Roberto Saviano: ‘Per a la Camorra Espanya és la Costa Nostra’

A una entrevista a El País al 2006 et lamentaves del desinterès de la classe política espanyola amb relació al fenomen camorrístic. S’ha mogut alguna cosa des d’aleshores?

Si els lectors es mouen, alguna cosa es mourà. El lector és un consumidor. Però a diferència del consumidor de iogurt, en consumir, el lector pot pretendre que aquelles paraules hagin de tenir el seu espai. I això és molt diferent respecte a l’època de Pasolini o de Jean-Paul Sartre, quan l’autoritat del seu compromís que a més era molt més polític suscitava l’interès dels mitjans de comunicació independentment de l’atenció del públic. Avui escriure sobre la Camorra i no gaudir d’atenció vol dir condemnar-se a les querelles, a les difamacions, a la soledat. En aquest sentit jo em considero molt privilegiat.

Com es combat la màfia als altres països europeus? A l’entrevista a El País semblaves descontent…

Sí, estava descontent perquè a Europa són molt endarrere. A Espanya fins el 2000 no existia l’extradició per delictes de màfia. A Anglaterra ni existeix el delit d’associació mafiosa. A França no es pot interceptar una trucada telefònica d’una camorrista perquè no existeix la possibilitat de realitzar investigacions si ets mafiós, sinó només si has comès delits de màfia (homicidis, extorsions…).

Així doncs, el delit de màfia només existeix a Itàlia?

Fins a les últimes conseqüències, sí.

Quin és el país europeu més relacionat amb la Camorra?

Sense dubte, Espanya. És allà on tenen lloc els colossals negocis de la Camorra amb relació al tràfic d’estupefaents i al reciclatge de diner negre en el sector immobiliari. A la Costa del Sol els camorristes la diuen Costa Nostra. Veuen el món com una partida de Risk, on les diferents famílies prenen possessió d’un determinat territori. En definitiva, jo crec que el problema o es tracta en un àmbit europeu, o no hi ha res a fer.

A una entrevista vas dir que Espanya és per als camorristes allò que fou la França de la doctrina Mitterand pels terroristes de les Brigades Rojes. Però no hi ha cap doctrina Aznar…

…o Zapatero, no: és cert. L’acollida que es fa a la Camorra és més subtil. El negoci de la coca i les inversions en el sector immobiliari reguen l’economia espanyola. Hi ha un acord tàcit pel qual la criminalitat napolitana pot fer negoci sempre i quan no desencadeni accions militars. També és cert que després dels atemptats de l’11 de març de 2004 (de matriu islamista, NdR), Espanya ha reforçat el seu control de les costes. I és així com la droga ha acabat desviant-se cap a altres ports como Anvers, Rostock, Salerno. Però atenció: aquells atemptats van finançar-se amb els diners del narcotràfic. És clar, és més fàcil explicar els talibans des del punt de vista de la teologia islàmica, però no es pot pensar a deixar d’explicar l’aspecte criminal, els seus lligams amb la màfia turca. Són coses evidents. Jo mai no he explicat coses amagades.

Som a París, terra de banlieues. És possible fer un paral·lelisme amb la degradació urbana napolitana? Després de tot, Secondigliano és una mega-banlieue de vivendes protegides…

Jo diria que sí, sobre tot si pensem en l’estructura social. Considerar encara la perifèria com un costat mort del territori és una idiotesa molt més italiana que francesa. La perifèria en realitat és la ciutat encara sense realitzar. I a més la seva producció és quasi sempre criminal. La diferència abismal entre Secondigliano i Saint Denis és que no hi ha una estructura empresarial organitzada a França. En efecte, els napolitans els prenen el pèl. Hi ha una cançó dels Cosang que diu: «A Francia s’atteggia/ ma là nunn’ esiste ‘o sistema ca paga i stipendi/ ‘e pegg’ nun s’assettano cu’ chi fa ‘e leggi» («França té molts fums / però allà no hi ha “el sistema” que paga els sous / i els pitjors no s’asseuen amb qui fa les lleis», és a dir, «A França se les donen de gran país de la criminalitat, però en realitat no hi ha res com la Camorra, que paga un sou als seus membres i a les seves famílies i que pacta amb els polítics», NdT). És una manera de dir: vosaltres crideu “París es cremi”, però sapigueu que a França no es paguen salaris a les famílies dels camorristes. Les banlieues no han produït una màfia de debó, capaç de fer el salt de qualitat. Tenen petites bandes. Però crec que passarà. Avui, per exemple, totes les minories magrebines són dirigides per la màfia turca.

Hi veus un canvi en les noves generacions en la seva relació amb la Camorra?

Hi ha un gran afany de comprendre les coses. Un desig que els mancava a les generacions anteriors. Ja no veuen els camorristes com els amics dels democristians. I allò més divertit: els xicots tenen com a ídol el boss Cosimo Di Lauro. Per què un xaval s’hauria d’identificar amb Romano Prodi o Silvio Berlusconi? Lamentablement, l’únic poder que genera èpica és el poder criminal.

Què en penses de Beppe Grillo?

Ha fet coses fonamentals, com les investigacions que després porta a escena. Però em temo que el clima antipolític que es respira a Itàlia és massa generalista, una mica inquietant. A mi m’agradaria que la política tornés a personatges com Antonio Cangiano, el tenent d’alcalde de Casapesenna que va oposar-se a que la Camorra guanyés un concurs públic d’adjudicació i el van disparar a l’espina dorsal. Així és, a mi m’agradaria que es tornés a fer una política consistent en el relat de les coses, la denúncia, la transformació.

A una entrevista a cafebabel.com Erri De Luca va dir de Gomorra: «És un fotograma molt acurat (…) però un mes després ja ha caducat ». Què en penses?

Uf… em penso que ell no la coneix gaire, aquesta realitat… És cert que tot canvia molt ràpidament però els models econòmics que hi són descrits, no: perquè no són només els models de la criminalitat, sinó els del mateix capitalisme.

De Luca també va dir que «la literatura no ha de tenir la intenció de ser compromesa, si no esdevé “fluixa”

Jo respondria a De Luca amb una senzillíssima frase de Céline, el qual, ja vell i marginat, considerat per tots un nazi, davant la pregunta «per a vostè quantes maneres hi ha de fer literatura?» ell va respondre: «Només n’hi ha dues: fer literatura o construir agulles per fotre les mosques». I a mí, això de fotre les mosques no m’interessa. Però si he aconseguit fer literatura o no, no ho sé…

Som a l’època de les enciclopèdies universals, de Viquipèdia. Com definiries la Camorra?

Et puc dir que amb tota seguretat la primera frase seria «organització empresarial-criminal».