Un grup d’àvies de Mitrovica tenen muntat tot un enrenou en un comiat de soltera a la cuina de l’esmorteït restaurant AA. Algunes es queixen de la forta pluja que cau sobre els carrers de Pristina. Jeta Xharra alça la veu en front del xivarri. “Atureu la gent pel carrer, mai no em coneixeran com a dramaturga”, diu aquesta dona de 29 anys, “sinó com a una presentadora de televisió molt agressiva que desemmascara els mitjans de comunicació actuals”.

Xharra ha estat sempre una activista. Als 18 anys, quan treballava com a intèrpret per a la BBC, tornava a casa amb les sabates enfangades després de guanyar-se alguns diners com a guia dels periodistes durant la guerra dels anys 98-99. Recorda el Kosovo de l’època com una mena de món d’Alícia al país de les meravelles ple de refugiats i de cases en flames. “Com es pot seure a classe, aprendre a escriure obres de teatre i fer coses relacionades amb l’art quan tot això succeeix a les afores de Pristina?” La seva ciutat natal va quedar exempta de la segregació gràcies a la seva condició de centre cultural. Els seus pares van perdre la feina com a assessors jurídics per ser albanesos i Xharra recorda que va sentir una autèntica commoció pel fet que Milosevic convertís la seva mare “en una mestressa de casa”.

Sense mitjans

Xharra es va costejar dos màsters d’estudis -sobre la guerra i sobre radiodifusió- i va escriure la seva primera obra de teatre, “Warless” (2004), mentre treballava per a la secció internacional de la BBC a Londres. Mentre pren un tallat, descriu una mena de “rentat de cervell” típic dels kosovars que tornen al seu país després de rebre una formació a l’estranger. “Treballa deu anys perquè t’ascendeixin en una fàbrica que pot funcionar perfectament sense tu, o aconsegueix coses importants en un lloc petit.” En va aconseguir dues l’any 2005, quan la van nomenar directora d’investigació sobre els Balcans, “l’estat més jove d’Europa”, i coordinadora de la Balkan Investigative Reporting Network (BIRN), organització no guvernamental que dóna beques als estudiants per a que es formin i puguin estudiar i denunciar els problemes socials. “Ens hem de moure el més ràpidament possible per aconseguir els progressos necessaris”, emfasitza, “per mitjà d’alguna cosa més majoritària”.

El seu programa d’actualitat, Jeta në Kosovë, es troba en el segon any d’emissió al canal RTK. El títol juga amb el significat del seu nom: “La vida a Kosovo”, diu abans de citar les ciutats sense clavegueres, les carreteres destruïdes, l’enorme taxa d’atur i la manca d’electricitat als carrers “perquè totes les bombetes estan trencades”. D’on ve la inspiració per al programa? “De Londres. Em va inculcar l’esperit del periodisme. Trobo a faltar els diaris i els debats. Faig el meu programa a partir de l’exemple del “Newsnight” de la BBC2. Jeremy Paxman, el presentador, és el meu model a seguir, encara que sigui empipador!”. Per a la sorpresa general, la seva personalitat intencionadament agressiva i sempre alerta ha fet furor; els debats electorals reuneixen 900 persones, un nombre 9 vegades superior al del primer programa.

Es pot destacar el seguiment del cas del robatori de vots durant les eleccions del 17 de novembre o les imatges on Xharra ensenya als polítics avergonyits factures de l’electricitat impagades que van dels 3.000 als 5.000 euros. “S’han celebrat tres eleccions però, d’alguna manera, fa la sensació que aquestes siguin les primeres de veritat”, afirma. “Els partits basen la seva política sobre les promeses d’independència. Però és evident que ara no es tracta de la independència, sinó de l’electricitat. I si no compleixes les promeses, emetrem un enregistrament i farem que t’avergonyeixis”.

L’Estat de dret davant Sèrbia i l’estatus

Xharra reconeix ser una presentadora “molesta” en una societat que no està acostumada a veure una dona jove interrompre els seus respectable convidats de més edat; una dona que de vegades barreja noms idèntics! “No podria fer-ho si fos un home. M’haurien fet fora empentes fa molt de temps. M’aprofito del fet de ser una dona: no sabem com mirar algú de l’altre sexe als ulls. Però al principi havia de semblar una mica més gran quan sortia en antena.” Pot ser que la Xharra sense maquillar que està asseguda davant meu hagi qüestionat les convencions patriarcals basant el programa en una part de la seva personalitat, però el cert és que no s’adorm sobre els llorers d’aquest format d’èxit. Ara mateix busca nous presentadors que siguin “més amables” que ella, “per variar”.

Fins i tot les dones critiquen la productora i presentadora per convidar sobre tot homes. “La meva prioritat han de ser els que tenen el poder”, declara. “Encara estem acostumats a la manera comunista de governar, en comptes de respondre democràticament a aquells que t’han votat. Els polítics surten indemnes després de no pagar les factures precisament perquè l’Estat sempre ha sigut l’enemic. Sempre “algú menys nosaltres”, el poble. El 90% dels albanesos mai no han tingut un Estat”, reflexiona.

Independentista

Aquesta mena de comentaris converteixen Xharra en una nina de vodú. Com fa front a les acusacions que la titllen d’antiindependentista? “Res no ha aconseguit interrompre el programa. Alguns ho han intentat, i he hagut d’obligar d’altres a fer-me costat”. En són un exemple els comentaris d’un bloc sobre la seva crítica de la primera estrena cinematogràfica de Kosovo l’octubre de 2005, on lloava les desagradables veritats de la postguerra: “una exagerada, sempre amb la seva tendència a fer comentaris contra els albanesos i contra Kosovo”. Ella en discrepa.

“Sóc tan independentista com puc ja que pressiono perquè es faci un Estat. L’estatus no ho solucionarà tot. És una carretera de doble sentit; hem d’actuar units en tants fronts.” Parla més ràpid quan es posa a recordar el seu avi, mort fa dotze mesos als 97 anys. Contractat des d’Albània com a professor a la dècada dels 40, va obrir una escola nocturna a Kosovo i va pressionar la població perquè hi enviés les noies. “Els nostres dirigents es comprometen a millorar l’educació afirmant que el tema ja se solucionarà quan Kosovo compti amb un estatus polític. Però després de vuit anys, una societat que surt d’un conflicte no els permetrà de jugar la carta nacionalista.”

Hi ha consens sobre el fet que aquestes opinions afavoreixen els grups antiindependentistes o els arguments serbis. “És clar que estar sota control serbi no és una opció, perquè la situació no és millor estant com estem. Gairebé ens van assassinar, però també tenim alguns deutes a pagar.” A Kosovo, els debats crítics susciten l’interès general.

(Fotos del text: BIRN)

‘Jeta në Kosovë’