La universitat va de picnic

Es coneixen com universitats rurals i la seva implantació està en auge en tota Europa. Situades en petites localitats es constituïxen com campus residencials on els estudiants viuen, estudien i respiren aire pur alhora.

L’origen de les universitats rurals es troba als Estats Units, on la creació d’immensos campus pluridisciplinars va obligar a anar allunyant cada vegada més la universitat dels nuclis urbans. “Els ocells canten, la gespa és verda i bufa una lleu brisa. Els estudiants caminen cap a classe, s’asseuen a llegir sota els arbres o fan esport”. Aquesta és la idíl•lica imatge que ven la Bethany College, una de les primeres universitats rurals fundada en 1840 que es troba en l’estat de West Virginia.

A Europa les primeres disciplines que van començar a marxar-se al camp són les que tenen a veure amb la naturalesa com Biologia o Medi Ambient i enginyeries com Agrònoms, Forestals o Mines. D’aquesta manera trobem que als països europeus s’estan implantant dos tipus d’universitats rurals: d’una banda els macro-campus que no caben en les grans ciutats i per altra banda les petites i prestigioses escoles que tenen un dur procés de selecció. Per exemple la localitat de Wageningen, a Holanda, és famosa per la seva Universitat Agrària especialitzada en ciències naturals. La ciutat conta amb al voltant de 35 mil habitants dels quals uns 7 mil estan emprats en la universitat.

La Universitat d’Oslo -campus- (Foto: Damiel/Flickr)

En l’extrem oposat d’aquesta tendència es troba l’Escola Cantonal d’Art de Valais en la localitat de Serre a Suïssa. En total compta amb no més de 150 alumnes entre els quals es troba Aurélien Collas. Als seus 26 anys, Aurélien va deixar el París natal per a estudiar un Màster d’Art a aquesta petita localitat de 17 mil habitants, l’activitat principal dels quals és el turisme rural i la fabricació de vi.

En total, entre els dos anys del Màster of Art in Public Sphere són uneixi quinzena d’estudiantes i les proves d’accés són molt selectives, encara que una vegada admès, i pagant les taxes de 2.700 euros a l’any, s’asseguren la millor educació artística amb professors que es desplacen des d’Estats Units, Canadà, Sud Afríca, Mèxic o Austràlia. Aurélien reconeix que per a les estones lliures és “un lloc ideal per a practicar el senderisme o l’esquí” no obstant això confessa que la majoria els dedica a “divertir-se amb els altres estudiants o davant de la playstation”. Resideix en la mateixa escola amb els seus companys i el cost de l’allotjament és de 258 euros al mes.

“La universitat rural no és el teu lloc si busques l’anonimat en una classe de 400 alumnes” explica Jamey Temperi, Relacions Públiques de Cumberland College a Nova Zelanda. En aquest tipus de campus es dóna “un contacte personal” entre els professors i els alumnes “que no és gens habitual en l’ambient urbà”, afegix Temperi, ja que habitualment les classes són molt més reduïdes i al conviure en el lloc d’estudis les relacions són més properes.

No obstant això, com tot, viure i estudiar enmig de la naturalesa també té els seus inconvenients i el primer d’ells és el transport. Para Aurélien arribar a Serre “no és molt complicat, hi ha una línia de tren encara que és bastant cara”, no obstant això les petites localitats estan relativament malament comunicades pel que les universitats intenten facilitar el mitjà de transport als seus estudiants amb autobusos regulars cap a les ciutats més properes.

La Sorbonne, París (Foto: Zorroz/Flickr)

Però el que Aurélien realment troba a faltar en les localitats com Serre “és la possibilitat de desaparèixer en la multitud de gent que hi ha en una gran ciutat”, encara que com artista “a París ets un entre un milió i a Berlín o Londres només ets un parisenc més”.

A la recerca de la unicitat com Aurélien, o d’un lloc tranquil per a aprendre, el cas que la implantació de la universitat rural a Europa és una realitat en auge i ve per a trencar els esquemes espacials de la universitat convencional.