«Des del principi, el projecte d’art contemporani estava relacionat amb la defensa de l’espai públic», explica Bert Theis, artista nascut a Luxemburg i fundador d’Isola Art Center. El projecte va néixer el 2001, quan es van conèixer les primeres informacions sobre el futur urbanístic del barri Isola Garibaldi, situat a la perifèria de Milà. Històricament un barri obrer, Isola no té pràcticament zones verdes. Els únics parcs es van plantar sobre les runes de les antigues fàbriques durant els anys 70. Els primers plànols de reforma de la zona preveien la construcció d’un enllaç d’autopista en forma d’ i grega [Y] que hauria dividit el barri. A dreta i esquerra, es projectaven 30 mil i 90 mil metres cúbics d’edificis.

Un grup de joves arquitectes del barri van començar a sensibilitzar els veïns. «El repte del projecte era utilitzar els recursos de l’art contemporani per a obtenir un veritable canvi polític i urbanístic», explica Theis. L’any 2001, van construir una palissada de fusta blanca sobre el traçat previst de l’autopista per tal de cridar l’atenció dels veïns. L’obra d’art havia de durar tres mesos, però al final la palissada es va mantenir durant sis anys.

«A partir del 2002, vaig entendre que amb aquesta barrera simbòlica no n’hi havia prou, calia construir una barrera social i política», explica Theis. L’oficina de transformació urbana OUT, (Office of Urban Tranformation) va néixer per produir el material tècnic i de comunicació necessari per ajudar els veïns a expressar-se i organitzar la lluita. Els arquitectes i artistes d’OUT van demanar als veïns de descriure com els agradaria que fos el seu barri. El dibuixant Marco Vaglieri es va encarregar d’il•lustrar els desitjos dels veïns. L’associació de veïns va triar l’eslògan: « I si fos així? » Et si fosse cosí. Els dibuixos s’han exposat als aparadors de les botigues, a les marquesines d’autobusos i fins i tot han arribat a la bústia dels responsables municipals i dels promotors immobiliaris.

mapa de la propostamapa de la proposta

L’any 2002, els artistes van ocupar el segon pis d’una fàbrica abandonada de propietat municipal, anomenada La Stecca degli Artigiani. Des d’aleshores, l’antiga fàbrica acull l’oficina d’OUT, i fa les funcions de sala de reunions, de conferències i d’exposicions. Isola Art Center ha esdevingut una referència cultural a Milà. El moviment ja ha rebut el suport de comissaris d’art i d’intel•lectuals com el Nobel Dario Fo. Més d’una cinquantena d’artistes internacionals hi han exhibit les seves obres, com per exemple l’eslovena Marjetica Potrc, que desenvolupa projectes audiovisuals als barris degradats de les perifèries de grans metròpolis.

«El temps juga un paper important, perquè ara ja fa sis anys que existim, i treballem en la mateixa línia que l’associació de veïns. Hi ha una mena de simbiosi.». Avui dia, OUT té oficines a Mèxic, Ginebra i Corea, amb arquitectes que treballen per trobar solucions urbanístiques sostenibles als problemes locals.

(Foto: ©Isola)

L’ajuntament es retira

Bert Theis lamenta que l’ajuntament hagi donat «carta blanca» als promotors immobiliaris Hines (EUA) i Salvatore Ligresti (Itàlia). Aquest darrer va estar empresonat als anys 80 per un assumpte de corrupció urbanística, quan Milà era coneguda com Tangentopolis, la ciutat dels suborns. «De vegades, ens hem trobat sols a negociar directament amb les constructores, sense la presència de les autoritats municipals. Instem l’ajuntament a assumir la seva responsabilitat pública.»

Les obres ja han començat, però el col•lectiu de veïns ha emprès la via legal i ha aconseguit aturar el primer projecte de construcció d’un centre comercial de 30 mil metres cúbics. Theis es mostra realista: «No diem que no cal construir, volem construir d’una altra manera. Som conscients que no podem aturar el gran projecte, i per això ens concentrem en el barri d’Isola».

Artistes i veïns han entès que la difusió d’informació i els suports a nivell internacional són un instrument indispensable per aturar el projecte a escala local. En aquest sentit, la participació a la biennal d’art contemporani d’Istanbul va ser una bona ocasió per cridar l’atenció de la premsa i del món de l’art.