El projecte proposat per un comitè d’historiadors el tenen pendent per a principis del 2008, però està carregat de problemes.
Un llibre d’història per a Eslovàquia i Hongria: seguiu somiant
Histoire-Geschichte, llibre d'història Franco-Alemanya que va fer història (Foto: ©Klett editions)
ANÁLISIS
Traducción: helena belmonte
20/11/07
Tags : Europa del Este, Bucarest, Guerras, tratado de Trianon, Eslovaquia, Francia, Educación, Bratislava, Alemania, Hungría, Europa occidental.
- 1 Comentarios para “Un llibre d’història per a Eslovàquia i Hongria: seguiu somiant ”
- Imprimir “Un llibre d’història per a Eslovàquia i Hongria: seguiu somiant ”
0votes plus 0 votes moins
La idea d’un llibre de text comú va ser formulada per primera vegada al 1951 a la primera conferència franco-germana d’història. Els hongaresos i eslovacs que busquen el compromís citen el llibre de text franco-germànic Histoire-Geschichte (Nathan/ Ernst Klett Verlag), publicat el 5 de maig del 2006, com a exemple. Va costar tres anys publicar una versió final que a més a més només cobreix el període post-1945. De la Revolució Industrial a la segona guerra mundial, el llibre sobre la primera meitat del segle passat, quan hi hagué més tensió entre les dues nacions, serà publicat al 2008.
El primer ministre eslovac Robert Fico i el seu homòleg hongarès Ferenc Gyurcsany han anunciat plans per a fer un llibre de text compartit. Han arribat a aquesta conclusió per les converses que han mantingut després de la seva trobada a Hongria el 19 de juny de 2007. “La frase ‘llibre de text compartit’ és enganyosa”, explica la historiadora Attila Simon en el setmanari de centre-dretes Heti Válasz. “És més un material suplementari per a llibres de text ‘normals’, ja que les necessitats dels estudiants que viuen a Hongria i a Eslovàquia són diferents.” És una idea d’aquelles que “esperen a la prestatgeria de les ‘tasques de les que ens agrada parlar’ fins que soni la propera alarma pels polítics hongaresos, romanesos i eslovacs,” critica l’expert hongarès György Jakab.
El problema de ‘falsejar’ la Història
Les relacions político-històriques –mites sobre l’establiment de l’estat-, les guerres d’independència o les qüestions territorials, es reben amb malentesos en els nexes hongaresos-eslovacs i romanesos-hongaresos. No incloure en el llibre el context historico-polític i concentrar-se únicament en els conceptes socio-culturals menys contradictoris tampoc és una solució factible.
Per exemple, amb el primer Premi de Viena, al 1938 (anul·lat al 1947) els hongaresos van rebre el que avui és Eslovàquia, que havien perdut el 1920 amb el Tractat del Trianon. Els hongaresos parlen del ‘retorn de la gent de les terres altes del sud a Hongria’. Els eslovacs en canvi, de ‘la invasió hongaresa i pèrdua de l’Eslovàquia del sud’ –dos conceptes irreconciliables.
![]()
alt=”Map of the Austro-Hungarian double monarchy from before World War I”
title=”Map of the Austro-Hungarian double monarchy from before World War
I.”>
(Photo: Hansolo/flickr)
Una altra característica curiosa és que tant els llibres de text romanesos com els eslovacs tracten les fronteres actuals com si sempre haguessin format part de la història. Els llibres de text eslovacs parlen d’’Eslovàquia’ com un territori que ja existia al segle XVI (quan no va ser-hi fins a principis del segle XX). Els experts hongaresos ho veuen com una falsificació històrica.
Els llibres de text hongaresos també tendeixen a deixar de banda les personalitats importants en la història del país que no han estat hongareses, així com el fet que durant períodes importants Hongria ha estat controlada per forasters. Barna Ábrahám, professor del Departament d’Història de la Universitat Catòlica Pázmány Péter, assenyala un dels problemes d’interpretació. ‘Un llibre de text hongarès podria anomenar a un senyor del comtat de Liptó (actual regió eslovaca de Liptovsky), un noble hongarès. Però aquest noble hagués debatut a la diputació provincial en llatí o en eslovac. Segurament no parlaria massa bé l’hongarès!’
