«Em vaig ficar al llit amb més de quaranta homes en dos mesos. Estava al primer any de facultat i guanyava prop de mil lliures aper setmana. Amb la meva anterior feina per hores no guanyava massa, en canvi ara tinc més temps per estudiar i divertir-me», va declarar una estudiant anglesa a la revista estudiantil Varsity. I com ella, moltes altres noies. Totes elles matriculades a la prestigiosa Universitat de Cambridge, que segons una recerca recent de la publicació britànica, en lloc de fer de cangur o vendre els seus apunts als companys de classe, prefereixen posar-se els lligacames i la llenceria de punta.

Noies en venda

Estudiar és molt car. I això no és gaire nou. I si a les taxes universitàries hi afegim el lloguer, les despeses setmanals i els viatges per anar a casa de tant en tant, les butxaques dels estudiants es queden pràcticament buides. Molts d’ells s’arrangen amb feines esporàdiques: com a cambrers, dependentes, teleoperadors i, en el millor dels casos, donant classes particulars. Però no a tothom li ve de gust sacrificar les últimes hores del dia per poques desenes d’euros. Llavors, per què no vendre el propi cos, virtualment o no, per guanyar-se la vida? Ja un estudi realitzat pel sindicat estudiantil Sud-Etudiant que es va publicar a l’octubre de 2006 al diari francès Le Figaro va mostrar que un petit exèrcit d’uns 40.000 joves entre 19 i 25 anys (la majoria noies) ven el seu cos per pagar-se els estudis. Un fenomen que no és només francès, sinó que s’estén com una taca d’oli també a altres països de la UE com ara Polònia o el Regne Unit, on per accedir a la Universitat cal ser quasi milionari. A Anglaterra, segons un sondeig fet entre 130 estudiants per la prestigiosa Kingston University, un de cada deu joves admetia conèixer noies que treballaven a clubs nocturns o com a acompanyants. El motiu desencadenant són sempre els diners. Només cal recordar que la taxa de matrícula per accedir a la Universitat al Regne Unit costa al voltant de 4.500 euros l’any.

Diari d’una webcamgirl

(Foto: fabiofotografie/Flickr)(Foto: fabiofotografie/Flickr)També a Itàlia sembla que el fenomen s’ha difós bastant. Precisament l’any passat, al campus de la Universitat de la Calàbria (Unical), va destapar-se un entramat de noies Erasmus que rebien altres estudiants als seus allotjaments per practicar sexe a canvi de diners. Però no sempre es tracta d’autèntica prostitució. Sovint és suficient una senzilla webcam i connectar-se a un lloc Web de voyeurs disposats a pagar fins a 150 euros (70 per a l’agència i 80 per a la noia) per deu minuts de conversa amb una noia en roba íntima. «Puc arribar a guanyar 3.000 euros al mes per passar unes poques hores al dia asseguda còmodament davant el meu ordinador», va declarar Moragana, una estudiant de 22 anys de ciències polítiques de la Sapienza de Roma, a una entrevista concedida al portal StudentiMagazine. Només heu d’escriure a la barra del vostre navegador l’adreça www.ragazzeinvendita.com per adonar-se immediatament que el fenomen està més estès del que ens pensem. Un món virtual on joves “webcamgirls”, algunes d’elles estudiants, es deixen veure, parlen i es graven a canvi de diners fàcils i abundants. Com Helen, que inclús ha escrit un llibre, Diario di una webcamgirl (ed. Mursia), on parla de la seva vida, de les eleccions que ha fet i de la seva vida a la Web.

Algunes prefereixen l’anonimat i es limiten a vendre per Internet la seva llenceria íntima usada als aficionats al fetitxisme. «Vols les calcetes que estic portant ara? Podran ser teves per només 13 euros», escriu una estudiant de 18 anys a un portal de roba vintage de Milà. Si a més, amb el tanga i un sostenidor, volen rebre també fotos amb la llenceria posada, només haurà de pagar una mica més. Però res de cites, precisen clarament les anunciants. Tot ha de romandre rigorosament virtual. No hi ha res a objectar. N’hi ha per a tots els gustos. Però a quin preu?

Foto in-text: (autism mom/Flikr);(fabiofotografie/Flickr)