París va celebrar dissabte passat l’anomenada “Nit en blanc”, un artístic viatge de descobriment on es poden veure art càlid de carrer, música en viu, actuacions teatrals i projectors amb vídeos a l’aire lliure fins altes hores de la matinada. En aquest any han format part d’aquest projecte paneuropeu sis països. Els parisins celebraren la seva Nuit blanche fins la sortida del sol; els romans celebraren la seva Notte bianca, tal i com els madrilenys la Noche en Blanco al setembre. També Riga, Brussel·les i la novella Bucarest van anar de festa aquest 2007.

A Alemanya hi ha iniciatives semblants -com la llarga nit dels museus. En qualsevol cas als alemanys una weiße Nacht els fa pensar en una gran nevada. Quan a Berlín, Hamburg o Francfort un oblida el temps i només ja de matinada -amb els ulls unflats- pensa en tornar a casa, aleshores un “ha passat la nit” -en versions més antigues s’ha begut la nit. L’expressió és semblant per als danesos, que directament, passen la nit de festa (feste igennem).

O tambén un ha ballat bis in die Puppen (fins les nines) que res té a veure amb joguines per a nens, sinó amb les típiques estàtues de marbre dels governants de Branderburg i de Prússia del zoològic de Berlín, situat aleshores a les afores de la ciutat.

També els polonesos agiten les cames al ballar sense cansar-se. L’expressió és, literalment, “tota la nit al ball” (przehula/przebalowa ca noc). Per als joves polonesos és la biaa noc (nit blanca) la darrera nit de festa disponible, en la que molt probablement cap ull es tanca.

A l’anglès no li va tant això de l’esbarjo: a l’adicte al treball se li tanquen a poc a poc els ulls, quan ha de fer el torn de nit (pulling an all-nighter). Com a mínim no té ressaca, com alguns europeus que han celebrat la “nit blanca”.