“No crec que els immigrants d’Europa vulguin ser una font de comoditat ni de mà d’obra”, afirma Mohammed Yasser Boubekri, responsable del Col•lectiu Nacional de Recolzament a la Ciutadania i la Democràcia a Tetuan, la primera ciutat marroquina amb la que topem tot just deixant enrere Ceuta i la bandera espanyola onejant sobre les muralles d’origen portuguès. Mohammed fa referència al comentari “d’un ministre europeu que l’any passat esmentava el confort que aporten els immigrants al seu país” i al beneplàcit de l’Eurocambra a la idea d’aquesta targeta blava pel que fa a motivaciones d’utilitat pràctica.

Solució contra les regulacions massives

Aquesta targeta, semblant a la ‘targeta verda’ d’Estats Units, pot convertir-se en la ‘targeta blava’, que permetria treballar durant dos anys en un país de la UE. Un cop superat aquest període, es tindria dret a moure’s a un altre estat europeu. L’objectiu és atraure treballadors qualificats de fora d’Europa, ja que l’Eurostat calcula uns 300.000 llocs de treball vacants només en el sector de la informació i les telecomunicacions. L’objectiu declarat és “frenar la immigració il•legal”, tal com va anunciar a Portugal el comissari de Justícia i Afers Interns de la Unió Europea, Franco Frattini.

La por que els immigrants es converteixin en una font de comoditat al servei dels europeus xoca amb l’entusiasme europeu que impulsa aquesta “targeta” i que, de fet, contraresta la moda de les regulacions massives que l’Eurocambra considera inútils, picant la cresta a Espanya. Imita la fórmula que practiquen els Estats Units i que es basa en una triple jugada mestra, ja que disminueix la immigració il•legal, actua com a antídot contra l’envelliment de la població i soluciona el dèficit de la força de treball. A més, cal afegir que, segons xifres de la Comissió, el 55% dels immigrants qualificats acaben a Estats Units mentre tan sols un 5% arriba a Europa.

Estudis recents parlen de la necessitat d’augmentar el volum d’aquesta força de treball a Europa i asseguren que la UE necessitarà 20 milions d’immigrants en la propera dècada, una xifra que Franco Frattini desmenteix categòricament.

El risc de ‘cosificar’ l’immigrant

Una altra idea diferent és la que avança Yasser Boubekri des de Tetuan. “El camí dels immigrants l’han de decidir en tot moment ells mateixos. S’ha de crear una xarxa d’immigrants, una representació o una comissió. Han de tenir la garantia no només de treballar a Europa, sinó també de votar, gaudir de la democràcia.” Com a benefici d’aquesta mesura destaca, sobretot, “la possibilitat de poder viure en un país europeu”. Ara bé, “què passarà quan finalitzi el contracte de feina?, què passaria si un immigrant instal•lat a França, per exemple, trobés una nova feina a Alemanya? podria canviar de feina i de país?”, demana aquest activista.

De moment, la proposta no va més enllà. Països com França i el Regne Unit, que actualment estan endurint la política d’acollida a immigrants, no han donat el vist i plau i els conservadors alemanys al poder es neguen rotundament a parlar de la targeta blava.

Pel que fa a la percepció negativa de l’immigrant, Yasser es mostra escèptic: “El concepte d’immigrants, en el sentit despectiu, no desapareixerà mai”, assegura. “L’immigrant es continuarà sentint víctima d’un llenguatge que el redueix a un terme, que el ‘cosifica’, purament un tema de debat per a l’opinió pública, però sense dret a opinar sobre ell mateix, sobre el seu bagatge personal, la seva identitat, etc.” Segons ell, es corre el risc que “els europeus s’oblidin del que senten i pateixen els immigrants i que es limitin a valorar-los com un potencial de força de treball o treball forçat, segons el punt de vista.”

Foto homepage: (Poppyseed Bandits/ Flickr)