Acabem de menjar i la sang baixa a l’estomac. Depenent del país europeu haurem menjat un entrepà ràpidament o haurem tingut temps d’anar a casa i fer un bon àpat. Evidentment, amb les digestions pesades la migdiada és la panacea. Els metges recomanen dormir no més de 20 minuts, el temps just per reconfortar l’organisme i continuar el dia amb més força.

El mot migdiada ve de l’expressió llatina hora sexta, que designa el lapsus del dia comprès entre les 12h i les 15h del migdia. A tota Europa es coneix la paraula espanyola perquè s’associa el mot amb la fórmula màgica de tot turista europeu a Espanya: sol+ sangria+platja= siesta.

Però, realment, qui té temps avui dia per fer una migdiada? La mittagsschlaf? Sí, la fan els vells i el nens petits, diu l’alemany. A Gran Bretanya, moltes empreses recomanen el power-nap als seus treballadors. Us imagineu els alts executius londinencs dormint tristament sobre les seves taules de treball? Quin escàndol per un espanyol! La siesta es dorm al sofà, davant el telediari, còmodament.

Els francesos amb la seva coqueteria saben què és una sieste estàndard però prefereixen la sieste crapuleuse. Qui no? És la migdiada amb companyia. El que està clar és que la migdiada més llarga de 20 minuts, a no ser que sigui una sieste crapuleuse, no és una migdiada, és fer el ronço. Perquè com va dir Samuel Beckett: “No existeix passió més poderosa que la passió per la ganduleria”.