«Jo havia esdevingut una altra persona, però els altres no se n’adonaven»

Aurélie Chaudieu, francesa, 25 anys, responsable de projectes internacionals a una ONG

AurélieAurélieL’Erasmus? Indescriptible. Vaig estudiar Geografia a la universitat de Roskilde a Dinamarca el 2004. Desprès d’allò em van enviar a realitzar un estudi de camp de treball a Suècia sobre la minoria ètnica dels Samis. Durant l’Erasmus, amb els altres participants, vam crear una veritable família pròpia, com per protegir-nos del món exterior, d’un país del qual no es fàcil captar totes les subtileses. Vaig conèixer persones que, potser, al meu país d’origen segurament hagués ignorat i que, en canvi, han esdevingut persones irreemplaçables a la meva vida.

Després de tornar, me’n vaig adonar que l’Erasmus s’havia convertit en una bombolla que tenia al voltant que m’aïllava de la meva vida d’abans. Com quan tornes a parlar de banalitats a la sobretaula o et tornes a trobar amb els teus amics que no han canviat. Jo, en canvi, havia esdevingut una altra persona, però era l’única que se n’adonava. Ara, després de tres anys, sento que Europa ha entrat a formar part de la meva vida quotidiana. A nivell professional, perquè molts projectes en els quals treballo estan finançats per la Comissió. I a nivell professional, gràcies als amics que tinc repartits per tot el continent. I a més, he arribat a una conclusió. L’Erasmus és el començament d’una cosa molt important: la construcció d’una Europa dels ciutadans, que va molt més enllà de l’Europa econòmica.

“Jo vaig ser pionera del projecte i estic “malalta” d’Erasmus”

Annalisa Zinani, italiana, 34 anys, cerca treball com a interventora financera

AnnalisaAnnalisaVaig estudiar Economia a Marsella el 1995. Eren els començaments del programa Erasmus i tot era com una conquesta. Obtenir la beca, els contactes amb la universitat, els problemes per explicar als professors en què consistia el projecte per obtenir el reconeixement dels crèdits. I després explicar a la família què anaves a fer. Una prova de “supervivència” que sovint comparo amb una mena de servei militar per a conèixer altres europeus. Al començament descobreixes que estàs influenciat a veure i concebre les coses d’una forma diferent d’aquella a què estàs acostumat, però amb el pas del temps et trobes que les teves arrels van molt marcades per l’educació de base, però que es poden enriquir amb tolerància i curiositat. Descobreixes que el món dels homes i de la geografia és tot un arc de Sant Martí, amb infinitat de matisos de colors, on cada persona representa un punt de color diferent.

L’Erasmus és el començament d’una vida i d’una motivació, la recerca de la qual pot no acabar mai. Comences per fer servir la teva pròpia orientació interior i t’acabes movent per un espai lliure. Però compte, pot ser també l’inici d’una nova “malaltia” de la qual crec que en sentirem a parlar en els propers anys perquè pots acabar per no entendre més aquesta brúixola. Sempre estàs a la recerca d’un equilibri que no trobes mai, perquè els punts de referències es difuminen cada vegada més. Però crec que val la pena el risc.