Ser o no ser euroescèptic

Les dades del darrer estudi sobre l’opinió pública europea empitjoren respecte l’any passat: Europa perd confiança. El Regne Unit segueix liderant l’onada d’euroescepticisme, però nous països s’hi afegeixen per a desconcert general: Itàlia, Txèquia i Turquia. A l’altre extrem de satisfacció trobem Irlanda, Luxemburg i els Països Baixos. ¿Què diferencia les seves vides i les seves perspectives?

El Regne Unit, l’illa sobirana

Any d’entrada: 1973. PIB per cap: 32.860 dòlars

Manifestació antigloblització a Londres(John Brownlow/Flickr)El cas del Regne Unit és el més seriós: tan sols el 34% considera obertament positiu formar-ne part. El seu euroescepticisme és quasi llegendari: si bé son partidaris del mercat lliure, s’oposen a una centralització de la burocràcia i les polítiques. Segons el portal britànic answers.com, també hi ha cert sentit de superioritat (en influència política, en tradició jurídica, com a potència econòmica, etc.) que fa que el Regne Unit defugi de sotmetre’s a la Unió.

Si bé històricament el Partit Laborista, actualment al poder, tendia a l’euroescepticisme, el primer ministre Tony Blair s’hi ha mostrat majoritàriament partidari. Però el poble britànic no sembla estar-hi d’acord, i aquest malestar troba el seu reflex fidel a la blocosfera.

Itàlia, la nova euroescèptica

Any d’entrada: 1957 (membre fundador) / PIB per cap: 28.094 dòlars

Itàlia: una desconfiança econòmica (Wonderferret/Flickr)Per primer cop, la satisfacció italiana es situa per sota de la mitjana de la UE: només un 47% dels italians creuen que estar a la Unió els hi ha aportat algun benefici. La raó del desencant actual dels italians potser cal buscar-la en la seva percepció de l’economia del país: el 69% considera que es troben en una situació negativa –tot i que l’any passat aquest percentatge encara era més alt: 76%.

Segons l’estudi, els italians consideren que en general la globalització no ha ajudat al desenvolupament de la seva economia ni a les seves oportunitats laborals, i la veuen més aviat com una amenaça (39% dels enquestats). No obstant, l’enquesta es va dur a terme el setembre i no va poder predir la recuperació econòmica del país de finals d’any.

La Txèquia conservadora de Klaus

Any d’entrada: 2004 / PIB per cap: 20.606 dòlars

Vaclav Klaus(Viquipèdia)El cas de la República Txeca, que només porta tres anys a la UE, és paradoxal: per què a un país que acaba d’entrar al club europeu només la meitat dels ciutadans creuen que “és bo” pertànyer a la Unió? El seu president, l’economista conservador i euroescèptic Vaclav Klaus, pot ser part de l’explicació. L’any 2000 Klaus ja va posar en dubte la idoneïtat d’ingressar a la Unió, per por, entre d’altres, a què pogués malmetre la identitat i sobirania txeques. Cal recordar que com a país independent i sobirà, la República Txeca tot just té catorze anys.

Poc després del seu accés, el percentatge de txecs que estaven molt satisfets amb la seva vida va augmentar, i s’ha mantingut fins avui dia. Però tot i així, el nivells (13%) segueixen sent molt inferiors a la mitjana europea. No obstant, la majoria confia en què la cosa millorarà en els propers mesos, i un 63% admet que l’ingrés ha tingut conseqüències positives en la seva economia, com un augment de la competitivitat del seu teixit empresarial. (El 50% considera la globalització una bona oportunitat per Txèquia.)

L’agraïment pel miracle irlandès

Any d’entrada: 1973 / PIB per cap: 38.850 dòlars

Símbol de la bona sort irlandès?(Owen Higgins/Flickr)Irlanda és el país que alimenta els sentiments més tendres cap a la UE: gairebé vuit de cada deu ciutadans se senten contents de formar-ne part, i un incomparable 87% creu que ha estat beneficiós per Irlanda. Valoren molt positivament l’augment de la seva influència al món, l’increment de la seva qualitat de vida, el treball i l’economia en general.

Irlanda va obtenir importants dotacions de fons estructurals de la Unió, que es van invertir en infraestructures, treball i educació i van col·laborar al seu ràpid ascens a la segona meitat de la dècada dels noranta. El PIB irlandès el 1973 rondava els 5.000 euros per capita; ara supera els 32.000.

El cansament turc

Any d’entrada: candidat / PIB per cap: 7.711 dòlars

Bandera turca (Ruya Elise Peltek)Un país que lluita per entrar a la Unió on, no obstant, només el 54% dels ciutadans creuen fermament que la seva entrada serà positiva. La cadena d’obstacles i altes exigències que ha imposat Brussel·les semblen haver calat fons al poble turc. L’actitud de rebuig europea és considerada humiliant: només un 28% dels europeus estan a favor del seu ingrés.

L’evolució de l’esperança turca posa de manifest el seu cansament: al 2005, el 55% dels turcs creia que entrar a la UE els hi seria positiu. Al 2006, només és un 44%. Turquia perd la fe en el projecte europeista –o li costa més creure que algun dia en formarà part.

Font de les dades de PIB per càpita 2005: OECD Factbook 2007 (per preu constant i paritat de poder de compra)