Confesso que tinc grans limitacions econòmiques, així que celebraré el Nadal de l’única manera possible: amb energia, il•lusió, utopia, amor, imaginació i colors. En definitiva, amb ganes de canviar el món.

No confonguem valor i preu

El més important és no confondre valor i preu en aquestes dates. El regal nadalenc ha deixat de tenir sentit perquè es veu com una obligació, una imposició social. Però aquests regals tan criticats en realitat són un test d’autoestima. Fem regals per a que ens estimin i pensem que, regalant coses cares, ens estimaran més. Gran error. (Si us plau, que aquestes línies no desanimin els amics i familiars si em volen fer regals cars).

Comprar o no comprar no és la qüestió, hi ha una àmplia i variada gamma de possibilitats per homenatjar i mostrar el nostre afecte: superem la temptació de comprar-ho tot amb diners, siguem creatius!

La imaginació, un cert caràcter subversiu i els paquets divertits fan que els regals barats siguin èxits segurs. Hi podem incloure cartes, poemes, dibuixos picassians i podem escriure boges declaracions d’amor no correspost a un tal mister XL. El més important no és només que agradi el regal, també ens ho hem de passar bé quan decidim què regalem i com ho presentem.

La família: socors!

Per evitar danys col•laterals derivats de la sobredosi familiar cal prendre mesures preventives i desenvolupar tècniques d’aïllament enfront dels comentaris i converses no desitjades.

Per no patir un assetjament a taula del tipus Bridget Jones, proposo, per a solters convençuts com jo, una doble estratègia. La primera és omplir sempre bé els plats, especialment a les postres i, contra l’“assecament”, posar prou ampolles a taula per a tombar 10 estudiants erasmus en una party de final de curs. És a dir, moltes. I després, per allunyar els temuts comentaris del tipus “a veure si l’any que ve ens sorprens i busques un xicot” (que no em temptin, a veure si faré seure a un pobre noi a taula el Nadal que ve), res com un CD de nadales i unes danses. No oblidem que “la música calma les feres”.

El Nadal no necessita herois

Els instituts nacionals d’estadística ja anuncien que la cistella de la compra pujarà un 30% aquest Nadal, per la qual cosa, una partidària com jo delslow food haurà de menjar encara més a poc a poc per assaborir el poc menjar exquisit que es podrà permetre. És igual, així no gastarem en dietes allò que abans ens hem gastat en menjar, siguem positives. Crec en les virtuts del minimalisme gastronòmic: menys (menjar) és més (diversió); els sopars no seran copiosos i això ens permetrà estar animadíssims amb només dues copes de vi. Conclusió: estalviarem en copes.

Com als regals, l’important no és el que hi ha al plat. El principal ingredient dels sopars i les reunions familiars el portem nosaltres: el bon humor. I si no ens ve de gust anar als sopars, no ens sacrifiquem inútilment, aprenguem a dir “no”. Una absència és molt millor que una presència incòmoda. El Nadal no necessita herois, sinó concòrdia.

Solidaritat i subtil revenja

No sóc una santa, però de vegades pateixo atacs sobtats de solidaritat que s’agreugen al Nadal. Hi renunciaré només perquè siguem a Nadal? Reconec que, de vegades, la salutació o les atencions a una persona que considero antipàtica és una subtil venjança. M’entendreix veure com aquestes persones –que habitualment no parlen, sinó que borden– es veuen obligades a somriure i ser amables.

Cada 5 de gener, els amics ens reunim en una festa a casa meva per acomiadar el Nadal. El 2005, i per ajudar les víctimes del tsunami, vam recollir fons per a una ONG i des d’aleshores és una tradició. Celebrem el Nadal com si tornéssim a ser nens, però el dolor, les mancances i el patiment de milions de persones no ens són aliens.