Ahmed Ibrahimas seu a un banc de la Casa de l’Amistat de les Nacions, un punt de trobada de les cultures, i fuma cigarrets ‘Bond’, gens cars. Aquest home d’un poble prop de Duixanbe, la capital tadjika, té moltes ganes de marxar. Marxar d’un país en què se sent tan benvingut com el senyor Chávez a casa del monarca espanyol. “Són gairebé tots racistes”, sentencia ell. Es mostra desconfiat, ja que la intolerància vers els estrangers ha assolit a Rússia uns nivells mai coneguts.

Així, des de l‘1 d’abril resta prohibit la venda de mercaderies i tot tipus de negocis per estrangers al territori rus. Des d’aquesta data Ahmed té massa temps lliure, el temps que els set anys anteriors havia passat treballant al mercat central. És un dels aproximadament 12 milions d’immigrants a Rússia. La major part d’ells es dediquen a la construcció d’habitatges, reparació de carrers i fins fa poc també tenien negoci al mercats. La tercer part dels tadjiks en edat de treball guanya els diners a Rússia.

Només els russos poden vendre melons i cogombres

Amb la prohibició es pretenen crear més llocs de treball per als russos. Tanmateix, també el que es fa és sustentar la por a la presumpta estrangerització. Ahmed té 45 anys i des de fa quinze viu a Tomsk. Els primers vuit anys havia treballat a la construcció, després passà al mercat central a l’avinguda de Lenin. Sentir parlar de les coses tan normals com l’assegurança de malaltia o el dret a la pensió li provoca el riure. Tots els dies es llevava, prenia el tren de rodalies, electritxka, que el portava al mercat i allí venia fruita i verdura. Dominava l’art d’oferir un assortiment equilibrat damunt d’una fusta. Només els divendres al migdia descansava una estona i anava a l’oració a la Mesquita Vermella del barri tàtar. Amb la darrera prohibició ja no pot enviar diners a la seva dona i el fill.

País de multiculturalitat sospitosa

Kreml (Foto: Andreas Metz/n-ost)Kreml (Foto: Andreas Metz/n-ost)Una parella està rient al costat de les plaques amb els noms dels caiguts en la guerra -paradoxa que reflexa l’estat d’ànim a la Rússia moderna. La nació que havia combatut contra l’Alemanya de Hitler pateix un teriible problema de racisme. Segons una enquesta de l’institut d’opinió pública “Lewada”, només el 28% de la població rebutja el missatge

de “Rússia dels russos” pel seu caire feixista. Més de la meitat dels enquestats advoquen per acomplir aquest dubtós lema.

Un problema amb què l’Ahmed s’enfronta cada dia. “Veig cares despectives contínuament. Ja ni tan sols té sentit perdre els nervis”. Potser només es pot sobreviure amb aquesta indiferència. A l’Ahmed mai l’han atacat, però els insults són cada vegada més freqüents. En l’economia de mercat de Putin els enemics d’immigrants se senten reforçats. A l’entrada principal del mercat només ronden els caucàssics que s’han adaptat a la demanda dels mòbils. Mentre facin el seu “negoci” clandestinament, són tolerats.

Xifres negres als estels

No se’ls pot prendre malament. Les enquestes de l’insitut d’investigació social-política de l’Acadèmia de Ciències de Rússia (2004/2005) mostren que els 57 % dels russos enquestats tenen en general una “reacció negativa” vcap als immigrants. Gairebé tots els dies té lloc una agressió racista. Així, el 2006 a Karèlia, al nord de Rússia, succeïren respostes violents contra els caucàssics que viuen allí. L’enfurida gentada assaltà les parades del mercat i les botigues. Al maig d’aquest any han detingut un representant de l’extrema dreta que va assassinar trenta-set caucàssics. L’alumne d’una escola de formació profesional, de divuit anys, pretenia ‘sanejar’ la ciutat. L’institut d’investigació de Moscou “Sowa”, que s’ocupa del tema de la intolerància vers els estrangers, l’any passat registrà 541 accidents per motius racistes, amb el balanç de 55 víctimes mortals. En els primers set mesos del 2007 entre Sant Petersburg i Vladivostok moriren 55 persones de mans dels extremistes de dreta. Aquestes xifres negres no reflecteixen tota la realitat. Lev Gudkov del “Centre Lewada” parla d’una altra tendència, no menys perillosa: “L’odi racista provinent de joves està esdevenint un element de la subcultura”.

Com passen coses així en un país que havia portat dol per milions de víctimes caigudes en una guerra contra el nacionalsocialisme i l’stalinisme? Vassili Hanevitx, membre de l’organitazció de drets humans Memorial, té una possible resposta: “Els russos no han après de la seva història. A més a més, la nostra societat sempre necessita un boc expiatori. No hi ha cap demòcrata al nostre govern. Els que controlen la política, donen cada vegada més poder al populatxo d’extrema dreta”, afegeix després.

Ahmed se sent aquest boc expiatori. Té por que hi hagi més odi. Li costa plasmar els sentiments, i per tant conta un acudit rus que reflecteix els seus temors: “Al voltant del llit de mort d’un tadjik són reunits els familiars. Llavors xiuxiueja un vell: ‘Protegiu els jueus! Us imploro -protegiu els jueus!’ Quan els més jove li demana ‘Per què?’, contesta el vell: ‘Perque quan facin caure els jueus, els tocarà als tadjiks’.”

Patrocinat per la fundació ‘Memòria, responsabilitat i futur’

>b>Aquest article és part del treball de recerca de la beca de investigació de la xarxa de corresponsals n-ost.

(Intext-Fotos: Markt ©eurutuf/flickr/ Kreml ©Andreas Metz)