Sobre els homes, la llibertat i les fronteres a la ciutat gitana més gran d’Europa.
El so de Shutka
(Foto: Harika Dauth)
REPORTAJE
Traducción: estefania calavia
14/11/07
0votes plus 0 votes moins
Són les cinc del matí. Pels altaveus Se sent el crit metàl·lic del muetzí per anar a pregar. Els gossos comencen a bordar. El sol s’alça daurat darrere els turons de Shuto Orizari. Un home gran comença a tossir molt fort i fa pudor de cigarretes. Els homes es reuneixen al camí. Abraham es frega els ulls, mentre la seva germana s’aixeca cap a les vuit per anar a treballar. Té sort. La noia de 19 anys treballa per a una família macedònia com a dona de fer feines.
A Shuto Orizari més del 90 per cent dels gitanos no té feina. Molts treballen en negre, al comerç o a la construcció. De totes maneres no és l’alta taxa d’atur o la creixent economia submergida el que caracteritza Shuto Orizari: Shutka, com els macedonis de la zona anomenen al suburbi de la seva capital Skopje, sinó que és amb 70.000 habitants la colònia gitana més gran d’Europa. Aquí l’alcalde és gitano, dos cadenes de televisió, escoles i dos diputats gitanos, que ocupen el seu escó al Parlament. De forma excepcional, els gitanos no viuen aquí com una minoria.
“Gangsta Rap” gitano
Abraham i la seva germana viuen amb els seus pares i tres germans més en dos habitacions molt petites. Gairebé són les onze quan l’Abraham s’aixeca. Empeny davant del mirall la seva Fokuhila cap a la dreta i es posa les lents de contacte de color blau. Encén el seu ordinador, perquè hi ha vacances i es pot dedicar completament al seu hobby preferit: la música. Això no és normal per a un jove de Shutka, ja que aquí gairebé ningú escolta “rap”. Abraham s’anomena a sí mateix “Gangsta Rapper”, escriu i mescla des de fa cinc anys aproximadament el seu propi rap-underground. No fa música amb els típics instruments gitanos, el violí, el clarinet o el teclat, sinó amb el seu ordinador. Només canta en anglès, no en gitano, “per tal que també se l’entengui fora de Shutka.”
(Foto: Harika Dauth)Al centre, al “carrer de la nova vida” els comerciants ja han muntat els seus taulells des de fa estona. Junt amb els tomàquets i els melons, s’ofereixen productes de marca falsos a preus de ganga. Radiocassets es col·loquen a sobre de les taules improvisades, que ressonen pel carrer de manera eixordidora amb música àrab, búlgara o índia procedent de CD’s gravats. Allí es concentren Daimler amb matrícules estrangeres rere vells Ladas i cotxes construïts artesanalment. A 39ºC l’aire brilla per la calor i la pols. Fa olor de carn a la brasa i greixos d’escapament.
Autobús en la llibertat
Mentrestant Abraham ha tornat a mesclar la seva cançó i puja a l’autobús que agafa normalment per a anar a escola. L’autobús passa per davant de dues mesquites que no estan a més de 300 metres de distància. Mentre que la mesquita dels gitanos està gairebé llesta i proveïda de catifes, l’altra encara està construcció. Però del seu minaret a mig fer ja penja un altaveu des del qual el muetzí crida cinc cops al dia a la pregaria. La situació entre gitanos i albanesos és tensa. Només per aquest motiu Abraham mai baixaria allà.
Mentrestant ha arribat a un tranquil barri residencial a l’est de la ciutat. La majoria dels seus habitants són macedonians i una minoria són gitanos. Abraham va a visitar a Ljatif i Famtime Demir, per a preguntar si pot fer servir el seu estudi per a gravar les seves cançons. Ambdós són gitanos. Junts van fundar el 1998 l’associació cultural “Darhia”, la qual vol oferir especialment a gitanos joves un espai creatiu. “Darhia” que significa arrels en caló. Una dona enèrgica d’uns 50 anys obre la porta amb un gest que convida. Fatime Demir ens parla de la meritosa orquestra de mandolina, que degut a la seva popularitat també atrau a nens macedonis. Fàtima sent que la seva feina reafirma la mediació inter-ètnica.
Gitano tonto
Els drets de les minories i la discriminació del dia a dia són temes sobre els que Abraham pot rapejar en una cançó. Sobre tot durant els seus primers anys a l’institut quan seia a classe amb altres gitanos gairebé sempre a les files de darrere. Quan feia un error en macedoni, li deien “gitano tonto”. Si parlava bé macedoni, els gitanos li deien “Gadzo”, que és com s’anomena als paios. Abraham va aconseguir respecte i reconeixement a través de la música. Però és una excepció. La majoria dels grups ètnics es queden als seus “districtes”.
La nova disposició de les fronteres es determina dia a dia. Ja és tard quan Abraham torna cansat cap a casa. Extenuat agafa a l’autobús la seva cinta demo. A Abraham li agradaria sortir de Shutka i conèixer món. Però sap que Shutka és l’únic lloc on un gitano pot viure tan lliure. Aquí els gitanos són majoria, no pas els Gadze. Abraham recorre els últims metres fins a casa seva al carrer Walt Disney. Continuarà fent música, rapejant i esgotant al màxim el seu radiocasset. Demà ben d’hora s’asseurà davant l’ordinador. Treballarà amb la nova cinta. El muetzí no estarà sol quan cridi a l’oració amb el seu missatge musical.
Cedit per l’associació “Erinnerung Verantwortung und Zukunft” (Record, responsabilitat i futur)
Aquest article es va crear en el marc de la beca d’investigació de la xarxa de corresponsals n-ost verfasst.
- Leer también
Publicidad


subscríbete a los comentarios Invertir el orden de los comentarios Volver a cargar los comentarios Únete a la discusión
¿Tienes algo que decir? ¡Hazlo aquí!
¿Eres ya babeliano? Log-in. Osign-up!