“Sóc la primera màxima representant femenina d’una religió en tot el món”. Són paraules de Doreta Peppa, la portaveu d’Ellinais, una de les associacions del moviment politeista grec, que viu avui dia un ressorgiment mediàtic i, a la vegada, una fragmentació interna en diferents grups que no arriben a posar-se d’acord.

El local de l’associació Ellinais, creada el 2005 i amb un centenar de membres, es troba darrere l’Acròpoli, en un carrer poc transitat on regna la tranquil·litat. És una primera planta, amb els finestrals barrats per una reixa metàl·lica. Sembla que el local estigui abandonat. A l’entrar, trobem una sala de decoració austera, quatre llibres romanen en una petita prestatgeria i una escultura de guix decora l’altra banda de l’estada. Al cap de poc, apareix la portaveu d’Ellinais, la sacerdotessa Doreta Peppa, personatge mediàtic recent per les repetides aparicions als mitjans de comunicació arran la celebració d’una cerimònia al Temple de Zeus Olímpic, a principis d’any. Amb veu ronca, els cabells rissats esvalotats i les ungles pintades amb purpurina, Peppa inicia la conversa en presència de tres membres més de l’associació. “Som una religió, la justícia en s’ha reconegut com a tal”, en explica- i afegeix- “qui ens fa la guerra és l’Estat, que amb el seu lligam amb l’Església no ens deixa operar tranquils. No estem en combat amb les creences de l’Església Ortodoxa, sinó amb la dictadura que fan al poble grec”.

Neopaganisme com a religió?

Quan Peppa diu que la justícia els ha reconegut com una religió no és del tot correcte. Ellinais ha estat reconeguda com a “associació cultural amb finalitats religioses” per una tribunal de primera instància. Avui dia, no hi ha un mecanisme formal legal per aconseguir l’estatus de “religió coneguda” a Grècia. L’únic recurs per a les minories religioses és demanar un permís per obrir un lloc de culte al Ministeri d’Educació i Afers Religiosos. Una vegada reconegut pel Ministeri, es té l’estatut jurídic de “comunitat religiosa”, diferent a l’estatut de “comunitat espiritual”, que pot tenir qualsevol associació que ho demani formalment a la Cort de primera instància, com ha fet Ellinais.

“En el moment en què el ministre d’Educació i Afers Religiosos dóna el permís per obrir un lloc de culte, automàticament, la comunitat religiosa en qüestió passa a ser reconeguda com a “religió coneguda”. No hi ha cap altre procediment legal de reconeixement”, ens explica l’investigador i advocat en dret públic internacional, Yannis Ktistakis, especialista en minories religioses. D’aquesta manera, es passa a tenir els mateixos avantatges que l’Església Ortodoxa, com avantatges fiscals.

Privilegis ortodoxes

L’article tretze de la Constitució garanteix la “llibertat de religió” a Grècia. Però les coses no són fàcils per a les minories religioses. Grècia té dues particularitats respecte als altres estats europeus. D’una banda, la Constitució dóna un estatus predominant a l’Església Ortodoxa. La segona curiositat, o excepció grega, és que l’article tres de la Constitució garanteix els textos sagrats de l’Església dominant. És l’única Constitució europea que els garanteix.

“El sistema grec és un del menys laics a Europa”, ens explica Yannis Ktistakis. “L’Església Ortodoxa es beneficia dels fons públics, rep subvencions, l’Estat paga tots els capellans. Però cap servei públic verifica ni examina les gestions ni les despeses de l’Església. Reben tots els avantatges de l’Administració pública però al mateix temps tenen un estatus autònom on l’Estat no hi té competències”.

“Poliopinions”

Entre els grups que intenten reimplantar l’antiga religió hel·lènica a Grècia, com és el cas d’Ellinais, hi ha divergències i rivalitats.

Segons el pare ortodox Kyriakos, representant de l’Església Ortodoxa, “el politeisme és una religió natural i antiga que existia a Grècia fa molts anys, que es trobava a l’esfera del mite”, explica Kyriakos. “Per ser reconeguts com a religió”- continua- “primer de tot haurien de trobar un consens entre els diferents grups. Estan més afrontats entre ells que amb l’Església Ortodoxa”.

Entre les ramificacions politeistes a Atenes trobem el Supreme Council of Ethnikoi Hellenes (YSEE). Amb més de 1.000 membres, l’associació celebra aquest any el seu desè aniversari. La seva seu es troba al segon pis d’un edifici sense grans luxes. A l’entrar, diversos membres estan ultimant els preparatius per l’acte de celebració pel seu aniversari. Tres representants del Consell ens atenen. “Nosaltres som la religió nativa d’aquest país, no una associació cultural amb fins religiosos”, ens explica Vlassis G. Rassias, membre de l’associació. Les crítiques del seu discurs van dirigides, sobretot, a la “teocràcia” que fa l’Església Ortodoxa al poble grec i a Ellinais. “Ellinais ha creat una gran desinformació confrontant el politeisme amb l’Estat, a més de crear altercats amb els llocs arqueològics. Ens intenten posar tots junts en un mateix sac”, afirma Rassias. Més tard, sis sacerdots, quatre homes i dues dones, comencen un ritual pagà recitant pregàries als déus antics, vestits amb un blanc immaculat, al voltant d’un altar preparat amb herbes, estàtues, vi i encens, que envaeix la sala amb la seva fortor.

Lloc de culte: objecte de la discòrdia

Segons l’advocat Ktistakis, “els politeistes no només reivindiquen un reconeixement religiós, que és certament problemàtic a Grècia, sinó que a més volen els monuments arqueològics com a llocs de culte. I això agreuja el problema”. Però aquests llocs arqueològics “tenen una gran força energètica”, diu Peppa. I per fer cerimònies a aquests “punts energètics” hi ha tot un procediment a seguir. Els monuments arqueològics a Grècia pertanyen al Ministeri de la Cultura, i per pregar-hi fa falta el seu permís. “Fins i tot nosaltres, com a Església Ortodoxa, si volem fer una litúrgia en una església bizantina, que és un monument històric, hem de tenir el permís del Ministeri i no el tenim sempre”, explica el cura ortodox Kyriakos.

Sigui per les confrontacions entre ells o per les dificultats legals i burocràtiques que les minories religioses tenen per arribar a ser “religions (re)conegudes” a Grècia, els politeistes hauran de pregar a Atenea perquè porti una mica de justícia i esperar rebre notícies de Niké, deessa de la victòria.

Les més càlides gràcies a Efthymia-Kypris Zerva per la seva ajuda

Foto 2: eslgésia ortodoxa a Grècia (Ajtour/Flikr)

Foto 3: imatge d’Atenes amb columnes d’un temple antic com a marc natural (David Orban/Flickr)