El setembre passat, l’associació benèfica Oxfam, juntament amb altres associacions de Darfur i molts músics coneguts, van organitzar l’Oxjam, una sèrie de concerts en una antiga botiga amb capacitat per a 200 persones, a Dalston, a l’est de Londres. Van donar a conèixer el prometedor grup britànic de soul, reggae i hip hop Mattafix, després que “Salvem Darfur” promocionés el single ‘Living Darfur’.

Marlon Roudette, de 22 anys, està al davant del grup juntament amb Preetesh Hirji i té un aire distinctiu de caribeny tranquil. Tot i la seva edat, el londinenc mostra una maduresa sorprenent i té molt clars els temes que envolten la seva música. Darfur és el que Antonio Guterres, alt comisari de refugiats de les Nacions Unides, va definir com “el problema humanitari més gran i complex que hi ha al món”.

Quins són els teus orígens?

Els primers vuit anys de la meva vida els vaig passar a Ladbroke Grove, Londres, el meu territori. Quan tenia nou anys ens vam traslladar amb la meva mare a St Vincent and the Grenadines, d’on prové ella. Vaig tornar a Londres quan tenia divuit anys.

Quina música escoltaves creixent al Carib?

Parlant d’influències musicals, podem dir que vaig tenir una bona educació. Quan vaig començar a sortir, Sean Paul començava a tenir un gran èxit i els cantants de reggae jamaicans DJ General i Buju Banton s’escoltaven per tot arreu. Sant Vincent té una tradició molt gran de música calipso. A casa, ma mare posava molta música negra, estrelles del reggae sud-africà com ara Lucky Dube, Hugh Masekela, i també soul dels Estats Units.

Com vas entrar al món de la música?

Tocava per als turistes en un grup de percussió als hotels caribenys. Quan vaig tornar a Londres, vaig començar a treballar pel meu compte a l’estudi. Aviat vaig descobrir que podia modelar la meva pròpia música amb les influències que tenia del reggae i fer unes melodies que impactessin.

Com us van rebre a l’última gira per trenta països europeus?

Mattafix triomfa més fora del Regne Unit que dintre. Vam començar l’any passat després que el nostre primer single ‘Big City Life’ fós el número u en set països (entre ells Alemanya, Àustria, Itàlia, Polònia i Luxemburg). Realment, quan viatges et formes com a persona i, com a músics, va afectar les nostres cançons. Vaig tornar com un home nou després de grabar el vídeo del nostre single ‘Living Darfur’ a la frontera del Txad, no pots tornar a ser el mateix després de veure una cosa així.

Com vau acabar rodant en un camp de refugiats del Txad?

Estava treballant amb un artista a Sud-Àfrica i escrivíem una cançó sobre la lluita africana. La vam escriure i reescriure, i al final la campanya ‘Salvem Darfur’ ens va sentir i ens va demanar si ens hi volíem adherir. Vaig dir-los “és clar, era el que volíem. Havia seguit el conflicte de Darfur des de feia anys, després que comencés el juliol del 2003. Ara per ara, és la concentració de sofriment més gran del món. Aquesta causa mereix rebre molt de la comunitat internacional, per això vaig ser molt feliç de poder aportar la meva veu i el meu talent”.

Al vídeo, surten nens jugant i la lletra diu “us aixecareu”. Em dóna la impressió que esteu intentant donar una visió positiva d’una crisi que és molt trista. Aquesta és una manera més efectiva de donar a conèixer la crisi, que no pas ensenyar-ne els veritables horrors; per exemple, que fins ara han matat 400.000 persones.

Em vaig parar a pensar en com estem de “farts de compassió” últimament per culpa dels mitjans de comunicació; imatges de nens morint-se de gana sembla que hagin perdut el seu efecte. Mattafix hem volgut ser originals en això. Tot i el que aquesta gent està passant, són increïblement enginyosos i tenen molta energia. També és evident que hi ha famílies senceres destrossades, dones que les han violades diverses vegades i nens orfes; però d’alguna manera hi ha una organització als camps de regugiats que intenta fer-ho tot de la millor manera possible. Hem intentat capturar aquesta humanitat dins de la injustícia.

Creus que fer concerts petits en locals íntims com aquest és menys efectiu que un mega-concert com el Live8?

És diferent. El Live8 portava masses de gent de tot el món. Tot i això, una flama com aquesta és pot apagar bastant ràpid mentre que, històricament, les revolucions comencen a les petites butxaques dels dissidents. La música està lligada a la lluita i jo escric pensant en això. Una cosa com aquesta pot durar molt més.

Els músics poden influenciar els governs i conscienciar el públic?

Sóc optimista. Veig el cansament i el cinisme que s’arrossega pel Regne Unit últimament i, pel que fa això, necessitem despertar la gent. Mattafix ha posat el seu granet de sorra.

‘Living Darfur’ - watch the Mattafix video on the Chad border