Les pancartes voletegen com llums de neó a l’estació oest de Budapest. Els sense sostre resten als matalassos. Els rastafaris toquen els tambors, siluetes atrotinades ballen. Reclamen “una vida digna per a tothom”. De les sortides de metro del seu davant brollen masses de persones. En el marge borrós dels seus camps de visió hi ha paquets coberts amb mantes de llana. Mans buides s’aixequen a l’aire, els ulls dels gossos demanen almoina. Simplement continua lluny d’aquí.

Però la sorollosa manifestació de gairebé cent sense sostre, activistes i treballadors socials molesta els trànsit de vianants. Les parets de l’exposició els forcen a aixecar la vista. Els curiosos observen tímids les pintures dels sense sostre, pintades per nens del carrer per a la quarta Nit de la Solidaritat. Les trobades entre terra d’algú i terra de ningú són de sobte possibles.

La ministra d’afers socials es mostra solidària

Bálint i Katalin, joves activistes de la xarxa hongaresa L’Home al Carrer, pronuncien un discurs. Reivindiquen a l’Estat i l’administració local hongaresa que retirin les reduccions socials. Reclamen més habitatge social a la capital i més mitjans per a l’educació i l’ocupació. Protesten contra una decisió de l’administració d’un districte de Budapest de fa una setmana segons la qual a partir de l’any 2008 es farà fora del carrer els sense sostre amb la força policial. Exigeixen que la constitució reculli el dret fonamental a un habitatge. El pastor Gábor Iványi, de la casa dels sense sostre Zuflucht (refugi), comenta: “la falta d’habitatge no sorgeix per una manca de mitjans, sinó per una manca de respecte”. Es reparteix estofat i les sabates i la roba reutilitzades van rodant. Una festa per als ciutadans rics que durant la tardor s’amaguen en les zones baixes de la ciutat des de les illes i els parcs.

Però no només persones sense sostre s’han apropat a l’estació oest, també s’ha afegit a la multitud la ministra d’afers socials, Mónika Lamperth (MSZP). “Em quedo sense bilis perquè bec. No trobo cap feina. Si us plau, ajudi’m”, suplicava un home d’uns trenta anys gairebé sense dents. “Per què beu?”, li pregunta Lamperth. “Sense alcohol no es pot suportar el fred”. La ministra li explica: “els treballadors socials poden ajudar-lo si volen allunyar-se d’aquesta manera d’escalfar-se. Escrigui aquí el seu número de telèfon i l’ajudarem”. Però l’home no disposa de cap telèfon.

Estalvi de persones

Des de 2006, el govern ha fet disminuir les despeses de pressupost aproximadament un cinc per cent per controlar l’endeutament de l’estat. L’economia hongaresa s’enfonsa en la crisi. La inflació és elevada, i especialment aquells poc qualificats no troben cap feina. El parlament ciutadà de Budapest pren part d’aquesta política de l’estalvi: en el 2006, només les despeses per a equipaments socials van ser reduïdes en un milió vuit-cents mil euros; en el 2007, en cinc milions dos-cents mil.

Els perdedors d’aquesta política són aquells que no saben ajudar-se a si mateixos. L’estat ha liquidat durant sis mesos les ajudes als aturats i després les ajudes socials. Així, l’ajuda d’entre 80 i 120 euros per persona no és suficient ni per a llogar una habitació. Molts sense sostre no obtenen cap ajuda de l’estat perquè van vendre els seus documents d’identitat en el mercat negre per un parell d’euros amb la primera emergència, explica Róber Képe, treballador social en un allotjament del Moviment Humanitari. Després dels dos primers anys, les possibilitats de treure algú del carrer i fer-lo tornar a la vida sedentària es redueixen ràpidament.

Milers d’hongaresos viuen al carrer des de fa 17 anys com a treballadors temporals –des del final del règim socialista, quan les residències de treballadors van ser tancades. Avui en dia, el nombre de persones sense casa a Budapest està calculat en unes 30.000. La majoria d’aquestes no troben cap lloc per dormir en un allotjament per a persones sense sostre. Per donar-los un allotjament, l’estat hauria de gastar una quantitat considerable de diners, segons Képe. En comptes d’això, els ciutadans rics s’afegeixen als cartrons i sota les mantes davant dels centres comercials i als passos inferiors del metro. A l’estació oest es fa de nit. La manifestació emmudeix en el brunzit dels tubs de neó. Amb el silenci sorgeix el fred des dels carrers.