En dret lituà, l’interès general no existeix. Però el 1997 el tractat d’Amsterdam havia introduït aquest concepte al tractat de Roma, dotant-lo d’una realitat a escala europea. Membre de la UE des del maig de 2004, aquest petit país bàltic hauria hagut d’incorporar i adaptar el concepte a la seva legislació nacional. Doncs no senyor!

Aquesta absurditat jurídica encara és més flagrant per al món associatiu que «la defensa dels interessos generals» forma part de les possibles atribucions concedides a les associacions des de la disposició de 2004, que va fundar el dret d’associació. Cap problema: els actors de la societat civil decideixen redactar una llei. Des de zero.

Lego judicial

El 2005 una comissió composta per presidents d’associacions, parlamentaris, representants del món judicial, i delegats ministerials, es va reunir per redactar el projecte de llei. El postulat del qual es parteix es limita a esmenar les lleis preexistents. Però en vista de les tensions, provocades per les visions divergents dels diferents participants del debat, el comitè opta ràpidament per redactar una disposició nova.

El desembre de 2006 es registra el projecte de llei. A l’abril, la comissió del Parlament encarregada d’examinar les lleis pren una decisió sobre el text, i fins i tot es modifica la Constitució lituana per permetre la introducció de noves disposicions. Però a partir d’aquest punt és l’statu quo: el text no s’ha votat. Ningú no sap quan es votarà, ni si s’arribarà a fer, i les associacions s’inquieten en veure que ningú no se’n preocupa gire.

I és que a Lituània el sistema legislatiu, com el poder judicial, és molt lent, notablement torbat per un excés de jerarquies. Daiva Alechnaviien, procurador general de Lituània, subratlla per exemple «hi ha litigis per als quals es van iniciar procediments el 2003, i encara no s’han resolt». Si hi afegim una instrucció no automàtica en cas de constatar una infracció -encara que la qüestió es deixa al criteri sobirà dels jutges d’instrucció-, l’obligació vers els demandants de retribuir els experts que testimonien a favor seu… el còctel no ésnomés arcaic, sinó deficient, hereu del sistema soviètic.

Implicació 0

Liudvikas Ragauskis, de 43 anys, presideix una associació en contra dels «blocs de pisos il·legals» i va formar part del comitè de redacció del projecte de llei. Diàriament manté una lluita, sovint ja perduda, contra els edificis nous que pul·lulen a Lituània, que havent rebut un permís de construcció en situacions poc clares s’excedeixen del que se’ls permet fer, per exemple fent l’edifici uns quants pisos més alt.

Liudvikas afegeix que ja li han ofert 50.000 litas a canvi d’un silenci benèvol en relació amb la construcció d’un d’aquests edificis «il·legals». «És una cosa habitual», deixa anar, encara que per a ell el problema principal del país no sigui la «corrupció», sinó la manca d’implicació dels lituans en una vida associativa».

Herència comunista, o mentalitats locals? «Els lituans no estan acostumats a fer-se càrrec de les qüestions que els afecten», ens diu encara Ragauski, «tant si és perquè no veuen en què els afecta, o perquè els rellisca completament». Això abans d’afegir que dels 100 membres que té la seva associació, «una de les més importants del país», només n’hi ha 5 o 6 d’actius. Per a ell, el projecte de llei sobre l’interès general «és massa innovador per a la nostra societat».

Espiral diabòlica

Mentre les associacions s’encallen, hi ha altres punts negres per millorar. Segons Ragauski, el projecte de text sobre l’interès general ara mateix seria «incomplet». En primer lloc, la disposició no dóna cap definició de l’interès general. D’altra banda, com que és possible anul·lar tot el procés judicial en el cas que els jutges considerin l’argument d’interès general invocat pel demandant, és inoportú. La seva apreciació és sobirana, i no es basa en cap criteri predefinit.

Quin és l’interès, doncs, d’iniciar un procediment legal si constantment hi ha el risc que sigui anul·lat? Autocensura, manca de legitimitat: poc acostumats a reivindicar condicions favorables després dels molts anys d’opressió comunista, els lituans no estan visiblement gaire preparats per prendre possessió dels seus drets.