Només alguns mesos després del seu ingrés, la il·lusió per Europa s’ha reduït dràsticament en els nous Estats membres. La desil·lusió va acompanyada d’un creixent escepticisme respecte a la política a Bulgària i Romania. Escàndols de corrupció i intrigues polítiques han fet desconfiar la població. Això es va fer evident en els resultats obtinguts a la primavera passada durant les eleccions europees a Bulgària, que només van mobilitzar a un 28,6% dels electors.

Traian BsaescuTraian BsaescuMartin J. Ivanov atribueix l’escàs interès a un tractament superficial en els mitjans de comunicació. Es van despertar expressament falses esperances, explica aquest politòleg búlgar, que treballa per a la Societat Elías Canetti. Hi va haver “un intent de construir un enemic imaginari: la burocràcia europea defensa només els interessos de les grans potències, serem ignorats. “A més, només es va donar rellevància a les conseqüències negatives de l’ingrés a la UE, opina Strahil Karapchanski, estudiant del Centre Europeu Interuniversitari Búlgar-Romanès (CEIBR). “La UE s’associa en primer lloc amb conseqüències econòmiques, i per això se la culpa de la pujada dels preus i els impostos”, continua Strahil. Per això regna l’euroescepticisme.

A Romania, on les eleccions europees tindran lloc el 25 de novembre, hi ha problemes semblants als del país veí. Però l’interès polític és més elevat. En les properes eleccions al Parlament Europeu s’espera una participació del 50%. Així, Romania se situa per sobre de la mitjana de participació, que el 2004 va ser d’un 44,2%. Pot ser que el major interès es degui més a les picabaralles de la política interior: la divisió entre el president i el seu govern polaritzen a la societat. L’intent de fer caure el president Traian Basescu va conduir a un canvi en la data de les eleccions, que en realitat eren previstes per al dia 13 de maig. Des que Basescu fos confirmat en el seu càrrec en el referèndum del 19 de maig de 2007, no ha deixat d’augmentar la tensió entre ell i el seu oponent, el primer ministre Calin Popescu-Tariceanu.

Reforma del dret de sufragi: quin exemple seguir?

El president romanès ha proposat un referèndum sobre el dret de vot que coincideixi amb les eleccions europees. Li agradaria implantar un nou sistema de majories, seguint el model francès. D’aquesta manera, guanyaria en popularitat entre la majoria de la població, però es troba en oberta oposició amb el seu primer ministre, que proposa un dret de sufragi seguint l’esquema alemany (una combinació de sistema proporcional i majoritari). Els observadors esperen un resultat positiu del plebiscit, però alerten sobre la creixent fragmentació del panorama polític romanès.

Per a les eleccions europees, 13 partits han presentat un total de 531 candidats, que rivalitzen per un total de 35 escons romanesos en el Parlament Europeu. Els partits, dels quals set no estan representats en el parlament, representen l’espectre complet de la política romanesa. A causa de les profundes línies de conflictes, és molt probable un resultat plural.

Bulgària, l’avançada

La comparació amb Bulgària, on les eleccions europees van treure a la llum una relació de forces completament inesperada, es fa forçosa. El partit socialista (BSP) del primer ministre Sergey Stanishev va poder aconseguir un 21,41% dels vots, quedant així molt per darrere de les expectatives. El guanyador sorpresa va ser el de nou fundat partit de centre-dreta Ciutadans per un Desenvolupament Europeu a Bulgària (CDEB), que amb un 21,69% dels vots va quedar lleugerament per sobre dels socialistes. De manera que els dos grans partits en van enviar r cada un cinc dels 18 diputats totals a Brussel·les. Una altra sorpresa la va donar la representació de la minoria turca, el Partit pels Drets i les Llibertats (PDL), que va obtenir quatre escons amb un 20,26% dels vots.

En el panorama romanès, tres grans partits es barallen pels vots: el Partit Nacional-Liberal (PNL), la socialdemòcrata (PSD) i el Partit Democràtic (PD). Com d’errades poden estar les previsions l’ha demostrat l’exemple de Bulgària: allà les enquestes preveien una participació del 45%.

Fotos in-text: President Basescu (daniel1961/Flickr); Primer Ministre Popoescu Tariceanu (Hijodelaluz/Flickr)