Cares amb molta cara

Trangressió més que transició. Extravagància més que diferència. Una nova manera d’entendre la vida després de 36 anys de dictadura franquista per a la societat espanyola. Les expressions artístiques corrosives se solapaven amb transvestits amb tacons d’escàndol, tones de maquillatge, drogues, sexe, festa i més festa.

La Movida madrilenya va representar un boom artístic irreverent sense precedents, que va capgirar la idea de cinema, música i pintura d’una Espanya més aviat puritana.

Fabio McNamara (Lunwerg Editores)

Fabio McNamara: la reina

“Si un home que porta plataformes de 15 cm al 2006 estranya, podeu entendre que es deia a principis dels 80”. Són paraules de l’escriptora i crítica musical Sílvia Grijalba, en el seu llibre Dios Salve a la Movida, per descriure Fabio de Miguel, conegut com Fabio McNamara o ‘Fanny’.

Actor, pintor i cantant, McNamara va ser un dels protagonistes principals de la Movida. Nascut a Madrid el 1957, va ser el company artístic del cineasta Pedro Almóvar en el duo musical Almodovar & McNamara. A la vegada, va col·laborar en les primeres pel·lícules del director manxec. Però indiscutiblement, el més destacable en la seva trajectòria és que va ser l’autèntica reina de la festa madrilenya dels 80.

Molt espanyols no estaven preparats per aquest canvi. A la plaça de Las Ventas, al 1981, Fabio presenta el grup ‘Alaska y los Pegamoides’ vestit de flamenca en un festival heavy. La resposta del públic: insults i ampolles voladores cap a l’escenari.

“You are a star” (ets una estrella), són les paraules que Andy Warhol va dedicar a l’artista encoratjant-lo a seguir en el món de l’espectacle. Ara, però, Fabio McNamara és considerat l’oblidat del moviment.

Actualment, continua sent un artista polifacètic. Forma part del grup Sarassas Music, amb el qual ha tret el seu últim disc Mariclones, el 2006. La seva opinió dels protagonistes de l’època dels 80? “Els de la Movida s’han convertit en rics i famosos, són uns amuermados“.

Alaska (El Mambo Taxi/ Flickr)

Olvido Gara: la musa

A la pel·lícula Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón, Olvido Gara interpreta una jove artista que fa una “lluvia dorada” a una maruja sadomasoquista. Una escena que ha quedat per la posteritat en la memòria de molt espanyols.

Olvido Gara, més coneguda com Alaska, és la nena prodigi del moviment i més tard se la considerarà com la seva musa. Nacuda a Mèxic el 1963, amb 14 anys publica, juntament amb uns amics, una revista amateur futurista punk: La Liviandad del Imperdible. Als 15 anys forma part del grup Kaka de Luxe, on cap dels artistes que l’integraven sabia ben bé ni tocar ni cantar. La banda no dura gaire i d’allà passa ràpidament a ‘Alaska y los Pegamoides’.

Tots el nens de la generació del 80 recordaran Alaska com la presentadora d’estètica gòtica en el programa infantil ‘La Bola de Cristal’, emès per Televisió Espanyola. L’artista, juntament amb Pedro Almódovar, és una de les protagonistes de l’època que millor s’ha adaptat després de la Movida.

Icona de diferents moviments reivindicatius, com el moviment gai a Espanya, és una artista molt respectada per la profunditat de les seves opinions. Recentment, va tenir una enganxada amb l’SGAE (Societat General d’Autors i Editors d’ Espanya) a conseqüència de la problemàtica dels drets d’autor. Alaska va declarar que els discos eren “molt cars” i que això podia ser un dels motius del “top manta”.

Juntament amb el compositor Nacho Canut, és la cantant del grup d’electro-pop Fangoria, hereu del grup de la Movida, ‘Alaska y Dinarama’. El seu últim disc, El extraño viaje [2006], ha arribat al número dos de les llistes de vendes espanyoles.

Pedro Almodovar (Pablo Perez Minguez, taken by Inthesity/ Flickr)

Pedro Almodóvar: el rei

“Le llamaré Lucifer, le enseñaré a criticar, le enseñaré a vivir de la prostitución le enseñaré a amar. Sí, voy a ser mamá!“. És la lletra de la cançó Voy a ser mamá, del grup punk-glam-rock paròdic Almodovar & McNamara, on el duo artístic convertia en realitat l’esperit més kitsch de la Movida.

El cineasta i guionista manxec, nascut el 1951 a Calzada de Calatrava [província de Ciudad Real], va ser internacionalment conegut a partir del “Pedrooooo!” de Penélope Cruz a la cerimònia dels Oscars de 2000. Amb Todo sobre mi madre com a millor pel·lícula estrangera, Almodóvar guanyava la seva primera estatueta . Tres anys més tard, Oscar al millor guió original per Hable con ella. Els orígens del director tenen, però, menys glamour.

A meitat dels anys 70, Almodóvar treballa com a mecanògraf de Telefònica per pagar-se els seus primers curtmetratges. Tot i ser més gran que la resta dels membres de la Movida, aprèn ràpidament el patró de la transgressió del moviment… Començarà a escriure per la revista Luna amb el pseudònim de ‘ Patty Diphusa’, a part d’altres col·laboracions en mitjans com la revista El Víbora, o els diaris El País o Diario 16.

El seu primer treball cinematogràfic Folle, folle, fólleme… Tim [1978] encarna la seva època més punk, més corrosiva. A partir d’aquí, el director i guionista iniciarà amb el seu primer llargmetratge Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón [1980] una llarga llista d’èxits en corba ascendent: Laberinto de pasiones [1982], Entre tinieblas [1983] o ¿Qué he hecho yo para merecer esto? [1984]…

El testimoni que Almodóvar ha deixat de la Movida il·lustra, a la perfecció, l’etapa pop més canalla d’Espanya.

Gràcies a Albert Salarich