El 17 de setembre, el Tribunal Europeu de Primera Instància (TEPI) va decidir que la Comissió Europea havia d’imposar a Microsoft una multa de 497.196.304 d’euros per abús de posició dominant. És la sanció financera més elevada de la història legal europea.

Dues acusacions contra Microsoft

En aquest cas, l’abús de posició dominant consisteix en dues vessants. En primer lloc, és la negativa de Microsoft a comunicar als seus competidors les especificacions d’interoperabiliat allò que els impedeix desenvolupar el seu software amb plena compatibilitat amb el sistema de Windows. En altres paraules, la mancança de comunicació de les especificacions és un obstacle per fer funcionar els programes d’alguns competidors en els PC amb Windows. Microsoft argumenta que ells no tenen obligació de dir res atès que, tècnicament, hi ha altres cinc mètodes tècnics que asseguren la interoperabilitat. A més, aquesta informació està protegida pel dret a la propietat intel•lectual. Tanmateix, el tribunal de primera instància defensa que aquests cinc mètodes garanteixen només una mínima penetració dels competidors en el mercat.

En segon lloc, el Media Player de Windows es troba preinstal·lat al Windows 2000, un altre abús de posició dominant. Microsoft replica que si s’ofereixen dos PC pel mateix preu, un amb el reproductor i un altre sense, ningú no compraria el PC sense el reproductor multimèdia. El TEPI creu que Microsoft viola el dret de les companyies a prohibir al seu personal escoltar música a la feina.

Però seria un error descriure l’apel·lació de Microsoft contra la decisió de la Comissió com a completament inútil. La Comissió va suggerir que Microsoft hauria de pagar els sous dels experts de la Comissió que la supervisarien permanentment.

Tribunal de Luxemburg: competència universal

Allò realment interessant és el fet que el tribunal de Luxemburg hagi exercit la funció de tribunal d’apel·lació després que van exhaurir totes les instàncies disponibles en el sistema legal dels EUA. En essència, es tracta d’un conflicte entre Microsoft i el seu competidor conterrani Sun Microsystems (Stanford University Networks Microsystems, que obté uns beneficis de 14 bilions de dòlars davant els 44 bilions de Microsoft). El procés es va iniciar als EUA i va acabar amb un acord entre les parts, però els competidors no van quedar completament satisfets i és per això que va estendre’s fins Europa.

La Comissió va descriure la delimitació geogràfica rellevant del mercat com “el món”. En diversos llocs de la sentència, Microsoft es descriu com un “poder global”. Els jutges prenen en consideració els efectes negatius que té la violació fora de l’àrea econòmica europea. De fet, això és una proclamació expressa, tot i que indirecta, de la competència universal del tribunal de Luxemburg. En altres paraules, la UE es considera competent per a sancionar una empresa per violacions comeses a mercats no europeus.

I no ho torneu a fer

La qüestió final és com va arribar a pujar la multa a 497 milions d’euros. La UE va aplicar el principi d’“efecte suficientment dissuasori”; la Comissió i els jutges opinaven que la multa havia de ser més elevada que allò merament proporcional al prejudici, de manera que Microsoft mai no tornaria a pensar en cometre la infracció.

No obstant, hi ha milers de casos on la Comissió i els governs nacionals violen la llei europea en detriment d’individus particulars, empreses i altres entitats. En aquests casos, els tribunals europeus mai apliquen el principi d’efecte suficientment dissuasori. Preneu com a exemple el cas búlgar “Nachova” del 26 de febrer del 2004. Kuncho Angelov i Kiril Petkov, dos joves de 21 anys búlgars d’ètnia gitana, beguts i incapaços d’oposar resistència, van resultar morts a mans d’un policia militar que portava un rifle automàtic mentre provava d’arrestar-los. El tribunal europeu de drets humans va atorgar una indemnització d‘11.000 euros a les mares de les víctimes en compensació pels danys econòmics i no econòmics. Aquest punt de vista és una pràctica permanent al tribunal europeu de justícia.

Quan comparem 497 milions d’euros amb 11.000, no us sembla un enfocament a l’estil de Borat (Kazakhstan)?