La tardor ja és aquí, i amb ella el fred. Tot plegat ens duu a l’infalible remei casolà de la llet calenta amb mel.

No obstant això, l’expressió alemanya Honig ums Maul schmiere (Posar mel al voltant dels llavis) no té res a veure amb solucions contra el fred sinó més aviat amb descriure la gent que piropeja els altres per a guanyar-se el seu favor. La mel és tan enganxosa com el fang- aka du Schleimer! (llepadors!). I (Süssholz raspeln) consisteix a parlar dolçament a algú per a enredar-lo.

El francès llepa la gent com si els posés gomina per a pentinar-los. Ells passer de la pommade à quelqu’un, netejant a un company de conversa ‘amb pomada’ -gomina/cera-, una altra substància enganxosa feta servir per als cabells. Una versió italiana és la d’essere un lecchino, nosaltres en diríem ‘llepaculs’. Mentre, els espanyols es dediquen a hacer la pelota per a donar seguretat als seus companys de conversa. Catalans i italians coincidim en l’expressió ensabonar algú/insaponare qualcuno, quan els hi diem als altres el que volen sentir.

De la mel alemanya, la gomina francesa i el sabó i la saliva italians passem a la bona mantega antiga dels britànics. La mantega irlandesa li dóna la volta a la gent:up by turning on the blarney. El mot ‘blarney’ va aparèixer al segle XVIII, com el nom de la vila del sud d’Irlanda. A més de ser el nom del castell del segle XIV prop de Cork, va esdevenir un mot popular quan un home d’aquelles terres li va dir a la Reina Elizabeth que no s’apropiés de la seva casa.