La tercera edició de Komikazen, el festival internacional del còmic realista, s’ha dut a terme durant els dies 12 i 13 d’octubre del 2007 a la ciutat italiana de Ravenna. Dos dies plens de trobades entre autors i editors, i inauguracions de mostres que estaran en exposició fins al 2 de desembre del 2007. Un passeig pel Vell Continent, de Nord a Sud, en un recorregut amb diverses parades que ens ajudaran a descobrir revistes amb prestigi internacional.

El cas dels Balcans: l’art que neix de les abelles

Des de Bucarest, la revista independent romanesa Hardcomics intenta, amb una gran dificultat, apropar la cultura del còmic a un país que la ignora del tot. Si continuem amb el nostre viatge, creuem els destins de dos països de l’antiga Iugoslàvia: Eslovènia i Bòsnia-Herzegovina. Pel que fa a Ljubljana, el còmic s’introdueix l’any 1992 amb Stripburger, una plana web que ja s’ha convertit en una realitat aferrada, capaç de donar cabuda a iniciatives importants. En canvi, a Sarajevo, s’ha fet per mitjà de la web Stripopeka. Aquest espai neix l’any 2007 amb l’objectiu de donar una oportunitat als autors bosnians. Tal com passa amb la producció recent de Honey Talks, una col·lecció d’històries dibuixades que prenen la inspiració de les tradicions Folk eslovenes de pintar les portes dels ruscs de les abelles. Si seguim el descens per la península balcànica ens trobem, a Atenes, la revista Babel, activa des de l’any 1981 no només pel que fa al còmic sinó també pel que fa a la gràfica i al periodisme de denúncia i des del 1996 organitza el festival.

El Mediterrani i la serigrafia limitada

Si ens embarquem per fer un tomb pels països mediterranis i arribem a Itàlia, descobrim el còmic d’autor de les pàgines de Inguine MAH!gazine i dels col·lectius Canicola i Monipodio. Si viatgem fins a França, encreuem la imaginació sense frens dels marsellesos Le dernier cri amb la seva serigrafia esbojarrada, impressionant i costosa de tirada limitada. Per últim, arribem a Portugal, on l’escena principal del còmic gira entorn de l’associació Chili com carne.

L’estil del nord d’Europa i els colors de Glomp

Qualsevol persona que, moguda per la curiositat, provi d’aventurar-se a viatjar a Finlàndia no es quedarà indiferent davant de les explosions de color dels còmics semestrals de Glomp. De fet, aquest país nòrdic compta amb una tradició important en aquest món: un festival internacional de prestigi a Helsinki i una associació finlandesa que promou el còmic: la Finnish Comic Society, en actiu des del 1971. Però això no s’acaba aquí. Encara als països nòrdics hi trobem el col·lectiu holandès Zone5300 (un dels millors fanzines (1) europeus del moment).

REPORTATGE FOTOGRÀFIC DES DEL FESTIVAL KOMIKAZEN

REPORTATGE DES DEL KOMIKAZEN FESTIVAL

Quin és realment el perfil d’Europa que es dibuixa en els còmics independents i d’avantguarda? Qui s’esperi una única resposta es quedarà decebut. “Els autors dibuixen gairebé sempre experiències personals, petites històries autobiogràfiques”, ens explica Electra Stamboulis, la supervisora del festival juntament amb Gianluca Costantini.

Experiències que provenen dels mateixos problemes: la manca de pressupost, la dificultat de fer-se acceptar a l’estranger com a forma d’art, i la manca d’espais. Per aquest motiu, els joves de Sarajevo, amb Stripopeka però també, experts del moviment underground com per exemple els Le dernier cri, han preferit desplaçar-se de París a Marsella per a exposar les seves obres. Tal com explica Paul Gravett, periodista i crític de còmics, necessitaria més recursos per al prestigiós Comica Festival de Londres, del qual n’és el procurador.

Però també existeixen propostes atrevides, com per exemple la recent de la revista Hardcomics, “una experiència increïble nascuda del no-res”, remarca Tommi Musturi de Glomp. A més a més, tampoc no hi falten les propostes per consolidar l’escena del còmic underground. Elettra explica que “només cal una xarxa europea, un blog per mantenir contactes, mostres itinerants i recursos europeus”.

Però encara n’hi ha més. Gravett pensa en un còmic amb les bafarades substituïbles segons la llengua que el lector prefereixi. “Observa les obres exposades” diu mentre observa els taulons pintats de Honey Talks i afegeix “són realment interessants i s’haurien de poder llegir en la llengua pròpia de cada lector”.

Pakito Bolino, de Le dernier cri, en canvi, s’imagina un mapa europeu interactiu i actualitzat amb les últimes novetats de l’escena independent de cada país. Tan sols són bons pronòstics? “he escoltat més que no pas he parlat” diu Kostas Maniatopoulos de Babel, “però em temo que una vegada haguem tornat a casa cadascú reprendrà la vida de sempre.

Pakito Bolino posa el segell final amb una performance nocturna formada per bateries impetuoses, vídeos al·lucinants i licor d’absenta que s’oferí als visitants de la mostra de Le dernier cri. Un final apreciat per tot el públic i també per Ho Che Anderson, l’estrella canadenca i autora de la Graphic Novel Martin Luther King, que es trobava per primer cop Itàlia..

MIRA EL VÍDEO DE GIANLUCA COSTANTINI

(1) Fanzine: Un fanzine és una publicació amateur no comercial i temàtica que normalment recull textos i imatges d’interès per a determinats grups socials i culturals minoritaris i que es realitza per a un públic aficionat.