Ja des de fa molt, se m’havia despertat l’interès per la màgia. Fent intents vaig descobrir que la xocolata aclaria la veu d’una manera màgica. Fins i tot vaig somiar amb un “Patronus”, aquells esperits o númens que a mi se m’apareixien semblants a una vaca i de color lila. Tot i que encara no és imminent la meva veritable aparició com a mac, (en comptes de l’andana 9 ¾ apareixeria a la caseta de primers auxilis) ara examino tots els llibres de Harry Potter per trobar fórmules màgiques.

Avui dia l’educació clàssica torna a valdre la pena: des d‘“Apneo” (del grec: torno a respirar) fins a “Tergeo” (del llatí: netejo) la majoria de bruixeries provenen del grec i del llatí. Algunes excepcions són “Morsmorde” (“mors” del llatí “mort” i “mordre” que ve del verb del francès “mossegar”) i la “Tarantallegra” (de l’italià “Tarantel·la” que vol dir ball ràpid en 6/8 compassos i “allegro” per a ràpid i viu), així com també les pitjors malediccions: “Avada-Kedavra” (suposadament de l’arameu: vull destruir això).

L‘“Abrakadabra” ja servia des de temps antics com a encanteri protector. Sovint s’escrivia en amulets en forma de triangle. Així com una lletra s’amagava línia per línia, també havia de disminuir la desgràcia. La paraula anglesa “spell” (“to spell”) com a fórmula màgica vol dir a més “lletrejar” i etimològicament està emparentada amb la paraula de l’anglès mitjà “spell” que vol dir “vareta”.

Aquesta duplicitat també existeix en la llengua alemanya: és cert que J.K.Rowling encara no ha donat la seva opinió exhaustiva sobre la història de les varetes, però la paraula alemanya “lletra”- “Buschstabe”(els germànics van gravar les seves runes en varetes (stäbchen) de faig (Buch)) ens indica el llarg camí que han recorregut les varetes fins als llibres d’en Harry Potter. Per dir-ho d’alguna manera: la màgia és al text.