Al començament de la vaga de Sarkozy, el passat 18 d’octubre, durant la qual el transport públic francès i enèrgics treballadors del metro, juntament amb trens i taxis es van posar d’acord per a una aturada de 24 hores per tal de conservar les seves pensions privilegiades (actualment es retiren al cap de 37 anys i mig de de servei, 40 en altres sectors), privilegis que el govern de dretes vol reformar. Els catalans diem que aquestes aturades són “vagues” (vaga), mentre que els espanyols en diuen una “absència” (huelga).

Els anglesos estan d’acord amb els espanyols, si tu “strike” una cosa, la colpeges amb molta força. L’antic verb anglès strican significa fregar una cosa ( el qual s’ha desenvolupat i ha creat l’actual stroke), o “anar cap endavant”. Pel que es refereix a aquest últim, el significat d’strike es va modificar a alta mar als voltants del l’any 1810. Els mariners strikeles veles avall (o lower), assenyalant així que es negaven a anar al mar. La grève francesa també té els seus orígens al mar. Si vas ser un dels afortunats que va estar a París durant la copa Mundial de Rugbi 2007 (la qual han perdut), potser et vas adonar que els fans que es congregaven davant de grans pantalles a la Place de l’Hôtel de Ville (l’ajuntament). Cap a l’any 1802, aquest va ser l’emplaçament de la Place de Grève. La paraula francesa grève és un espai pla cobert de sorra al costat dret del riu Siena, més endavant el centre d’ocupació per als aturats, un lloc per reunir-se i trobar una feina. Bois de grève significa per tant, pensió del mar.

D’altra banda, fer vaga va ser traduït al danès com strejke, al polonès com strajk i a l’alemany per Streik, aquestes accions implicaven deixar alguna “coixa” (etwas durch einen Streik lahmlegen). Vigila amb el teu lituà escrit i parlat, perquè que streikas o maištas poden confondre’s. Si elimines l’accent de l’última obtindràs la paraula maistas, que vol dir “menjar” (pronunciat “maistas” i “maishtas” respectivament).

També hi va haver un altre tipus de vaga a París el passat 18 d’octubre, ja que va ser el dia que el matrimoni Sarkozy va triar per a no “fer comentaris” oficials (dos cops) pel que respecta al seu divorci després d’onze anys de matrimoni. Els acudits dels francesos feien referència a que “la Celicia fa vaga permanent”, i molts parisencs van exhibir pancartes envejant la primera dama francesa: “També volem divorciar-nos de Sarkozy!”