Cultius d’hivern en imatges

Superada pels esdeveniments –sequeres, inundacions i alça mundial dels preus dels cereals, la llet i l’oli- la comissaria d’Agricultura i Desenvolupament Rural tracta de reaccionar proposant mesures de reformes a les pròpies reformes de la Política Agrícola Comuna que ella mateixa impulsa. Davant les limitacions de producció, aquest hivern Fischer-Boel permetrà de forma excepcional el cultiu a les parcel·les de guaret obligatori. Els camps europeus es troben a ple rendiment per a aprofitar els alts preus i fer negoci.

Colza: camps en Bohèmia, Txèquia

(Foto,

A mesura que acaba l’estiu i ens endinsem en la tardor, els recol·lectors de colza fan la collita d’aquesta planta per a la fabricació d’oli i tornen a plantar les llavors. El consum d’aquest oli descobert després de la 2ª Guerra Mundial ha estat qüestionat en països europeus productors d’oli de gira-sol i d’oliva pels seus suposats efectes nocius per a la salut humana. No obstant, avui s’insisteix novament en el seu caràcter benigne. Els majors productors a Europa són Alemanya, Txèquia, França i Suècia. Avui dia, fins i tot Espanya està afavorint el seu cultiu, en vista de la gran demanda que es preveu de biocombustibles.

Vinyes a Toscada, Itàlia

(Foto,

L’inici de la tardor marca la verema a tot el continent europeu. El 2% de la seva superfície agrícola es destina a les vinyes. La reforma de l’OCM del vi es va iniciar al 2006 i entrarà en vigor al 100% al 2013. La intenció és afavorir que es produeixi menys i més competitivament: cada any, la UE gasta 500 milions d’euros per tal de desfer-se de la producció excedentària de vi. Així, s’otorguen ajudes a aquells que decideixin arrencar ceps, alhora que es suprimeixen els límits de plantació per als vinyers més competitius; s’eliminaran les ajudes per a l’ús de sucre per tal d’augmentar el grau d’alcohol, o ajudes per a la producció de subproductes del vi. Les ajudes –vinculades a la superfície cultivada- podran cobrar-se mitjançant el sistema de Pagament Únic i es destinaran més diners a fomentar que els joves s’integrin en aquest sector. França, Espanya, Itàlia i Portugal en són els majors productors.

Cultiu de gerds, Escòcia

(Foto,

Al 2007, el sector de les fruites i hortalisses es el cavall de batalla de la reforma de la PAC per part de Mariann Fischer-Boel. L’objectiu principal es que hi hagi una major concentració de l’oferta dels productors a través de les anomenades Organitzacions de Productors, cosa que no ha aconseguit la PAC fins avui: les OP només controlen el 38% de l’oferta, davant l’objectiu comunitari del 60%. Amb això s’estabilitzarien millor els preus i es faria front a les crisis de consum, que amb tota seguretat augmentaran a causa de les exigències per part de l’Organització Mundial del Comerç de que la UE elimini les seves ajudes a l’exportació, ajudes que, en efecte, desapareixeran.

Cítrics: taronges a València, Espanya

(Foto,

A l’hivern és temps de taronges, produïdes sobretot a Espanya, Itàlia i Grècia, juntament amb altres cítrics. La reforma del sector de fruites i hortalisses (que entrarà en vigor l’1 de gener de 2008) preveu augmentar les ajudes a les OP, integrar el sector en el sistema de Pagament Únic per superfície, i donar ajudes transitòries especials per al cultiu de fruites vermelles (maduixes o gerds) durant cinc anys.

Camps de cotó a Còrdova, Espanya

(Foto,

La producció de cotó europea amb prou feines representa el 2% de la mundial , però és molt important per a les dos regions que el cultiven: Grècia (75%) i Andalusia (24%), que s’omplen les màquines recol·lectores a la tardor. La regulació anterior d’aquest sector va ser anul·lada al 2007 per la Cort Europea de Justícia després d’una demanda per part de les autoritats andaluses. Al novembre, Fischer-Boel ha presentat una nova proposta per al sector, però tampoc satisfà als productors, ja que no dóna ajudes a les indústries de transformació del cotó. El 35% de les ajudes es destinen a la superfície, el 65% restant s’utilitza com a pagament únic a cada explotació.

Cultiu de la remolatxa a Flandes, Bèlgica

(Foto,

La remolatxa per a sucre es cultiva sobretot a França, Alemanya, Itàlia i Espanya. Napoleó va ser qui va popularitzar el seu cultiu a Europa. A l’hivern, com les patates, es recol·lecta. A l’octubre de 2007, la UE ha aprovat el cultiu, comercialització i consum d’una varietat de remolatxa transgènica, provocant la protesta d’ecologistes i agricultors biològics.

Olivar a Sevilla, Espanya

(Foto,

Espanya, Itàlia i Grècia són els majors països productors i consumidors d’oli d’oliva a Europa i al món. Aquest oli s’extrau de l’oliva, la recol·lecció de la qual es realitza a ple hivern. Tot i que és molt calòric, és un oli benigne per als problemes de colesterol.

Fotos: Camps de Colza a Bohèmia, Txèquia (Foto, Bianca Koendgen); Vinyes de San Gimniniano (Foto, Gabriela Scilleta); Cultiu de gerds a Escòci (Foto, Maciej Lewandowski); Tarongers a València (Foto, Txapulin/Flickr); Cotó a Còrdova (Foto, rbolance/Flickr); Cultiu de remolatxa a Flandes (Foto, OliBac/Flickr); Oceà d’oliveres al sud(Foto, Phranet/Flickr)