La República Txeca: violència d’alta volada

Fa un any,durant un cicle de conferències universitàries a la República Txeca, vèiem el ministre de Sanitat, David Rath, i un antic diputat del Partit Cívic Democràtic txec, Miroslav Macek, dirimint les seves divergències ideològiques a patacades davant les càmeres. El que sorprèn és la fredor amb què ambdos es desafien i l’agresivitat dels seus rostres.

Espanya: per què no calles?

Allò mai vist. En novembre de 2007 vam veure com el rei espanyol Joan Carles I va perdre el control durant la XVII Cimera iberoamericana, on el monarca sol actuar d’intermediari entre els països. Malgrat la seva fama de tarannà trempat i consensuador, no va poder evitar en el joc del populista veneçolà Hugo Chávez i el va tallar en sec durant un enfrontament verbal. Chávez no és un exemple de bones maneres, ni de bon tros, però la imatge amb què s’havia quedat el públic va ser la d’un rei que no se sotmet a l’escrutini electoral dels seus ciutadans, fent callar un governant elegit. D’aquesta manera el que fa és donar arguments als que es queixen de l’actitut neocolonialista de les antigues potències europees.

La UE:l’imperi contraataca amb Durão Barroso

Per si fos poc, el president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, defineix la UE com un imperi. Afirma que “un imperi que aconsegueix els seus objectius de forma pacífica i constructiva”, però quins són els objectius de tot l’imperi? Quan els antiimperialistes es cansin de llançar més lenya al foc i exaltar la conciència dels Estats Units, ja tenen una altra batalleta a lliurar. Aquest cop, contra la UE. Gràcies, president!

Sarkozy i les preguntetes personals

Fa poc, durant una entrevista concedida pel president francès, Nicolas Sarkozy, a una cadena de televisió nord-americana, el mandatari gal va dir-li –literalment- “imbècil” a l’entrevistadora quan aquella li va preguntar sobre la seva vida sentimental en ple procés de divorci amb la seva ara ex dona, Cécilia. Tindrà Sarkozy l’excés de testosterona?

La vita è bella si ets Berlusconi

Enmig de tant enuig i tanta crispació, per què no prendre la vida i la política amb sentit d’humor? Ningú no desdramatitza millor en política que l’histriònic ex primer ministre d’Itàlia, Silvio Berlusconi. En aquest vídeo, veiem com fa una demostració dels seus dots de cantant europeu: no només canta en francès, sinó que a més a més la cançó –que cantava quan era estudiant de la Sorbona i es guanyava el pa per les nits amb el seu espectacle- evoca una cosa molt nostra: una torre de babel!

Regne Unit: discutint amb estil

Mai serà suficient allò que repetirem:: el bon exemple de les discussions sofisticades i sense arrugar la corbata són els britànics. Assegui’s i relaxi’s a la seva butaca i gaudeixi d’aquesta sessió de control al primer ministre Gordon Brown a la Càmara dels Comuns del Regne Unit. Versa sobre avançar les eleccions. Es diuen de tot, però mai perden el sentit d’humor i l’estil, ni tan sols amb el cor de hooligans de fons. Let’s take it easy, guys!

Foto pàgina d’inici: Brocco Lee/Flickr)