Explosió d’art contemporani a Lisboa

Un matí a la Culturgest

Wandschneider

Miguel Wandschneider, de Culturgest

La Culturgestés la fundació d’art modern i contemporani més gran, rica i activa de la capital lusa. Pertany a un dels bancs més grans de Portugal, la Caixa Geral de Depósitos. Miguel Wandschneider, de 38 anys, és conservador i director de la secció d’Arts Visuals. Ens comenta que existeix una nova onada d’artistes a Portugal, amb figures que ressalten com Pedro Reis i Vasco Araujo, entre d’altres. Des del 2004, Wandschneider, com a conservador, té entre els seus objectius, a part de la presència d’artistes portuguesos, “portar grans noms de l’art modern internacional, com The Atlas Group o Robert Moulène, perquè facin produccions pròpies exclusives i projectes especialment a Culturgest”. Això ha despertat molts joves artistes. Després de deu anys com a conservador, pensa “que el fet que Portugal sigui un país petit i perifèric impedeix a molts artistes locals obrir-se i ensenyar el seu treball a l’exterior”. A això cal afegir, segons ell, que “el públic aficionat a l’art modern a Lisboa és reduït, degut a una manca de rivalitat entre les fundacions productores d’art, les galeries i els artistes”.

ZDB: l’últim crit

Natxo Cheka, de ZDB

Natxo Cheka, de ZDB

El Col•lectiu ZDB, al trendy Bairro Alto lisboeta, l’espanyol Natxo Cheka, que fa 39 anys que viu a Lisboa, ens explica que és una institució i comunitat independent d’artistes nascuda al 1994. “La idea central sempre ha sigut que els artistes produeixin els seus propis projectes sense tenir cap limitació comercial. Aquí es barregen artistes que dissenyen els seus nous projectes i altres convidats (residents) que exposen els seus”. No hi falten els compradors d’art i conservadors de tota Europa que estan al corrent de les noves produccions, ja que aquest lloc produeix i ven projectes complets: fotografia, pintura, mixed media, instal•lacions i tota una sèrie de performances. Cheka pensa que “avui hi ha menys obstacles per a un artista local que vulgui ensenyar el seu treball a l’estranger”.

Yonamine

El jove artista angolès, Yonamine al ZDB

L’orientació del ZDB és molt internacional. El pintor angolès de 32 anys, Yonamine, es troba aquest hivern al ZDB elaborant un nou projecte que presentarà al 2008. Fa dos mesos que està a Lisboa i pensa que “aquesta experiència li serà de gran ajuda per perfeccionar el que té en ment”. Això sí, matisa que “no existeix un lloc ideal per crear art, sinó que el que és important és la gent que forma aquest lloc”.

Francisco Vidal en el ZDB

Francisco Vidal al ZDB

En una altra planta del ZDB ens trobem amb un altre artista treballant febrilment en el seu projecte. Francisco Vidal, nascut i criat a Lisboa, va estudiar Belles Arts i aquest és el seu segon projecte per a ZDB. Pensa que “Lisboa i ZDB són el lloc ideal per produir art”.

El Modulo: un pioner

Natxo Cheka en su despacho

Texeira al seu despatx

La següent parada és el Modulo, un espai centrat en l’art visual. El director i propietari, Mario Texeira da Silva, de 50 anys, n’és un dels noms ineludibles de l’art contemporani a Portugal. Des dels setanta, participa en fires d’art importants. En aquella època, “els controls a les fronteres eren difícils i opressius, i el trasllat de les obres gairebé impossible”, rememora. Assegura que actualment existeix una nova onada de joves artistes amb treballs importants. Malgrat la seva opinió positiva sobre el nou art portuguès i el nou entorn creat per la UE, insisteix que “la sortida d’un artista portuguès no és fàcil perquè, a part del suport inexistent de l’Estat, molts artistes i conservadors tenen pressa a ensenyar obres que no “dominen” al 100%”.

Catarina Botelho: la nostra elecció

Catarina Botelho

La jove fotògrafa lusa, Catarina Botehlo

La fotògrafa Catarina Botelho, nascuda a Lisboa fa 26 anys, volia ser pintora. Pensa “que hi ha més moviment i dinàmica entre els nous artistes lisboetes, però res de boom”. En la línia pessimista dels anteriors entrevistats, ens explica com n’és de “difícil per a un fotògraf participar en esdeveniments europeus”. “Pel que fa a la fotografia”, precisa, “no hi ha cap escola o moviment perquè no hi ha una tradició”. És conscient que només si traspassa les fronteres de Portugal podrà tenir èxit.