“Fixeu-vos! Algú ha pintat l’àncora, símbol del patriotisme polonès, al costat de la creu gamada. El més alarmant de tot és que per a alguns polonesos això no és cap contradicció”, comenta Jacek Purski assenyalant un mur cobert de símbols feixistes. Purski, que treballa per a l’associació ‘Mai Més’, passeja pel barri antic de Varsòvia per a comprovar on han aparegut noves pintades. El seu cap, Marcin Kornak, dirigeix la iniciativa des de Bydgoszcz, ciutat al nord de Gdansk. La seva feina quotidiana consisteix a escriure lletres per a moltes bandes de rock populars. De por que no l’ataquin els extremistes de dretes, mai no se cita en persona i només concedeix entrevistes per telèfon.

Jacek PurskiJacek Purski

Jacek Purski (Foto: ©Jakob Weiß)

‘Mai Més’ té punts de recolzament a moltes ciutats poloneses i uns 100 voluntaris actius. Les trobades amb periodistes es concedeixen només en llocs públics. Jacek Purski ho fa al seu cafè preferit de Varsòvia, el “Buffo Theater”, on se sent segur. Des que va ser fundada, ‘Mai Més’ no té seu social.

“La solució final s’apropa”

Jacek Purski reacciona amb tranquil•litat davant de missatges com “et farem el que Hitler va fer als jueus” o “la solució final s’apropa”, i llença directament a la brossa les cartes amb amenaces. No obstant això, algunes coses el preocupen: per exemple, veure el seu nom, foto i número de mòbil en una llista d’Internet titulada “Enemics de la raça” al costat de les dades d’altres antifeixistes polonesos, emigrants, homosexuals i estrangers. La plana Web en qüestió pertany a la branca polonesa del grup neonazi internacional ‘Blood & Honour’.

L’existència de l’extremisme de dretes és una incògnita per als sociòlegs. Segons Rafal Pankowski, expert en extremismes del Collegium Civitas de Varsòvia, és una prova de l’esquizofrènia dels seus seguidors: “el feixisme polonès duu el símbol dels seus enemics i es comporta, per tant, ad absurdum”.

“Déu, Honor i Pàtria”

Jacek Purski sembla posar-se a meditar quan pensa en el fundador del partit del renaixement polonès, Adam Gmurczyk, qui, com ell, va créixer al barri de Wola a Varsòvia. Els seus pares també van militar en el moviment “Solidarnosc” contra els comunistes, però aquest és l’últim paral•lelisme.

Després de la caiguda del comunisme, Adam Gmurczyk va registrar el partit del renaixement polonès (NOP), anteriorment anticomunista. “La democràcia significa el poder dels plebeus o d’alguns grups d’interès que només busquen el benestar propi i no el de tota la societat”, afirma Gmurczyk. Per ell, el fet que el partit tingui cap-rapats radicals entre les seves files no és cap sorpresa: “tothom té ganes d’agredir una altra persona alguna vegada”. A la revista del partit, “Matxucar-los”, hi publiquen coneguts neofeixistes internacionals, com Roberto Fiore i David Irving. El NOP compta a més amb estrets vincles amb el Regne Unit i el partit d’extrema dreta alemany NPD. Lleis inútils “Els grupuscles d’extrema dreta van poder crear la seva estructura gairebé sense obstacles durant la dècada del 90”, explica Marcin Kornak. La campanya de l’associació per a prohibir organitzacions racistes i feixistes va durar diversos mesos i té entre els seus grans èxits l’aprovació de l’article 13 de la Constitució, que prohibeix des de 1997 els partits polítics i altres associacions que facin apologia del feixisme, del racisme o del comunisme. “De tota manera”, afegeix Purski, “les lleis no es van aplicar amb igualtat, i l’extrema dreta ha aconseguit ocupar llocs influents a l’Estat”.

‘Mai Més’ fa les seves pròpies investigacions. En l’anomenat “llibre marró”, els activistes recullen incidents de l’extrema dreta i els envien periòdicament als mitjans de comunicació com a butlletí informatiu. La investigació de Mai Més l’encapçalen dos partits d’extrema dreta: el NOP i la lliga de les famílies poloneses, amb l’associació “joves poloneses”. Els militants del NOP formen part de nombrosos consells locals i regionals, tot i que normalment no es troben oficialment alineats amb cap partit. La lliga de les famílies poloneses ha estat fins fa poc sòcia en la coalició del govern dels germans Kaczynski. Per ara, ‘Mai Més’ ha col•locat uns 400 articles sobre els dos partits en els mitjans de comunicació del país.

Transició a Polònia

Jacek Purski condueix al costat d’un amic cap a un objectiu: les paralitzacions d’Aleja Jerozolimska, “una glorieta al centre de la ciutat batejada pel govern Kaczynski en honor a Roman Dmowski, un dirigent nazi antisemita del període d’entreguerres”. Purski es lamenta: “com a polonès, no puc fer res més que sentir vergonya”. S’alegra del relleu de poder al govern: la Lliga de les famílies poloneses ja no té representació al parlament. “Després del clímax de l’onada d’extrema dreta, ara hem de netejar tota la brutícia que han produït”, comenta Marcin Kornak.

És possible que ‘Mai Més’ comenci una campanya per a canviar la denominació de la plaça Dmowski. El nou nom no és gaire important per a Jacek Purski. Si és el d’algú que estigui a favor de la integració de Polònia a Europa, ja va bé. Si és el d’un antifeixista, encara millor.

(Intext-Fotos: ©Jakob Weiß)