‘Facebook‘, lloc web de xarxes comunitàries creat als Estats Units el 2004 en una habitació d’estudiants de Harvard, permet de retrobar amics perduts de vista, compartir–ne les fotografies, els vídeos o fins i tot els centres d’interès. Avui dia, aquesta plataforma, la gran originalitat de la qual permet de seguir ‘la pista’ dels amics, ha experimentat un fanatisme excepcional entre els estudiants d’arreu del món: 45 milions d’usuaris inscrits l’octubre, una capitalització multiplicada per deu en un any i un percentatge de creixement del 422% els sis últims mesos.

Al Vell Continent, Facebook afecta 10,8 milions d’europeus, cosa que la converteix en la tercera xarxa social virtual més visitada. Al podi, el Regne Unit, Noruega i Suècia tenen un total de poc més de vuit milions d’inscrits; seguidament hi trobem França, Turquia, Alemanya, Espanya, Irlanda, Itàlia i els Països Baixos. Amb la pròxima traducció del lloc web a unes quantes desenes de llengües, aquesta xifra està condemnada a esclatar.

Influència nord-americana

Però Facebook no ha esperat els europeus per ficar-se en política. A l’altra banda de l’Atlàntic, per la força de la campanya presidencial, els grups de suport a tal o tal candidat són innombrables i la militància en línia sembla donar fruits. La xarxa esdevé un mitjà per mobilitzar els grups i organitzar les actuacions.

Hi ha un gran nombre d’europeistes, que han creat a Facebook ‘grups’ on comparteixen les conviccions. Tan se val que siguin funcionaris en pràctiques de la Comissió Europea, juristes o antics Erasmus. El més antic, ‘European Union’, va ser creat el novembre del 2006. Compta amb aproximadament 2.400 membres i una quarantena de nous membres cada dia. Al fòrum, els debats porten un bon ritme. Els internautes passen revista a la política, l’economia, la defensa, i a d’altres qüestions lligades de prop o de lluny al Vell Continent des de diferents perspectives.

“En un principi, vaig crear aquest col•lectiu amb un company de promoció i amb prou feines si hi havíem convidat la gent de Facebook que feien els mateixos estudis universitaris. Mai no hauríem pensat que tindríem una difusió tan gran!”. Laura és avui dia a l’origen d’una comunitat de facebookers de més de 1.000 membres, que reclamen la creació d’una xarxa europea per a tots aquells que reconeixen tenir una identitat múltiple i no només nacional. “Per exemple, hem traduït la nostra petició a les llengües europees per tal de donar un poc d’oficialitat al grup i per a retransmetre l’esperit europeu”.

Virus inevitable

Com la majoria de les aplicacions, els grups com aquests funcionen en un mode “viral”. Cada usuari envia una invitació per a afegir-se a la comunitat a tots els contactes de la seva llista, els quals són incitats a transmetre-la a la seva xarxa d’amics.

Facebook ha esdevingut indispensable per a agents ja actius del web europeu. Els Jeunes Européens Fédéralistes (JEF), els Euros du village, Le Taurillon, touteleurope.fr o Euractiv també posseeixen la seva pròpia xarxa a la nebulosa Facebook.

Les perspectives de desenvolupament que ofereix aquest nou lloc web de xarxa social són fabuloses: “la grandària considerable de Facebook permet a un grup d’engrandir-se molt més ràpidament pel món virtual que si es limités als mitjans tradicionals. Podem tenir un impacte molt més important gràcies a això”, explica així Sebastjan Meznari, del grup Union of European Federalists.

El mateix pensa l’associació ‘European law network’ per a qui Facebook es troba entre els constituents més importants d’una estratègia de desenvolupament a llarg termini. “Facebook ha esdevingut un suport per a la promoció de les nostres idees.”

Però no es tracta de fer-se il•lusions. Els grups euròfils sempre són una mena de nans virtuals, comparats a les desenes de milers de membres amb què compten col•lectius un poc més intel•lectuals, com ‘Mes écouteurs s’emmêlent tout le temps dans ma poche’ (Tinc tots els meus oients al pot), ‘Je hais les maths’ (Odio les mates), i d’altres com la ‘Fédération Française de l’Apéritif’. Vet aquí una observació d’una internauta tocada en l’amor propi que s’ha extret a l’atzar d’un grup euròfil a Facebook: Pensar que si es proposa de despullar-se, durant un partit de rugby, es pot arribar a 30.000 membres en tres dies… És ben bé que Europa no és gaire sexy…” Qui tingui orelles..!