Iberia comença a Lisboa

Lisboa. La capital de l’Estat europeu amb les fronteres fixes més antigues. Abocada sobre la desproporcionada Plaça del Marquès de Pombal es troba la redacció del Diário de Notícias, el diari més llegit de Portugal. Aquest matí, la seva tira còmica transcriu la conversació entre dues veïnes de Beja, una ciutat portuguesa fronterera amb Espanya. “Què bonic va ser veure als Prínceps Felip i Letizia passejant per Beja!” – “No em diguis que ets de les persones que pensen que hauríem de ser espanyols!”, contesta l’altra – “No, no”, aclareix la primera, “sóc de les que pensa que els Prínceps haurien de ser portuguesos.”

És estrany el dia en el qual no hi ha una noticia o un acudit a Portugal relacionat amb Espanya. Per sobre dels complexes nacionalistes, en el país encara planeja l’ideal de l’Iberisme: el projecte, nascut al segle XIX a la ment dels republicans federalistes d’ambdós països, d’unir Espanya i Portugal creant un nou Estat: Iberia.

Passions nacionalistes al descobert

El premio Nobel de literatura, José SaramagoAvui, l’iberista portuguès més famós és el Nobel de literatura José Saramago (el qual es va sumar fa poc un altre Nobel, l’alemany Günter Grass), que resideix a Espanya i a l’estiu va tornar a declarar als mitjans de comunicació “estar convençut que Portugal acabarà per integrar-se a Espanya formant una unió descentralitzada”. No tots els comunistes com ell pensen el mateix. Fernando Bárbara, a la seu del Partit Comunista de Portugal al barri de Lisboa de Graça assegura voler “defensar la sobirania nacional de Portugal”. El seu company de militància, João Narciso, diu: “Estem en contra de la uniformització cultural a la península ibèrica, tot i que és cert que els dos països comparteixen problemes a l’esfera internacional”.

Se’n parla molt del tema i provoca crisis com la del recent ministre socialista d’Indústria, Mário Lino, quan es va declarar “iberista convençut” i l’oposició conservadora va llençar el crit al cel demanant explicacions i acusant-li de “posar en perill la independència de Portugal”.

Molt més que política

“No es pot limitar l’iberisme a la política”, sosté amb vehemència Ramiro Fonte, el director de l’Institut Cervantes de Lisboa, una cosa semblant a la ambaixada cultural d’Espanya a la capital lusa. “És reduccionista; un fals debat creat mitjançant eslògans en els mitjans de comunicació”, afegeix aquest expert en literatura portuguesa. “El fet que Portugal s’uneixi a Espanya és política ficció”. Una asseveració amb la que coincideix la portuguesa Fernanda Menéndez, professora universitària de Lingüística espanyola, per a qui “l’unió és una utopia, perquè els portuguesos provocaríem el mateix tracte que ja es donen entre els bascos i catalans amb la resta d’Espanya. En canvi, pel que fa referència a la part econòmica, la integració és bona: penso molt en l’iberisme com una estratègia per a defensar els nostres interessos a Europa”, subratlla.

Ilustración aparecida en el diario español El País sobre el Iberismo

Ambdós insisteixen en la part cultural de l’iberisme. “Iberia és una entitat panlingüística”, prossegueix Menéndez, “en la que, traient l’euskera, tots podem entendre’ns uns als altres amb facilitat. Tots som bilingües, tot i que estaria bé que els espanyols aprenguessin més portuguès”, es lamenta en un portuñol sense vacil·lacions.

”Portugal senpre ha fet més esforç per conèixer Espanya que a la inversa”, continua Ramiro Fonte. “Tot intel·lectual portuguès reflexiona sobre l’iberisme, però avui interessa Espanya més que mai, perquè Portugal viu un sentiment de crisis que crea complexes. Mira massa a Espanya, a la qual té idealitzada”, s’arrisca a advertir. I afegeix: “Quan ambdós van entrar en la UE es tenia més confiança en Portugal que en Espanya, un país massa complex, però ara els portuguesos creuen que Espanya ha fet millor els deures”. “Jo”, remata més tard la docent Menéndez, “vesteixo espanyola, menjo espanyol, llegeixo espanyol, estic casada amb un espanyol i dono classes a la Universidade Nova de Lisboa, que està flanquejada pel centre comercial El Corte Inglés a un costat i l’hotel NH Barcelona per l’altre, ambdós de capital espanyol”.

Si existís Iberia

Estatua de Fernando Pessoa en el café A Brasileira de la Rua Garret de LisboaDes del punt de vista geogràfic Portugal i Espanya “conformen una mateixa entitat davant la resta d’Europa”, assenyala Menéndez. Amb 1.214 quilòmetres de frontera sense obstacles orogràfics, aquests països han tingut sempre una història comuna i paral·lela. Units formarien l’Estat més gran de la UE, amb 78 escons a l’Eurocàmara. Des de la seva adhesió al 1986 a la UE, Portugal ha multiplicat per quatre les seves exportacions a Espanya i per tres les seves importacions des d’aquell país. Als elegants carrers Garet i Largo de Chiado, en ple centre de la ciutat, salten a la vista les novetats editorials a les vitrines de les llibreries Bertrand, Portugal o Aillaud & Lellos. Autors espanyols arreu: Julia Navarro, Enrique Vila-Matas, Javier Marías…, sota la incansable mirada del poeta lisboeta Pessoa, assegut impertèrrit a la terrassa del mític Café A Brasileira.

Fotos: El premi Nobel de literatura, José Saramago (Foto, La Dulcinea/Flickr); Il·lustració apareguda en el diari espanyol El País sobre l’Iberisme” (Foto, Zone41/flickr); Estàtua de Fernando Pessoa en el cafè A Brasileira de la Rua Garret de Lisboa” (Foto, Hect/Flickr)