Dones portugueses: de debò tenen mostatxo?

Les dones portugueses porten bigotis, i no és precisament per la seva militància política. El trist estereotip del qual és víctima el bell sexe a Portugal no és una provocació en la lluita en favor de les quotes per a les dones, com va passar a Turquia el maig de 2007 quan les representants de l’Associació Kader van posar-se uns bigotis falsos en protesta per l’absència de dones al Parlament. Els bigotis i el pèl de les dones portugueses són senzillament una realitat. I del tot mediterrània.

jove model portuguesa Rita (Foto, Paulgi/Flickr)

El mostatxo de les dones portugueses: una vella història

«La majoria dels europeus té en ment l’estereotip de les dones emigrants dels anys setanta, procedents del camp i que pertanyien als sectors socials més baixos. Dones que no tenien temps ni cèntims per cuidar-se. Igual com va passar amb els immigrants italians a Nord-Amèrica!», explica Patricia Barnabé, una de les redactores en cap de Vogue Portugal. El cas més evident és el de França, que va ser presa per assalt per les immigrants portugueses de les capes socials més baixes i sovint treballaven com a porteres als edificis de les grans ciutats. Patricia, de trenta-tres anys, voldria veure més llibertat d’expressió quan pensa en les dones portugueses: «Viuen encara segons una mentalitat heretada dels anys de la dictadura (la de Salazar, que va acabar el 1974, NdR), quan els valors més importants seguien sent la família, la feina i una gran modèstia». Però no hem d’oblidar que aquesta actitud també té cantons molt positius. En efecte, els portuguesos no són un poble gaire nacionalista i estan més disposats a acceptar una identitat europea, en comparació amb els francesos. «No estem gaire orgullosos de la nostra cultura. Estimem allò que som, però tenim més curiositat per allò que passa a l’estranger i no pensem que nosaltres som els millors. Parlem diverses llengües i, potser per raons històriques i geogràfiques, estem oberts a les cultures estrangeres: tot i ser un país petit, mai no hem deixat de mirar lluny».

jove model portuguesa Ines (Foto, Paulgi/Flickr)

Amb tota certesa, Patricia forma part d’una nova generació i, amb un somriure, pensa que els bigotis són «un estereotip destinat a desaparèixer, que s’ha de prendre amb ironia i compartir-lo amb Espanya i Itàlia», m’explica abans de marxar a la seva classe setmanal de ioga.

Sol, platja i talles petites

Foto d’ella als 17 anys (Foto, Paulgi/Flickr)Tot allunyant-nos de la zona de les oficines i els bancs on es troba la redacció de Vogue, tornem cap al centre de la ciutat, al Chiado, per reunir-nos amb Joana Pote, representant de l’agència de models Elite. Una dona d’uns trenta anys, amb un cafè i una cigarreta a la mà, que parla amb franquesa: «Les dones portugueses tenen uns rostres meravellosos i els bigotis són l’últim dels problemes. Es treuen en deu minuts!». Joana ha vist un grapat de belleses portugueses. En veu baixa confessa que potser són les franceses les que tenen més pèls i que l’únic límit de les models a Portugal és l’altura. «Poques superen el metre seixanta-set i normalment els malucs són massa amples per competir amb les noies de l’Est d’Europa. És difícil trobar models portugueses per les desfilades», explica Joana. Pel contrari, la barreja cultural provocada pels segles de viatges i immigració ha contribuït a la definició de trets fisiognòmics procedents de la Xina de Macau, d’Àfrica i de Sud-Amèrica. «La força de la bellesa portuguesa procedeix de la presència del mar i del sol, que ens bronzeja delicadament!», insisteix Joana. I continua: «Aquests rostres són perfectes per a la fotografia d’estudi, però l’altura no permet portar-les a desfilar. I això ens obliga a recórrer a models brasileres o de l’Est d’Europa».

jove model portuguesa Sonia (Foto, Paulgi/Flickr)

Tornem al carrer i tot observant les passejants a la Rua Garret, en efecte, l’altura mitja de les portugueses és típicament mediterrània… Katia, la responsable de botiga de Zara ho confirma: «El 80% de les dones vesteixen talles petites i com a promig tenen una altura d’1 metre i 60/65 centímetres». Però quan entren els turistes nord-americans és quan es nota la diferència: «Les nostres talles XXL no són mai suficientment grans per ells…».

Totes les imatges del text són de Paulgi/Flickr, fotòografa portuguesa.