“El mateix que un es fa el llit, jau ficat al llit amb ell”, resa de forma lacònica L’òpera de tres centaus de Bertold Brecht. Per això no esperem dormir en cap llit amb dosel quan ens fiquem al llit dans de beaux draps (literalment: “en bells llençols”). Qui alguna vegada per causa de la seva vida privada excessivament liberal només va poder anar a la fira en beaux draps blancs (vestit amb “belles robes blanques”), es va trobar en una situació bastant incòmoda: aquesta presumpta “armilla blanca” té per objecte a França fer visible el costat fosc del seu estil de vida.

Encara avui entre els veïns gals, un fica “la pota” quan es veu dans de beaux draps. Sona a assumpte brut, però es refereix només a una circumstància delicada: quan en la vida no li somriu a un la fortuna. A qui camini per mal camí li pot passar que de cop i volta a Anglaterra es trobi caught in a quagmire (“empantanat”). També en el territori lingüístic holandès es pot veure a la gent in het moeras zitten (“asseguda en un pantà”).

En general, les substàncies pastoses oferixen un cert perill –no només per a les armilles blanques-. Mentre l’alemany, quan té mala sort, in der Tint sitzt (“s’asseu en la tinta”), a França alimenta més: el pobret francès s’asseu dans la panade (“en la sopa”) o opcionalment dans el puré. A Anglaterra també vam trobar la sopa -to be in the soup- (estar dintre de la sopa), i per a postres melmelada (ser a la melmelada).

Els italians ofereixen fins i tot pastissos: qui nei pasticci es troba, no està lluny de il casino (essere in un casino, literalment, trobar-se ficat “en un embolic” o “en un bordell”). Hauria de ser allà, en una atmosfera permissiva, però alhora estreta, on un estigués in die Klemme geraten (“en un destret”, Klemme, “pinces” en alemany). Això li passa també al polonès, a qui li estrenyen per ambdues parts: by w tarapatach (tarapatach significant “pinces”).

Sota tals circumstàncies un aterra aviat in der Patsche (“en el toll”) que embruta l’armilla blanca: straszenkot. Això també ho coneix l’anglès, que de tant en tant es troba in a mess (“caos, desordre”). A més, per a això no ha de ser un un Tollpatsch (“sapastre” en alemany), que com l’hongarès Tolpaz s’ensopega amb els seus grans peus. Però quan als soldats hongaresos se’ls cridava així en el segle XVII a causa de les seves àmplies soles, s’ofenien tots sentint-se ridiculizats. Guerra ridícula i sapastre!