“El 2008 serà un any amb més inflació (2,5%) i menys creixement (2%)”, va afirmar el passat 3 de desembre Jean Claude Trichet, president del Banc Central Europeu. Les exportacions europees no aconsegueixen desenganxar-se del dòlar i del yuan, tan barat. La UE i els EUA demanen a la Xina que ajusti el valor del yuan, la UE està nerviosa per la política monetària americana, i els EUA per la de la Xina. Els xinesos són els únics que no diuen res, però el tsunami s’acosta: aquestes tres economies depenen una de l’altra, una recessió americana també arrossegaria la Xina i Europa.

Les estratègies de les tres grans potències

Cal, doncs, adquirir compromisos i ajustar el tipus de canvi. I és que una moneda pot enfonsar una economia de la mateixa manera que la pot fer pujar com un coet. Amb un euro fort, es pot importar bé de preu, però és més difícil exportar. Amb un dòlar feble, és al revés. El tipus de canvi afecta de manera crítica les balances comercials. Així doncs, els estats han d’adaptar el valor de les seves monedes a la seva estratègia econòmica.

A la Xina, un yuan fluix i lligat al curs del dòlar significa “liquidem el producte i venem als EUA”. Als EUA, un dòlar fluix vol dir “estem massa endeutats i volem fer baixar les importacions per afavorir la producció local”. Per a Europa, doncs… Un euro fort no és cap bona notícia. Fins i tot Alemanya, amb una indústria de gamma alta acostumada a sortir-se’n de les pujades de l’euro sense maldecaps, comença a estar inquieta. França i Itàlia temen una desindustrialització accelerada de les seves economies.

La UE evita que els EUA s’enfonsin

Tot aquest temps, el BCE manté les taxes d’interès relativament altes per calmar la inflació. La qual cosa és una ganga per als capitals estrangers que aflueixen i fan pujar el preu de l’euro. Inflació o recessió, heus aquí la qüestió! Que encara resulta una decisió més cruel si es té en compte que el valor d’una moneda no depèn només de la bona voluntat dels bancs centrals, sinó cada vegada més de la de les entitats financeres.

La moneda és una inversió com qualsevol altra. Quan el dòlar es posa malalt, es busquen alternatives; per exemple, l’euro. Però aquestes obstruccions no reflecteixen pas sempre la realitat de les economies: l’euro està sobrevalorat i el yuan, infravalorat. Cosa que encara agreuja més els dilemes. Al final, la Unió paga per mantenir els EUA per damunt de la línia de flotació i evitar la seva recessió. Mentre s’endeuten com mai amb la Xina i mantenen la salut només gràcies a la seva vitalitat financera. “El dòlar és la nostra moneda, però el vostre problema” s’ha convertit en “El yuan és la vostra moneda, però el nostre problema”.

Quant val un preservatiu?

PreservatiusPreservatius

On resulta més car, l’amor?

Un tema vital per als seductors. Un petit tour per Europa i els preus dels… preservatius. Els preus varien fins a tres vegades més entre els diferents països i segons la qualitat. El “latin lover” és el més desgraciat: 1,25€ per condó, tres vegades més que a Bulgària. Amb una mitjana europea de 0,9€, el romàntic alemany els aconsegueix a 0,7€ la unitat, i l’amant francès a 0,6€, mentre que a Portugal s’han de gastar 1€. Com amb tot, fins i tot amb l’amor, n’hi ha de més rics i de més pobres.

Bulgària : 0,4 €

Alemanya : 0,7 €

Itàlia : 1,25 €

Països Baixos : 0,9 €

Romania : 0,66 €

Portugal : 1 €

Espanya : 1 €

Polònia : 0,3 €

Regne Unit : 0,9 €

França : 0,6 €

Bèlgica : 0,6 €

Luxemburg : 0,9 €

Irlanda : 0,9 €

Foto preservatius: peachy92/Flickr