La vida a les barriades de Bangkok i Nairobi

Ens trobem a mig camí de la cursa cap al 2015, la data límit per a l’assoliment dels objectius del mil`·leni de les Nacions Unides, inclosa la reducció a la meitat del nombre de persones que viuen en la misèria. Segons el Programa per als assentaments humans de les Nacions Unides (Hàbitat), Àfrica registra la proporció més alta de ciutadans que viuen en barriades (un 72%), seguida d’Àsia (57%) i de Llatinoamèrica (31%).

Korogocho, Nairobi (Tiziana Sforza)

Aquesta estadística ens dóna una idea aproximada de la magnitud del fenomen, però alhora mostra una imatge global falsa que no es correspon amb les realitats diverses que existeixen entre els diversos districtes i categories de població. A tots els barris que constitueixen tant Bangkok com Nairobi, les barraques són la construcció típica de les ciutats bullicioses dels països en vies de desenvolupament.

Les barriades de Bangkok

Apartaments amb aire condicionat d’última generació i piscines privades. Són el tipus d’habitatge dels treballadors d’empreses multinacionals a Bangkok. A l’Índex de Desenvolupament Humà de les Nacions Unides de l’any 2006 (IDH), Tailàndia estava a la posició 74 de 177, per darrera d’Albània i per davant d’Ucraïna. Si fas un recorregut en barca pel riu Chao Praya pots veure les barriades de Bangkok, que acullen el 10% del total de la població de la capital (2.000 persones, segons dades oficials del govern).

Les famílies migren dels seus pobles cap a Bangkok amb l’esperança d’una vida millor i s’estableixen en barraques construïdes de qualsevol material que troben pels voltants. El fet de ser “okupes” no els dóna accés a instal•lacions com ara aigua corrent, electricitat i recollida de brossa. El dengue, que s’accentua amb l’època de pluja, els riscos d’incendis i les ordres de desallotjament quan es redistribueix el terreny per a altres projectes, contribueixen a un entorn encara més insegur.

Les barraques tailandeses acullen persones en situacions molt precàries que conviuen amb famílies més benestants. Altres, viuen a les províncies i es desplacen a la capital a l’estació seca, quan no poden treballar els camps. “Erigir una comunitat és difícil perquè algunes famílies no s’estan aquí de manera permanent”, diu un membre d’una família amb pocs recursos que viu en una barriada de Bangkok durant una trobada d’una ONG sobre drets humans i extrema pobresa. “Alguns dels que van començar a posar en marxa projectes de desenvolupament, van deixar-ho estar a causa de la manca d’organització”.

Ban Khem in downtown Bangkok (Photo: HB)Revendre materials a l’abocador de Ban Khem del centre de Bangkok permet als ciutadans guanyar-se la vida i rehabilitar la seva comunitat gràcies al Programa Baan Mankong, impulsat pel govern tailandès. Tot i això, el fet de formar part d’un programa com aquest indica que una comunitat té una estructura suficientment com per organitzar-se, reunir-se periòdicament, etcètera, cosa no tan fàcil de fer per a aquells que viuen en pobresa extrema.

Barriada de Korogocho, Nairobi

‘Korogocho’, el tercer barri baix més gran de 199 (Nacions Unides; Hàbitat) a Kènia, vol dir ‘la confusió’ en Kikuyo - la llengua del grup ètnic més gran. Prop de 120 mil persones de 30 grups ètnics diferents poblen densament espai d’un kilòmetre quadrat. Refugiats il·legals, espècies migratòries de zones rurals, expulsats i evaquats viuen barraques fetes de fang i llauna. El 35 % d’aquesta població té SIDA, el 70 % és menor d’edat i el 60 % de menors són mares.

La zona es fa gran cap a l’est de la capital Nairobi, la meitat propietat del govern i l’altra meitat és privada. El 80% dels habitants que no tenen una barraca enlloc paga lloguer. Korogocho no té aigua corrent, l’electricitat, la infraestructura, el treball, els programes d’instrucció, la higiene bona i l’espai per a la interacció social. El barri baix confina el la deixalleria Dandora , una de les deixalleries en la superfície més grans de l’Àfrica, per a la ciutat de Nairobi -i que va arribar al màxim de la seva capacitat al 2001.

Reciclatge i rehabilitació

El reciclatge “és un negoci que millora la vida de barri baix, generalment responen al perfil de ‘netejadors’ alguns ‘criminals’ locals, solen ser gent que durant anys ha estat aspirant a diari vapors de dioxina de deixalles, que recullen la brutícia de la capital sencera”, diu el Pare Daniele Moschetti, que viu a la comunitat amb els Missioners Comboni. Des del 1983 el grup ha tractat de millorar els barris baixos, promovent la salut i un projecte de reconstrucció, per exemple reciclant la deixalla d’hotels, ambaixades, aeroports i centres comercials.

Entre els nens que oloren cola, il·legament es prepara chang’aa (alcohol econòmic), l’atur, morts per tuberculosi, la malària, la tifoide i la SIDA. La medicina és cara i difícil d’adquirir. Però hi ha esperança. Prop de 40 antics netejadors treballen en la iniciativa de reciclatge encertada, el ‘Mukuru’, Reciclant el Centre (MRC), en el refugi de nens Boma Rescu. Allà més de cent nens del carrer tenen accés al St John, l’escola informal que és un centre de rehabilitació de drogadicció a Kibiko, i el mercado de tela Bega Kwa Bega controlat per les dones locals.

Les xifres dels països d’origen de les autores de l’article

França:

- 1 milió de persones ocupen pisos deshabitats

- 12,1% tasa de pobreza, significa 260.000 persones més que l’any anterior

Itàlia:

- Al 2006, l’11,1% de famílies residents a Itàlia estaven vivint in condicions de pobresa (4 d’octubre del 2007, data en què va donar aquesta xifra l’Institut Italià Nacional d’Estadístiques/ ISTAT)

Homepage i foto principal: habitants Korogocho (TS), in-box foto: lloc d’escombraries al centre de Bangkok (HB), in-box vídeo (TS/ Youtube)