Durão Barroso al capdamunt

Al 2006, la carrera política de Durão Barroso semblava acabada després de dos anys i mig al front de la Comissió. A l’anèmia de la seva intermediació per a reactivar les reformes institucionals de la constitució moribunda, es van afegir les ombres projectades des dels focs d’Iraq encesos en la tràgica reunió de les Azores que ell va recolzar marcant un punt negre per a la imatge d’Europa al món. A Portugal, d’on va ser el Primer Ministre amb uns resultats econòmics modestos, el jove primer ministre socialista José Sócrates concentrava la confiança de la ciutadania.

“Si és aquí, és per agraïment als serveis donats”, sosté Marina Almeida referint-se a l’episodi de les Azores al 2003. Som a Lisboa, la ciutat natal de Durão Barroso, a la seu que el Partit Comunista de Portugal té al barri de Graça. “És una marioneta en mans dels grans països europeus. La UE és una unió del gran capital i gairebé sempre anomena gent de països petits al front de la Comissió per a poder manipular-los”, insisteix aquesta comunista amb qui paradòxicament Durão Barroso compartia ideologia fins fa un parell de dècades.

Fènix renascut

Durão Barroso i Sócrates la passada Cimera de Lisboa, l’octubre de 2007

En canvi, avui, es passeja orgullós pels passadissos europeus, i fins i tot rep premis a diversos països. Gràcies a una cooperació sensata amb el seu adversari portuguès, Sócrates, l’última presidència semestral portuguesa de la UE passarà a la Història per haver aprovat el Tractat de Reforma. No obstant això, “no ha jugat un paper essencial en la seva aprovació”, concreta des de Brussel·les l’eurodiputat conservador espanyol Íñigo Méndez de Vigo, membre de la comissió europarlamentària d’assumptes constitucionals. “La Comissió tenia clar que era un assumpte dels governs nacionals i es va retirar a un segon pla. El Tractat va sortir endavant gràcies a un altre company conservador, el francès Nicolas Sarkozy, contra el qual, sense abandonar el seu to conciliador i el seu baix perfil, el portuguès ha sabut defensar la independència de les institucions comunitàries (en especial la del Banc Central Europeu) respecte de les nacionals.

Durão Barroso ha impulsat l’acció dels seus comissaris, marcadament liberal, sobretot pel que fa als transports, l’energia i les telecomunicacions, amb una recent sentència del cas Microsoft que ha reforçat la seva aposta per la competència. Ara, fins i tot afirma “haver-se sentit enganyat” per la informació que li van donar a la reunió de les Azores, quedant fora del desastre a Iraq.

Portugal, ni en pintura

Panoràmica de Lisboa des del barri de l’Alfama

Wender, un jove lisboeta de 25 anys, no fa un viatge inútilment entre taula i taula de la terrassa del bar en el miradouro de Graça, on treballa des del migdia fins la matinada. “No en sé gaire de política”, adverteix, “però em sembla que Durão Barroso és un tipus seriós, un bon polític”. I si tornés a la política portuguesa ara que Sócrates està en els seus pitjors moments per culpa de les reformes que vol introduir per a estendre la “flexiguridad”? “És tan raonable com optar a un segon mandat per a la presidència de la Comissió Europea”, opina. “Aquí a Portugal”, comentava minuts abans la comunista Almeida, “encara que només sigui per tenir una figura internacional es permet qualsevol cosa”. António Fernándes, de 46 anys, és quiosquer a l’Avenida da Liberdade. En relació amb Durão Barroso diu que “si tornés a Portugal no seria per ser de un nou primer ministre, sinó per ser president”; és el que pensa la gent del carrer. Com fins ara no és possible, “millor que opti per un segon mandat de la Comissió”.

A les 23.00h, el Barrio Alto és un laberint ple de joves que es diverteixen. En plena tardor, encara fa 23 graus i tots consumeixen fora dels bars, de manera que impedeixen el pas dels cotxes. Es parla de política sense complexes. Edoardo, un estudiant de 29 anys, diu amb perspicàcia: “Per saber si Barroso optarà a un altre mandat cal analitzar si prepara noves grans reformes a llarg termini”.

Iniciatives a llarg termini

“Fins ara, les empreses s’han beneficiat més que no pas els ciutadans del mercat únic europeu”. Amb aquesta frase presentava Durão Barroso el 20 de novembre el seu paquet d’iniciatives per a reformar el mercat únic. Un projecte que es trigaria anys fins arribar a utilitzar-lo i que inclou des de mesures jurisdiccionals per a la defensa dels consumidors fins altres mesures per a augmentar els contractes de les petites i mitjanes empreses amb les administracions públiques. A això, cal afegir-hi el fet que continua capficat en alliberar el mercat de l’energia costi el que costi. Es tracta de projectes polítics de pensats a llarg termini.

L’eurodiputada conservadora portuguesa EstevesMaría da Assunção Esteves, europarlamentària portuguesa del grup popular i també membre de la comissió d’assumptes constitucionals diu que “estaria bé que Barroso optés a un segon mandat al front de la Comissió”, després de definir-lo com un polític “combatiu i tenaç”. Valoració que, en part, comparteix Méndez de Vigo: L’eurodiputat conservador espanyol Méndez de Vigo“La seva tasca d’impuls de polítiques ha estat molt positiva; després d’heretar una situació difícil, de paràlisi a causa de l’escàndol de la Comissió Santer i la debilitat de la Comissió Prodi. No obstant, és prematur parlar de reelecció: un any i mig en política és molt de temps i a més fins ara només ha repetit mandat un President: Jacques Delors”. “Al 2009 s’haurà d’escollir no un, sinó tres càrrecs (President del Consell, President de la Comissió i Responsable de la política exterior). Com la UE és una democràcia consensual”, conclou, “és probable que l’esquerra i la dreta pactin un repartiment equilibrat”.

Fotos: Durão Barroso i Sócrates la passada Cimera de Lisboa, l’octubre de 2007” (Miguel Angel Lopes Migufu/flickr); Panoràmica de Lisboa des del barri de l’Alfama” (Foto, miradourodetasmania.blogspot.com/flickr); L’eurodiputada conservadora portuguesa Esteves” (Parlament europeu); l’eurodiputat conservador espanyol Méndez de Vigo” (Parlamento Europeo)