“Ho creguin o no, a Europa es viu molt millor ara que abans”, declara el membre cristià demòcrata polonès del Parlament Europeu Jan Kulakowski, “sense integració europea les nostres vides no poden ser millors, però sí pitjors”.

La “declaració Schuman” el 9 de maig de 1950 va ser la llavor europea. Després, vindria la signatura dels Tractats de Roma, el 25 de març de 1957, germinant, així, l’inici del que coneixem avui dia com la UE.

Han passat 50 anys i la UE ha suposat avantatges socials i econòmics pels seus països membres. “Desde el punt de vista social, el somni d’una Europa unida, sense guerres, s’ha fet realitat”, afirma Kulakowski. Des del punt de vista econòmic, el gran mercat interior i l’entrada de la moneda única (l’Euro) constitueixen un altre fonament de la UE. Els països de la zona euro han augmentat la seva riquesa, han incrementat els intercanvis amb els altres països de la Unió i han reforçat la transparència dels preus. Sense anar més lluny, Eslovènia, recent país membre de la zona euro (l‘1 de gener de 2007) ha enregistrat un millora en la seva economia, amb una baixada considerable de la inflació.

Falta conscienciació europea

Però no tot són celebracions. Segons dades de la Comissió Europea, a l’eurobaròmetre de desembre de 2006, una mitjana de 40% dels europeus no creuen en les Institucions Europees. A més, la quota de participació dels ciutadans a les eleccions europees de 2004 va ser precària: al Regne Unit va arribar tan sols al 38%, mentre que a Holanda al 39.1%. La sensació de què les coses van pel bon camí tendeix a la baixa.

“Europa és una idea de màrqueting sense realitat social i és un rentat de cervell”, considera l’espanyol Jordi Sellarés, professor de Dret Internacional Públic a Esade, “és un Olimp de genis burocràtics desconnectats de la realitat que creuen en una Europa unida”. El fracàs de la UE és, segons Sellarés, el “dèficit democràtic” que pateixen les institucions europees i la manca de comunicació entre la UE i els seus ciutadans, el quals associen Europa amb una “realitat virtual” que no entenen i a la que només els “elegits” hi tenen accés.

Hi una manca de conscienciació de la ciutadania europea. Segons Cristina Colom, cap de premsa i comunicació de l’entitat regional catalana Patronat Català Pro Europa, una de les raons de l’eurosceptisme és que “sempre té més ressò una mala noticia que una bona…”.

Nous aires

La Constitució en punt mort(mateus)La Constitució en punt mort(mateus)“Tenim la necessitat de reactivar l’esperit europeu. Sortim d’una situació de cert pessimisme i derrota del procès d’integració europea després del refús de la Constitució per francesos i holandesos”, declara el membre del Parlament Europeu polonès Bronisaw Gueremeck.

Dins la UE s’escolten sinfonies d’estils diferents. Per la seva banda, Angela Merkel vol que el Consell de Brussel.les de juny 2007 serveixi com a base pel nou tractat revisat i, en conseqüència, vol una major integració política de la UE. Però els euroescèptics no són del mateix parer. “Europa són els seus Estats i els seus Estats no están en crisis, però sí el tinglat comunitari a causa del decorat i la falsetat de l’invent”, afirma el professor de dret Sellarés.

A més, al motor europeu franco-alemany li comença a mancar combustible, el recent problema de l’Airbus i el fracàs del referéndum constitucional han suposat l’afebliment de les relacions entre els dos països. ¿Pot ser que el resultat de les eleccions presidencials franceses, el 6 de maig, que va donar la vistòria a Nicolas Sarkozy, canvïi l’ambienr enrarit?. Segons un article al diari suís Le temps, la visió d’Europa de la conservadora Angela Merkel coincideix amb la visió de l’actual president francès Nicolas Sarkozy, del partit de dretes UMP. Sigui com sigui, tot queda per veure.

“Nan” polític

La realitat d’avui demostra que Europa és un gegant econòmic i un “nan” polític, i a més, amb certes divisions d’identitat conjunta. Ara més que mai es necessita una Europa que parli amb una sola veu en nous reptes de futur com el terrorisme internacional i el canvi climàtic. Sembla que la UE s’està comencant a despertar, com exemplifica el compromís dels Estats membres a reduir en un 30% les emissions CO2 i el 20% d’energies renovables de cara al 2020.

Queden encara reptes a assolir. D’aquí al futur, la UE hauria celebrar el seu centenari amb el regal merescut d’haver-se convertit en un model a seguir. Amb paraules de l’exdiputat español Julio Añoveros, una Europa “ni de mercaders, ni de regions…sino una Europa dels ciutadans” .