Un somni llunyà
Cada vegada és més freqüent que els investigadors eslovacs i romanesos visitin els Arxius Nacionals d’Hongria i la Biblioteca Nacional Széchényi (‘Országos Széchényi Könyvtár’, OSZK). La segona ja era la biblioteca principal durant el dualisme (Austria-Hongria del 1867-1918). No hi ha res semblant a Bratislava o a Bucarest.
Alguns hongaresos al·leguen que seria millor destinar més fons a la traducció d’obres hongareses que centrar-se en el llibre comú. Les iniciatives socials que han tingut èxit; com la Fundació Terra Recognita, amb seu a Budapest i establerta per investigadors hongaresos per a promoure una millor comprensió a la gent d’Europa Central, té una jove generació d’escolars millor situats per a trobar unes bases comunes amb els historiadors eslovacs joves que van estudiar amb els llibres de text publicats a l’Eslovàquia independent.
Encara hi ha algun punt de conflicte. “El que més molesta és que els nostres col·legues eslovacs acceptin que critiquem la política minoritària del dualisme, però no vulguin discutir sobre qüestions minoritàries txecoslovaques i molt menys eslovaques”, explica Csaba Zahorán, co-fundador de Terra Recognita. Els eslovacs van publicar un llibre sobre el Tractat del Trianon escrit per l’hongarès Ignác Romsics, que va ser un gran èxit a Bratislava, però el Trianon encara fereix als hongaresos. Molts encara creuen que va separar només als territoris purament hongaresos, tot i que en realitat, a molts d’ells (per exemple, a la Transilvània del Sud, al nord del les terres altes) gairebé no hi vivia cap hongarès.
Traduït del hongarès a l’anglès per Lóránt Havas
La discussió pel llibre de text comú: un repàs per diferents dates i fets
1867: ‘Monarquia dual’ d’Àustria-Hongria, incloent el territori de l’Eslovàquia actual
1920: Tractat del Trianon – Hongria va perdre el 71% del seu territori i el 66% de la seva població. Eslovàquia formava part de Txecoslovàquia
1938: primer premi de Vienna (Eslovàquia del Sud torna a ser d’Hongria)
1939: Trencament de Txecoslovàquia
1939: es declara la primera República Eslovaca
1947: Tractat de Paris (Hongria perd territoris guanyats entre 1938 i 1941)
1949: es declara la República Popular d’Hongria
1969: es declara la Federació de la República Txeca Socialista i la República Socialista Eslovaca (Txecoslovàquia)
1989: transformació democràtica d’Hongria
1993: es declaren Eslovàquia i la República Txeca.
- Leer también
Votar por este artículo 0votes plus 0 votes moins
Publicidad
En toda la web
Tags
En portada
-
PERFIL
Entrevista con el cantante Alessandro Mannarino
-
REVISTA DE PRENSA
Merkel propone expulsar países de la eurozona
-
CRÓNICA
La fractura chipriota divide a los jóvenes
-
ENFOQUE
Poitín, la bebida más fuerte del mundo
-
ANÁLISIS
Expresiones de baile
-
ANÁLISIS
Economía solidaria en París
-
REPORTAJE
Mercadillos europeos, una mirada
-
ENTREVISTA
Entrevista con el escritor armenio Agop Hacikyan
El nuevo Parlamento que saldrá tras las elecciones europeas debería:
opiniones & debates sobre el mismo tema
- Consejos para el año Erasmus en Bratislava: de la vida con poco dinero al “dirty dancing” en eurogeneration
- Hungría, de presión a depresión en europeconfidentiel
- Elecciones para el Parlamento Europeo en bucharest
- El Eldorado Suizo de los Romas de Rumania: A punto de finalizar en bucharest
- Populares, socialistas y liberales se enrocan en Europa en europeconfidentiel
- Vélib’, el nuevo transporte de París Tema de foro

Invertir el orden de los comentarios Volver a cargar los comentarios Únete a la discusión
¿Tienes algo que decir? ¡Hazlo aquí!
¿Eres ya babeliano? Log-in. Osign-up!