Loteria política inspirada per Walter Beltroni

Quinieles en el Parlament Europeu

Si l’alcalde de Roma, Walter Veltroni, estava a Brussel·les la passada setmana, no era per a parlar dels sortejos del campionat de Futbol Euro 2008. Aterrat com a dirigent del flamant nou Partit Demòcrata italià, va ser rebut pel grup socialista (PSE) i liberal (ALDE) a l’hemicicle d’Estrasburg per a parlar sobre les eleccions europees de 2009. En efecte, els diputats italians del Partit Demòcrata, nascut de la fusió entre els Demòcrates d’esquerra (DS – Socialistes) i la Margherita (catòlics d’esquerra), són presents en els dos grups europarlamentaris (socialista i liberal). La qüestió és, aleshores, en quin equip jugaran al 2009. Resposta a la italiana: tres possibilitats, el clàssic “1-X-2” de les quinieles. Qui s’endugui al PD italià tindrà el destí de l’esquerra europea en el seu poder.

Guy Verhofstadt: salvador de Bèlgica i d’Europa?

El primer ministre sortint belga Guy VerhofstadtGuy Verhofstadt, Primer Ministre sortint de Bèlgica, es troba en boca de tots. Després de ser convocat pel rei dels belgues, Albert II, per a tractar de recomposar la concòrdia entre nord i sud d’aquest petit país, acaba de rebre el primer premi del Llibre Europeu pel seu discurs federalista Els Estats Units d’Europa. Un títol que pot resultar anacrònic a la vista del creixent euroescepticisme amagat sota el nom de “realisme” de gestió sobre fons de resurgir nacionalista; amenaça de desanimar fins i tot els més convençuts de la construcció europea. La setmana passada, el francès Jean-Louis Bourlanges, peix gros de l’europeisme, va anunciar la seva retirada de la política europea, perquè ja no hi creu en el somni europeu. D’altra banda, Guy Verhofstadt encara té fe. Falta li’n fa si vol ocupar el càrrec de Durão Barroso al 2009.

To (Muga)be or not to (Muga)be?

El dictador de Zimbabwe, Robert MugabeHavia de ser, segons la presidència portuguesa, la cimera que tanqués per sempre més la pàgina del colonialisme. Però la cosa no és tan senzilla si ens referim a la polèmica motivada per visita a europa del dictador de Zimbabwe, Robert Mugabe. Mugabe, instigador d’un règim policial responsable d’un dels pitjors desastres econòmics que hagi experimentat un país africà, tenia prohibida l’entrada a la UE. No obstnt això, molts països africans van cojndicionar la seva pròpia presència a la cimera UE-Àfrica de Lisboa aquest darrer cap de setmana a la de Mugabe, per a subratllar que Àfrica no tié perquè rebre lliçons de ningú. El problema va empitjorar quan els britànics –antigua potència colonial present a Zimbabwe– van amenaçar amb boicotejar la cimera. Mentrestant, la participació del president sudanès Omar El-Béchir, no ha suscitat cap protesta. On diu que està Darfur?