Bayrou, últims cartutxos per convèncer

La tranquil•litat regna a l’estació de l’Est de París. Deu minuts abans de la sortida del tren 1725, la figura de François Bayrou s’entreveu a la llunyania i els fotògrafs s’alineen per disparar els seus flashos. Com una estrella de cinema, dedica el seu millor somriure i estreny la mà als coneguts i no coneguts. Puja al tren, vagó equivocat, baixa. Finalment Bayrou troba el seu lloc. El tren arranca, direcció: Reims [ciutat al nord-est de França].

Durant el trajecte, Bayrou es mostra accessible concedint entrevistes a la premsa. El discurs del candidat de la UDF (Unió per la Democràcia Francesa) no ha canviat gaire des del principi de la campanya electoral. El candidat centrista, fill d’una família d’agricultors de la província de Béarn [al peu dels Pirineus], es declara “l’únic capaç d’unir França”. Mostrant-se com l’alternativa a la tendència bipolar del PS (Partit Socialista) i la UMP (Unió per un Moviment Popular), Bayrou pensa que a la societat política francesa li fa falta un “electroxoc”.

Només arribar, tanta càmera desperta la curiositat de molts del vianants a l’estació de Reims. Unes noies pregunten: “Qui és?, Qui és?”. “Bayrou”, responc. Cap reacció. “Un dels candidats a les presidencials”, acoto. Després de l’aclariment, les joves riuen excitades i es dirigeixen al candidat per cridar-li que té un dels baixos del pantaló mal posat. Però el petit detall estètic torna al seu lloc només que Bayrou fa unes passes.

Un candidat d’esquerra?

Els treballadors de Chausson Outillage(Ariadna Matamoros)La visita del candidat a l’Elisi comença direcció l’Ajuntament. Allà, els obrers de la companyia de peces d’automòbil ‘Chausson Outillage‘ esperen Bayrou per explicar-li la fallida de l’empresa. Després d’intercanviar quatre paraules, el líder centrista accepta modificar el seu itinerari per desplaçar-se a veure la fàbrica. Serà perquè Ségolène Royal va anar-hi una setmana abans?. En arribar, Bayrou dóna una volta per les instal·lacions atent a les explicacions del president del sindicat de l’empresa. Un treballador de l’empresa se m’apropa i li pregunto si la visita influirà d’alguna manera en el seu vot. “Ja veurem”, respon. “I Sarkozy vindrà?”, puntualitzo. “No crec que es digni a venir, no li cal”, conclou amb un somriure.

Durant la campanya electoral, Bayrou ha incidit en el rol de l’Estat Nacional o una “Europa protectora”. Per fer front a la mundialització, segons el candidat de centre, “la UE ha de protegir les nostres empreses” davant els dos gegants emergents, l’Índia i la Xina. No tots estan convençuts del seu discurs: “Aquí no fem política, aquí tenim un problema”, xiuxiueja un treballador de ‘Chausson Outillage’ a un periodista.

La Brasserie Flo (Ariadna Matamoros)Després del gest al sindicat, el viatge continua. Pròxima parada: conferència de premsa a la Brasserie Flo. Només arribar, un noi jove trenca el silenci: “Bon lloc heu triat, ja que sou de dretes”, li crida a Bayrou, referint-se al luxe del restaurant. El candidat somriu i intenta aproximar-se al jove. Aquest, però, abans que Bayrou arribi a parlar-hi, comença a pedalejar la seva bicicleta i se’n va. Fi de l’incident.

Al llarg d’aquests dies de dura campanya electoral, Bayrou treu ferro al seu descens en els sondejos d’intenció de vot, després d’haver pujat com l’escuma a principis de març. “Només hi ha un sondeig que compta, el dia en què els francesos votaran”, declara.

En un moment del torn de preguntes, Bayrou dóna el titular als periodistes: “En alguns temes, sóc més d’esquerres que el PS”. Per exemplificar la seva afirmació, recorda que va ser l’únic candidat que va oposar-se a la privatització de les autopistes, mentre que el PS no va fer res per impedir-ho. Un argument prou fort per declarar-se d’esquerres?.

Bany de masses

Bayrou durnat el seu discurs(Ariadna Matamoros)De la refinada Brasserie Flo al sobri polígon industrial on Bayrou acabarà la seva jornada maratoniana. No es veuen gaires cotxes i els periodistes es pregunten si el pavelló que la UDF ha habilitat pel candidat estarà buit. Ans al contrari. Taronja per tot arreu. A l’interior de l’edifici, prop de 3.000 simpatitzants del partit esperen inquiets François Bayrou. Samarretes amb les lletres “sexy centriste” dominen entre els joves de la UDF.

Entre crits i aplaudiments, Bayrou es dirigeix a la seva audiència amb frases que sonen familiars als periodistes que fa cinc minuts han assistit a la roda de premsa. “La societat francesa necessita canviar”, inicia. “La immigració no és la causa de tots els nostres mals, és la conseqüència”, segueix. Des de “saber viure plegats” al “no” francès a la Constitució, passant per l’escalfament del planeta i que “l’Estat no pot pagar-ho tot”, Bayrou recorre tots el tòpics amb un discurs repetitiu.

Un final inesperat

Després del bany de masses, la jornada a Reims s’acaba però la recta final de la campanya tot just arranca. Després de la publicació del seu llibre Projet d’espoir, dimarts 3 d’abril va presentar el seu programa electoral en roda de premsa.

“Espero un final inesperat”, declara Bayrou quan parla dels comicis. Mentrestant, els francesos es pregunten quin tipus de govern tindran si François Bayrou és escollit. Centre dreta o centre esquerra? “S’han de crear noves aliances amb una majoria de centre”, no es cansa de repetir el “tercer home”. Però què vol dir ben bé això? Si el candidat esdevé president, haurà d’aconseguir una majoria a l’Assemblea Nacional a les properes eleccions legislatives, el juny de 2007. Caldrà veure doncs, si aquestes “noves aliances” que Bayrou prova d’apinyar compliran les expectatives dels electors que votin per “l’alternativa”.

Fotos al text: (AM)