Universitat, escàndols acadèmics

Itàlia, l’any sabàtic de la diplomatura

(Foto Edmis/ Flickr)“He estat d’erasmus a Bolonya i no es pot comparar amb Anglaterra”, ens explica Louise, una estudiant anglesa de 27 anys. «A Itàlia, tot és diferent. A Londres érem un màxim de 30 alumnes per classe, a Itàlia, en canvi, no hi ha cap límit d’estudiants! Per no parlar dels tutors. La meva coordinadora d’erasmus treballava en una altra universitat i ens rebia un cop al mes. Era impossible poder-hi parlar amb la cua que hi havia”.

Aquestes declaracions semblen les típiques queixes dels estrangers que tot just acaben d’arribar al Belpaese, però la nostra realitat universitària és realment escandalosa. Professors que no es presenten a les classes perquè treballen a quatre universitats diferents o bé perquè tenen dos treballs diferents. Investigadors bons per a tot. Personal absent i desorganització enutjosa. Tot plegat, són problemes amb els quals es troben cada dia milions d’estudiants.

Una altra estudiant, Francesca de 26 anys, llicenciada pel vell reglament a Trieste, no ho veu gaire clar. Ha estudiat ciències i tècniques de l’interculturalitat, una carrera que va néixer l’any 2000, “mentre féiem una copa en una taverna”, tal com ha explicat el Professor Giovanni Ferracuti, un dels fundadors. Francesca explica que “ en el moment de fer la matrícula, la meva llicenciatura tenia molt futur. Em formaria per a poder treballar en oficines d’immigració o Ong. Però no ha estat així. No hi ha hagut cap mena de contacte amb cap institució.

Els estudiants del nou reglament han de fer, obligatòriament, un màster. Nosaltres, en canvi, ni això. A més, la diplomatura, en base al meu reglament és, tal com s’especifica en la pàgina web, “equivalent a ciències del servei social ”, però es pot tenir accés només als centres estatals que demanen una llicenciatura humanística.

Ens esparàvem que l’equivalència fos amb la carrera de ciències polítiques o amb la de ciències de la comunicació, però no ha estat així. A més a més, aquest any he sabut que el curs s’ha suspès. Quina diplomatura es pren un any sabàtic? Potser és que formo part d’una preuada espècie en via d’extinció o, simplement, és que m’han ensarronat.

França: tots a la plaça

Manifestació a París al març del 2006 contra el Cpe (Foto Gael Turpo/ Flickr)No només les universitats d’Itàlia estan moribundes sinó que les de França tampoc no estan en el seu millor moment. Més enllà de les protestes, des del 68 en endavant, són motiu d’orgull, i quan comencen segueixen endavant durant mesos, bloquejant tots els serveis, fins i tot, les classes i les secretaries.

Tal com va ocórrer l’any 2006 quan tot el país va quedar bloquejat a causa de la vaga contra el Cpe1 (llei del contracte de la primera feina ), llei que autoritza els empresaris a acomiadar, sense cap justificació, els treballadors menors de 26 anys durant els dos primers anys a l’empresa. Un projecte de llei que el govern francès es va veure obligat a anul·lar després de fortes protestes. Això és el que ens explica Kate, una estudiant de 24 anys matriculada a la facultat de traducció i interpretació de Trieste “en aquell període, de ben bé uns tres mesos, tot estava tancat, fins i tot la biblioteca. Jo em trobava a Tolosa, on estava d’erasmus a la universitat Mirail. Però fins i tot quan vam tornar a la “normalitat” no hi havia res de què alegrar-se. La facultat era cada vegada més decadent, amb els serveis fora del recinte i amb graffitis per tot arreu. Una cosa horrorosa.

Alemanya, on no es paga(ven) les taxes

Videoconferenza(Foto ThelmageGroup/ Flickr)“A la meva universitat s’han començat a pagar les taxes aquest any” ens explica Dominik de 23 anys, estudiant d’economia de la universitat de Hohenheim, que es troba a l’estat federal del Bade-Wurtemberg, al sud d’Alemanya. “500 euros per semestre. A Alemanya no els pagava ningú. Avui en dia, en 12 estats federals de 16 ja s’obliga a pagar-los. El problema és sobretot el nombre de matriculacions. El rector de la meva universitat ha permès que es matriculessin uns 700 estudiants. Quin ha estat el resultat? La primera setmana alguns dels estudiants s’han quedat fora ja que les aules només podien acollir un màxim de 400 estudiants. Per aquest motiu, han instal·lat un sistema de videoconferència que, malauradament, fa difícil d’entendre què és el que diu el professor. Jo em sento afortunat perquè em vaig matricular fa tres anys. Tot i això, les classes les fem asseguts al terra.

Lituània, suborns per un excel·lent

Uno studente studia per un esame (Foto: Lewishamdreamer/ Flickr)A Lituània la situació universitària varia segons les facultats i les secretaries. En general, explica Indre, una estudiant llicenciada per l’institut universitari de relacions internacionals a Vilnius,” ens fa falta un ensenyament actualitzat. Tot es fa mitjançant la teòrica i no es fa res de pràctica”. Però això no és el pitjor, ens explica Tomas de 22 anys que es troba actualment a l’institut tècnic universitari Gediminas de Vilnius “L’any passat hi havia un professor que acceptava suborns a canvi de bones notes. Si estaves segur que aprovaries, tenies l’opció de no pagar. Si en canvi no n’estaves segur, el millor era entregar el sobre. Quin era el preu? 100 litas per un examen oral (uns 30 euros) i 50 per un treball a casa. Un dispendi pel País Bàltic. Òbviament, continua Tomas, “ningú no s’ha queixat perquè anava bé per tothom, però el professor ha estat expulsat i ha canviat d’universitat”.

Un agraïment a Indre Kumpikeviciute

Foto in-text: (Edmis/ Flickr); (Gael Turpo/ Flickr); (ThelmageGroup/ Flickr); (Lewishamdreamer/ Flickr)