sistema”, que és com s’autodefineix el crim organitzat napolità), en aquests moments és intocable gràcies a l’immens interès mediàtic que ha despertat. És intocable a Itàlia, on l’editorial Mondadori es frega les mans amb set centes mil còpies venudes. I també a Alemanya, que estan alarmats per venjança de la ‘ndragheta (la màfia de Calàbria) el passat 15 d’agost, quan van matar sis persones ben bé a la porta de casa. L’han elegit fenomen literari en el seu retorn, amb cent mil còpies venudes en només tres setmanes.

En aquests moments tinc Saviano -petit, afable, amb una mirada que esdevé més subtil a causa d’un lleuger estrabisme- al meu davant, a l’àtic parisenc que li proporciona l’editorial Gallimard, que prepara el llançament del seu llibre a França pel 18 d’octubre. D’aquí poc retorna a Itàlia on està preparant la posada en escena de la pel•lícula sobre Gomorra. I després se’n va als Estats Units per a continuar la promoció del llibre, els drets del qual ja s’han venut a 29 països. Sempre amb escorta, sempre objecte de les amenaces de mort del clan.

Què li respons a qui, a Europa, veu la Camorra com un fenomen llunyà, una mica folklòric, però exclusivament italià?

En realitat no existeix res més internacional que les organitzacions criminals, sobretot les de Calàbria i Nàpols, per una raó molt simple: que són a l’avantguarda econòmico-financera. És trist que a Europa només s’enrecordin quan hi ha atemptats. Duisburg ha obert la ment als alemanys i ha atret la mirada dels europeus. Això què ha comportat? Que, probablement, després de Duisburg el crim organitzat es pot definir com un problema europeu i no només italià.

Els exemples de la xarxa criminal de les màfies italianes a Europa són infinits. A Aberdeen, Escòcia, hi inverteix (en turisme, ndr) el clan La Torre. A Dortmund, a Leipzig i a l’Alemanya oriental hi inverteixen els més importants del clan napolità. Francesco Schiavone “Cicciariello” ha estat arrestat a Polònia i també invertia a Romania. Vicenzo Mazzarella ha estat arrestat a París mentre negociava amb diamants africans. A Niça inverteixen en constructores…

Saviano durant l’entrevista (Foto Piccinini)

Constructores, diamants, droga: quins són els sectors més internacionals de la Camorra?

La inversió en el sector turístic és fonamental. Les cadenes de restaurants són essencials per a l’entrada al territori. La ‘ndrangheta ha adquirit fàbriques d’acer a Rússia. A França, la camorra ha comprat botigues de roba, inverteixen en transport, en la distribució de carburants. Hi ha les famoses benzineres barates, que no treballen per a les grans distribuïdores com ara Agip o Kuwait sinó que ho fan per a les de la Camorra. En aquests moments s’estan duent a terme investigacions per part de l’anti-màfia de Nàpols sobre aquest cas a Itàlia, però personalment crec que també n’hi ha a França, a Alemanya i a Espanya. La Camorra o la ‘ndrangheta no poden invertir en sectors amb riscos de pèrdua elevats.

Aleshores, saps, explicar tot això és molt difícil. I la cosa més inesperada d’això que he fet –encara no sé si amb la intenció d’arribar on he arribat- ha estat fer que aquestes notícies arribin al cor del lector mitjançant la literatura. Pot semblar absurd, però avui en dia, que les paraules siguin perilloses no depèn del descobriment d’unes dades o d’unes informacions, sinó que depèn de què allò que expliquis assoleixi un ressò a nivell mundial. Perquè ens entenguem: Anna Politkovskaia ha esdevingut perillosa de debò pel fet que ha convertit Txetxènia en un problema internacional, i ha fet que aquelles històries siguin les històries de tots els éssers humans. Quan li van preguntar a Philip Roth qui creia que era el millor escriptor italià de tots els temps, des de Dante fins a la literatura contemporània, contestà: “Primo Levi perquè després de Si això és un home ningú no pot dir que no ha estat a Auschwitz”.

Pel que fa la meva història, crec que ha fet mal a la màfia no per la informació que ha sortit a la llum, sinó perquè aquesta informació ha arribat molt lluny, la qual cosa és ben diversa. Si s’hagués quedat al meu poble o al sud d’Itàlia no hi hagués hagut cap problema. Tanmateix, que aquestes paraules es difonguin en moltes llengües, que arribin a la ment de moltes persones, això és la cosa més perillosa que li pot passar a un poder, sigui quin sigui. En aquest cas, el poder criminal s’amaga sempre darrere una informació difusa (tots ho saben) que mai no es pot demostrar ni tampoc explicar. Quan trenques aquest estrany esquilibri és quan generes el perill veritable. I que això pugui arribar a Europa és precisament la nova possibilitat de fer front a aquest poder. Perquè les màfies italianes, al cap i a la fi, formen un tot amb les màfies albaneses o nigerianes. Fins i tot es casen entre ells…

Per exemple?

El camorrista Augusto La Torre s’ha casat amb una albanesa. Hi ha una història interessantíssima del primer pentito (mafiós que traeix el clan i ajuda la policia a fi d’obtenir beneficis en la condemna) estranger, un tunisenc, que s’afilia al clan de la camorra dels Casalesi. La primera ciutat que la màfia italiana ha donat per a gestionar-la completament a un clan estranger ha estat Castelvolturno, que l’han concedida als Rapaci, el clan de Lagos i Benín City, a Nigèria. Pel tràfic de coca, per l’entrada de prostitutes que després envien arreu d’Europa.

Un nou feudalisme?

En certa manera sí. Hi ha un desenvolupament econònic increïble que topa amb una estructura territorial lenta, complicada. Fan inversions per tot el món i prohibeixen a les dones tenyir-se els cabells perquè es considera eròtic… Consideren internet una nova font d’inversions i després prohibeixen als seus afiliats consumir drogues. Està totalement prohibit perquè no es poden tenire vicis. “Ni drogoaddictes ni homosexuals”, diuen… Frases que et retornen a una època fosca. Tot i això, aquest mateix poder va veure que calia invertir a la Xina deu anys abans que la Confindustria (la Confederació General de la Indústria Italiana). I és aquest doble joc el que els fa imbatibles, però amb una mena de força que també és destructiva per a ells. No existeix cap dirigent que pugui sobreviure o escapar-se d’anar a la presó…