“Aquest tractat és important, senyor primer ministre, així que sigui valent i deixi que el poble britànic tingui l’última paraula”. Són paraules de Margaret Tatcher, inoblidable Dama de Ferro britànica als anys 80, que ha estat una de les últimes personalitats que ha entrat al bàndol dels pro-referèndum.

Però és la campanya a favor d’una consulta popular, llançada el 6 de setembre per diputats de diversos partits allò que ha fet esclatar la discussió. “Durant els propers mesos incrementarem la pressió sobre el govern per tal que es comprometi a convocar un referèndum sobre el tractat constitucional”, va declarar Derek Scott, antic conseller econòmic de Tony Blair i cap de la campanya.

Darrere aquesta crida a la democràcia, la campanya dels parlamentaris, amb una forta presència d’espots publicitaris i de conferències mediàtiques, s’orienta sobretot cap al rebuig d’un tractat que donaria més poder a Brusel·les i, per tant, faria minvar la influència britànica.

Els sindicats inquiets

Durant el congrés anual a mitjans de setembre de la confederació sindical TUC, que representa 6 milions de treballadors, els sindicats van votar rotundament una moció de censura del govern, i es van sumar als defensors del referèndum. Si refusen el text, és per un motiu ben diferent. “Ens preocupen les conseqüències d’aquest Tractat per a l’Europa social”, va declarar per exemple Derek Simpson, secretari general de UNITE, el sindicat més important del país.

Segons el seu punt de vista, hi ha un protocol específic del Regne Unit que prohibeix als governs implantar les directives de la Carta de drets fonamentals, que això no obstant el país va signar fa 7 anys llavors del Tractat de Niça. “Que ningú no tracti els britànics com a treballadors de segona!”, s’exclamen els sindicats, que ja han alertat Gordon Brown. I és que aquesta actitud li podria sortir cara a les properes eleccions…

Els conservadors anti-europeus

”El proper govern conservador modificarà la legislació, de manera que qualsevol transferència de competències de la Gran Bretanya a la Unió Europea es sotmeti a referèndum nacional”, adverteix William Hague, el ministre d’Afers exteriors de l’oposició, durant el congrés dels Tories a principis d’octubre.

El suport dels conservadors a la idea de convocar un referèndum indica tant la voluntat política de derrotar Gordon Brown com la de mostrar l’hostilitat a la perspectiva d’una unió supranacional que fa disminuir el poder del país.

Portant a l’esquena el pes dels sindicats, els conservadors, els diputats del partit Lib Dem i dels Laboristes mateixos, els diaris nacionals i la major part de la població (dos terços dels britànics creuen que el tractat europeu s’ha de sotmetre a referèndum, segons una enquesta de YouGov), el primer ministre britànic s’obstina a donar preferència a la solució parlamentària per a ratificar el tractat. Un dels seus arguments: el fet que la versió inicial s’hagi modificat de manera considerable.

En un estat ple d’euroescepticisme, el “no” probable que sortiria d’un eventual referèndum posaria Brown no només en grans dificultats a nivell polític, sinó que també pertorbaria de manera important un procés d’integració europea que ja està una mica cansat.