Kosovo: petites passes cap a la reconciliació

Dea und Majla

Dea und Majla (Foto: ©Hazir Reka)

“Els meus millors amics són Amir, Dion i Olti”, enumera Vranin Gafurri, de 5 anys. Vranin i Dion són albanesos, Amir i Olti, ‘bosniaken’, com s’anomena als bosnians a Kosovo. Vranin s’asseu al terra amb els seus amics: és la rotllana del matí. Resmije Bujupaj i Asliha Skenderovic, les dues mestres, també. Saluden els nens amb la llengua materna corresponent i expliquen les animades històries, en les quals els colors es posen en marxa per a descobrir el món. Els infants, que tenen des de tres fins a sis anys, els condueixen en bosnià i albanès. A les prestatgeries hi ha llibres amb imatges en els dos idiomes. Dea, una petita albanesa, i la seva amiga bosniana Majla netegen conjuntament les finestres d’una casa de jocs.

Puppenhaus (©Hazir Reka)El Grup “Mozaik” de la llar d’infants ‘Friedenstauben’, a Penja, 85 quilòmetres a l’oest de Priština, va obrir a l’abril del 2007. Amb el suport de l’organització d’interès general Save the Children i els governs noruec i americà, l’organització supraregional practica un projecte model exemplar per a l’educació multicultural. Com en una família bilingüe, les dues mestres es dediquen tot el dia a un grup de nens amb barreja ètnica. Els 12-20 nens no aprenen tan sols la llengua, sinó que també ho fan amb la cultura i les tradicions dels veïns. El punt més complicat no es troba pas en l’aprenentatge, sinó en el tracte respectuós dels uns amb els altres.

Minories entre els fronts

Més de vuit anys després de la guerra de Kosovo, la realitat està una mica oxidada, també per als mozaiks. “Normalment, els pares d’aquests nens no intercanvien gairebé cap paraula entre ells”, diu la directora albanesa de la guarderia, Gjejlane Begolli. “Quan era jove, albanesos, serbis i bosniaken vivien junts, els nostres fills van aprendre serbo-croat dels seus companys de joc; cadascú podia comunicar-se en més idiomes amb els seus veïns”.

Des de la guerra de Kosovo el 1999, els grups ètnics a Kosovo viuen estrictament separats. Les fronteres entre els llocs serbis i els espais on viuen els albanesos són vigilats en certs llocs per les tropes de pau internacionals KFOR. En d’altres llocs, les fronteres són invisibles entre les cantonades de dos carrers, però tot i així són eficaces com filferro amb espines. L’èxit del nou esqueix mozaik dependrà de manera decisiva de la decisió sobre l’estatus futur de Kosovo. El carregós procés de l’estatus continua frenant els progressos positius a Kosovo.

Aufwärmübungen

(Foto: ©Hazir Reka)

“Mozaik”

L’organització “Mozaik” vol fer amb el seu projecte una contribució per superar la separació ètnica. “Els infants han d’experimentar l’intercanvi de cultures i llengües com un estat normal, fins i tot abans que interioritzin la separació dels grups ètnics”, aclareix Rudina Ademi de “Mozaik”. “Per tant comencem amb els ciutadans més joves del futur Kosovo.”

Després de l’inici exitòs d’un projecte equivalent en la veïna República de Macedònia, aquesta primavera s’han de crear els primers grups a Kosovo. Mentrestant, els infants albanesos, turcs i bosnians de tres ciutats assisteixen als grups bilingües de les llars d’infants; s’han planejat més esqueixos amb nens serbis. Tots els grups “mozaik” estan integrats en guarderies públiques. Save the Children en financia les instal•lacions i els materials.

Innovative Erziehung

(Foto: ©Hazir Reka)

Educació innovadora

“Mozaik” ha fet bandera d’una pedagogia moderna centrada en els infants, fins ara una cosa única a Kosovo, on els sobrecarregats pedagogs han de portar tot el dia grups de fins a trenta nens, de vegades de manera individual. Per això, les llars d’infants no són cap element sobreentès. Peja, amb els seus gairebé 98.000 habitants, disposa només d’una organització. Moltes famílies estan afectades per la falta de feina. Les tutories de tot el dia costen segons els municipi entre 25 i 50 euros al mes –una suma difícil de reunir per a uns salaris mitjans que gairebé no arriben ni als 200 euros. Però el grup “Mozaik” costa als pares no més del que val la tutoria normal de la llar d’infants.

Persistència

Save the Children dóna molta importància a l’arrelament del projecte a Kosovo. Gairebé tots els treballadors de l’oficina a Priština són nadius. Es va crear un consell d’experts de la Universitat de Kosovo. El Ministeri d’Educació, ciència i tecnologia kosovar dirigeix un treball de suport.

L’organització d’ajuda acaba d’aprovar el seu projecte per als cinc anys compresos entre 2007-2012. Però a la llarga, aquesta organització vol deixar el projecte. Llavors, les administracions kosovars hauran de portar ells mateixos els grups d’integració. Assumir els grups significa un gran repte per a les llars d’infants, amenaçades de veure reduïts els llocs de treball. El Fons Monetari Internacional, que polvoritza quantitats de milions a l’economia kosovar, exigeix acomiadaments de treballadors de tots els camps –també en educació– per a disminuir els immensos dèficits de pressupost. Però professors i educadors són molt necessaris: la meitat de la població kosovar té menys de 25 anys.

L’educació i la formació professional de gran qualitat de la generació adolescent és una condició per al continu desenvolupament de Kosovo –i també ajudarà a la llarga a evitar l’emigració dels joves kosovars. Save the Children ja fa de manera subtil plans per a l’educació amb integració al nivell de l’escola primària –per tal que Amir, Dion, Olti i Vranin també puguin ser amics en el període escolar.

“Extret de la Fundació Record, Responsabilitat i Futur”