Hi ha més dones que mai al Parlament, fins i tot una cap d’estat– quelcom que ni els Estats Units han tingut mai, malgrat l’avançament en l’alliberació de la dona en aquest país. A Turquia, fins i tot, una dona ha ocupat un càrrec al Tribunal constitucional abans que als EUA. L’any 2004, però, l’índex d’igualtat de gènere (GDI) col·locava Turquia rebia la posició 71 de 177 països, a la vegada que quedava en posició 92 de 277 països en l’informe de Desenvolupament Humà (dut a terme independentment pel PNUD). Ambdós índexs mesuren les diferències en participació política i económica, educació i nivell de vida.

Beneïdes amb la seguretat en si mateixes

Nihal, té 39 anys, i es descriu a si mateixa com a musulmana progressista. ‘Les dones que duem el mocador sabem què volem’, declara. ‘La realitat és que la majoria de les dones a Turquia duen el mocador (entre un 60 i un 70% de la població femenina). Però al nou Parlament turc no n’hi cap que el dugui. No és democràtic, no em sento representada’. La Nihal té esperances molt clares pel futur polític de Turquia ‘Hem de modernitzar el Kamelisme. Això vol dir combinar els principis d’Atatürk amb els drets humans i la democràcia lliberal’.

Melis Kobal, una estudiant de relacions internacionals a la Universitat d’Istambul, és més optimista. ‘Com a dona em sento políticament més representada al parlament. Després de les darreres eleccions, el nombre de dones al parlament ha pujat a 48, duplicant el número de l’anterior legislatura. Això propiciarà que s’endeguin projectes i que es vetlli pels drets de les dones’. Creu que homes i dones són diferents els uns de les altres. ‘Les dones són més emocionals i es paren més atenció en el detall. Els homes prenen decisions amb més rapidesa i amb menys sensibilitat. Avui en dia hi ha més dones que treballen, aixó els dóna poder. Els dóna veu i una oportunitat per a dir la seva davant la societat’.

Mocadors a la universitat

Zeynep, de 24 anys, és una d’aquestes veus i creu que són les dones ‘les que ho maneguen tot aquí’. Les dones que duen el mocador no són admeses a la universitat, donant a entendre que només són acceptades si abandonen la seva religió. Zeynep se sent discriminada moltes vegades per dur un símbol que es relaciona moltes vegades amb noies sense educació o dones oprimides per homes.

‘Duc el mocador perquè crec en els manaments Déu’. Però tant bon punt dónen importància a les seves creences religioses, les dones són excloses de moltes oportunitats en aquesta societat. ‘És terrible’ continua la Zeynep, ‘Mai em vaig treure el mocador durant els meus estudis. Molts professors van donar suport a la meva decisió, altres em van donar notes més baixes’. La llicenciada per la Univesitat de Bosporus té grans esperançes per al seu futur. ‘Vull que la gent segueixi els meus ideals perquè tinc quelcom a dir’. Té planificat viatjar i escriure llibres sobre ‘la vida’.

‘Els món està dominat per estructures patriarcals, els nens i les nenes no són tractats de la mateixa manera’, argumenta Fatma en una altra línia, té 24 i és companya de la Universitat de Bosporus. ‘Quan el fill d’una familia té xicota, és enoratjat i elogiat. Però si la filla surt amb un noi, estic segura que se n’estarà d’informar al seu pare o al seu germà, perquè no els agradaria. No és just, però les úniques que poden canviar-ho són les dones. Les dones s’haurien d’adonar del poder que tenen per a educar als seus fills que homes i dones no haurien de ser classificats seguint estereoptips. Haurien d’educar als seus fills a jutjar, no segons el gènere sinó segons la persona com a individu. Per ser més ‘clara’ afegeix ‘aquests són problemes derivats de la tradició, no de la religió. Homes i dones no només són iguals davant la Carta dels Drets Humans de la ONU, sinó que ho són també davant de Déu’.

Publicat a ‘Today’s Zaman’ de Turquia el 24 d’agost de 2007.